La Borsa
Més valors
Economia

L’últim recurs per esbandir els deutes

La llei de la segona oportunitat de protecció del deutor s’obre pas amb certes dificultats

Els creditors han evidenciat que tenen un tarannà molt poc negociador

Tornar a tenir esperança i il·lusió, això és el que possibilita, segons expliquen els juristes, la llei de la segona oportunitat, que permet exonerar particulars i autònoms del pagament de deutes a creditors, si no s’ha arribat a un acord amb ells per ajornar el deute i després de sol·licitar un concurs de creditors amb la mediació d’un jutge. En tres anys de recorregut, la norma encara topa amb la inflexibilitat dels creditors, especialment dels bancs, i la insensibilitat d’alguns jutges, mentre que molts juristes demanen ampliar-ne l’abast.

Un dels problemes amb què s’han topat els deutors que s’acullen a la llei és la lentitud del procediment judicial. Molt sovint s’agreuja perquè aquests casos van moltes vegades a jutjats de primera instància, en lloc d’anar al mercantil. Com explica Sergi Bohé, del despatx Regol Abogados, amb una àmplia experiència en la defensa de deutors, “aquest tipus de jutjats no estan acostumats a portar aquesta mena de casos, i no és habitual que passi com al jutjat 50 de Barcelona, on el jutge Carles Puigcerver sí que interpreta que la llei està pensada per ajudar la gent, i no pas per enfonsar-la”. Alicia García, advocada de Repara tu Deuda, companyia que vol acabar l’any presentant 900 casos, denuncia “la lentitud exasperant que hi ha als jutjats de primera instància per resoldre aquests casos, en bona part per la ignorància dels mateixos jutges, que, sobretot al principi, no havien rebut formació sobre la llei”. Asunción Regol, de Regol Abogados, recorda: “En alguna ocasió els vam haver de portar models d’interlocutòria.” Tot i que la llei cada vegada és més coneguda, Asunción Regol denuncia que “hi ha un problema greu de sensibilitat dels jutges en la interpretació de l’esperit de la llei.”Com diu Sergi Bahé, “la llei de la segona oportunitat està viciada per la llei concursal, i es fan equiparacions que no tenen sentit, quant a determinar actius i passius. De vegades, ha calgut justificar al jutge coses com que el domicili habitual no forma part de l’activitat empresarial”.

No es negocia.

Amb tot l’historial de casos acumulat, ja es pot concloure que l’obertura de mires dels creditors per tal d’arribar a acords de reestructuració del deute és gairebé nul·la. Com diu Alicia García: “No trobem un tarannà negociador entre els creditors, no arriba al 5% el volum de casos que es poden resoldre en la fase extrajudicial. Esperem que amb el temps entenguin que és millor cobrar entre un 30% o un 40% que res.” Els advocats encara se sorprenen que els creditors, tot i que el deutor està emparat per la llei de la segona oportunitat quan aquesta inicia el seu procés, segueixin presentant demandes i pressionant els afectats. Com explica Asunción Regol: “En molts casos veiem pràctiques de veritable extorsió, amb amenaces de venir a casa dels afectats, trucades a l’empresa per part de bancs i financeres, etc.” Com diu, caldria conscienciar els creditors que “cal ajudar la gent a revertir la seva situació i que puguin escometre els seus deutes”.

La casuística de deutors que demanen al jutge el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI) és prou ric. “Tinc dues filles al meu càrrec i una nòmina de 1.200 euros”, explica Iván León, que afegeix: “Sé que molta gent està en la mateixa situació i que això no és excusa, però el cert és que de mica en mica veus que no hi arribes i vas demanant préstecs fins que arriba un moment que no saps com actuar.” León va acumular deutes per valor de 27.223 euros, dels quals ha estat alliberat pel jutjat de primera instància de Gavà, que en la seva interlocutòria considerava que l’afectat havia caigut en una situació de sobreendeutament en disposar de recursos migrats -una nòmina de 1.200 euros per dotze pagues- per cobrir les necessitats mínimes de quatre persones.

En un altre cas recent, també portat per Repara tu Deuda, Gemma Lucio ha vist com el jutjat de primera instància de Barcelona ha exonerat el 100% del deute (65.908 euros), que el deutor havia contret amb nou creditors. En aquest cas, l’Agència Estatal de l’Administració de l’Estat (AEAT) havia interposat un recurs tot al·legant que el deutor no havia satisfet la integritat dels crèdits, però el jutge va determinar que restava acreditat que la concursada sí que ho havia fet, i en la seva totalitat.

Que un procés s’allargui en el temps no vol dir que no arribi feliçment a bon port. La família Mula es va arruïnar a la Barcelona Olímpica del 1992 després d’avalar un projecte de construcció. Ara, després que Francisco Mula esdevingués el primer de la família a alliberar-se del deute, dos socis seus, i parents, Ana Álvarez Micharet i Juan Gómez Pérez, han vist com el jutjat del mercantil número 3 de Barcelona els dictava el BEPI.

“Quan queden exonerats”, explica Asunción Regol, “poden començar de nou, i llogar un pis o contractar una línia telefònica”.

Ampliar la llei a l’àmbit del deute públic

Per als juristes, és fonamental que la llei de la segona oportunitat s’ampliï al deute públic. Com diu Alicia García, “cal una reforma que inclogui també el deute contret amb Seguretat Social i Hisenda”. Sobre aquesta qüestió, Asunción Regol no és gaire optimista: “M’arriba que Hisenda i la Seguretat Social no estan obertes a la reforma, i que estan embargant a tort i a dret gent que voldria tornar a cotitzar i complir amb les seves obligacions fiscals.” Al seu parer, el que és prioritari és, com sigui, “invertir diners en l’administració de la justícia”: “No pot ser que un cas pugui trigar dos anys a resoldre’s.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Macrooperatiu dels Mossos contra les falsificacions de roba

La Jonquera

El Govern xifra en 3.700 les empreses que han traslladat la seu social

anàlisi
Esteve Vilanova

Canons i mantega

Primer Seat amb topònim català

Tarragona

Acord per apujar el sou als treballadors del govern

BARCELONA

El mercat dels dilluns d’Olot torna al Firal l’1 d’octubre

OLOT
Xina

Resposta als nous aranzels dels EUA amb la mateixa moneda

ECONOMIA

Reclamen aturar les importacions de garrins per la pesta porcina

Brussel·les investiga BMW, Volkswagen i Daimler per frenar el desenvolupament de cotxes menys contaminants

Brusel·les