Sobre els falsos autònoms
L’augment de les denominades plataformes d’economia col·laborativa, ha posat a l’abast de tothom, via internet, un munt de serveis que fins ara contractàvem a través d’altres canals tradicionals. Només cal mirar les opcions que tenim si ens volem desplaçar més enllà del transport públic i del taxi, o si volem un allotjament de vacances o si volem demanar alguna cosa per menjar des de casa o des de la feina. Pel que fa a les empreses que gestionen les esmentades plataformes, si ens referim a les de repartiment, ha estat habitual recórrer a personal per executar les tasques contractades a la plataforma, sense que aquests treballadors estiguin lligats a través d’un contracte laboral. El personal és normalment autònom, és a dir paga el seu propi cost de contractació i no té ni atur, ni baixa, ni vacances. Les plataformes al·leguen que són els mateixos prestadors dels serveis els que decideixen voluntàriament acceptar fer els encàrrecs i les tasques sense que hi hagi una relació de dependència ni sense que la seva jornada estigui organitzada per l’empresa. La mateixa problemàtica comprèn també altres col·lectius que també pateixen la precarització de les seves condicions laborals, com és el cas dels treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE) i els treballadors de falses cooperatives. Per aclarir l’actual panorama, el govern de l’Estat va publicar al BOE el 28 de juliol el pla director per a un treball digne. Amb aquest pla, el Ministeri de Treball vol recuperar els drets laborals i millorar la qualitat de l’ocupació. Amb l’aplicació del pla es pretén garantir la competència lleial entre empreses en el mercat laboral, i per això es dirigeix contra aquelles que incompleixen la normativa laboral i de la Seguretat Social vigent. El govern ha dit que amb la utilització dels falsos autònoms, la Seguretat Social deixa d’ingressar al voltant de 600 milions d’euros, fet que provoca una situació econòmicament insostenible i socialment injusta que perjudica la competitivitat i la productivitat de l’economia. Així doncs, des de la publicació de l’acord, el Ministeri ja ha enviat més de 50.000 cartes a empreses que potencialment podrien estar infringint la normativa vigent.
