“No tot és qüestió de posar robots, visió artificial i moltes dades”

Els anys vuitanta van ser el moment dels certificats de qualitat que deu anys després permetien a moltes començar a exportar. Les empreses que han superat la crisi han sortit musculades i s’han espavilat a innovar. Aquí és on nosaltres hi tenim molt a dir.

Aquest és el repte de les empreses que hi comencen a entrar i dels que mirem d’acompanyar-les. Saber en quin punt es troben i què és el que necessiten. No tot és qüestió de posar robots, visió artificial i moltíssimes dades. Les empreses tenen clar que s’han de plantejar la transformació digital, però han de tenir una idea i fer-la rendible. Si no tens un departament propi de recerca i innovació el millor és adreçar-se als centres tecnològics on oferim diferents tecnologies amb un risc reduït.

Ara estem mirant com introduir electrònica a la roba dels triatletes de l’Ironman. Per això busquem experts en electrònica i en dades, però també en tints, dermatologia, sobre qualitats de teixits esportius. A Canet de Mar s’ha reobert l’escola de teixits, on es torna a formar gent i tenim el centre de recerca sobre teixits intel·ligents.

Són els hereus de les empreses de tota la vida, que segueixen el negoci però que aprenen a fer ús d’aquesta tecnologia per al tèxtil o altres sectors. El tèxtil és atractiu perquè té capacitats per aplicar sensors. Això explica el creixement dels darrers tres anys que hem tingut en la part privada d’Eurecat.

Aquest any confiem a facturar uns 50 milions d’euros, dels quals 15 provenen de la Generalitat. La part pública s’ha anat quedant més estable, que ja és el que ha de ser. La resta del pressupost prové de serveis a les empreses a qui també ajudem a buscar finançament a través de programes europeus dirigits a la innovació.

Eurecat es va crear a finals del 2014 quan sortim de la crisi i la conjuntura econòmica és més positiva. Les empreses ara són conscients que no poden fer el de sempre i s’han de diferenciar del que tenen al costat per sobreviure. Quant al tèxtil, la salut i l’esport han ajudat a innovar. A Mataró tenim firmes com Hoko o Vilaseca que són exemple de buscar noves maneres de teixir i nous materials.

La gran ocupació del tèxtil no tornarà, però el disseny, la innovació i la personalització són la clau i al Maresme tenim referents que treballen per Inditex. Intentem ser al seu costat i llançar-los nous reptes. Soc optimista amb el futur de la indústria a Catalunya perquè tots els sectors s’han posat les piles.

A la indústria del país, des de l’automoció, on hi ha plantejat el repte del vehicle elèctric; les indústries de base i béns d’equipament que fabriquen maquinària i transformadors de matèria primera. I altres sectors potents com salut i alimentació.

Cada cop més amb el Leitat i col·laborem amb els centres més petits i especialitzats que la Generalitat va segellar com a Tecnio. Som, però, el centre de referència amb 640 treballadors i per això ens diem Centre Tecnològic de Catalunya.

Només som una tercera part del que és el centre tecnològic al País Basc. Eurecat té la seu al Tecnocampus de Mataró, envoltat d’estudiants i empreses. És un cercle virtuós que estem encantats de compartir i el més lògic seria créixer als entorns.

Seria interessant per combinar i lligar bé l’economia en aquest sector on es preveu fer pisos i evitar que sigui un barri dormitori de la ciutat. Espai per créixer n’hi ha en totes direccions, i pensem també que tenim no gaire lluny la seu central de Bankia, tancada fa anys.

Aquesta és la gràcia de la casa. Tenim repartida gent molt qualificada a les sis seus que té Eurecat. El complex és gestionar aquest talent per posar en contacte per exemple un doctor en psicologia que analitza el llenguatge de les xarxes amb un enginyer de materials que mira com deformar un metall sense que es trenqui.

S’ha de continuar explicant qui som i què fem. Però han de ser les mateixes empreses que parlin de nosaltres i ens recomanin no perquè fem coses xules, sinó perquè els funcionen.