Canons i mantega

L’economista i premi Nobel d’economia de 1970, Paul Samuelson, mort a Belmont el 2009, va ser el que més va desenvolupar la teoria de la dicotomia dels “canons o mantega”, que simplifica la despesa nacional bruta. De fet, reduint-ho al màxim, especifica com un país ha d’escollir entre dues opcions: dedicar més recursos a despesa militar que anirà en detriment dels béns civils, o al revés. Aquests dies tot l’embolic de la venda de míssils a l’Aràbia Saudita m’ha fet pensar una mica en aquesta dicotomia, tot i que no és el mateix. En aquest cas, més aviat seria la de Max Weber quan parla de l’ètica de les conviccions i l’ètica del poder. El poder té unes servituds irrenunciables que massa sovint des de l’oposició es volen ometre, però una vegada l’assoleixes, la realitat sempre s’imposa. Recordem la de: “OTAN, d’entrada no”?

Així que va sortir la notícia que la ministra de Defensa, Margarita Robles, no lliuraria les quatre-centes bombes que l’Aràbia Saudita havia comprat a l’exèrcit espanyol per les crítiques que aquest país havia rebut de molts organismes internacionals de cometre crims contra la humanitat amb els bombardejos al Iemen, vaig pensar: mira, això és l’ètica de les conviccions, però tot seguit vaig recordar El Príncep de Maquiavel quan diu: “No ensenyis mai el punyal si no estàs disposat a utilitzar-lo.” I així ho vaig dir. I em vaig quedar esperant. I és que estava segur que el ridícul seria descomunal, puix que han ensenyat el punyal, que no estaven disposats a utilitzar, i van gallejar amb l’ètica de les conviccions que no estaven disposats a mantenir, per acabar imposant-nos l’ètica del poder. I què ha passat perquè en tan poc temps hagin malmenat tant de prestigi? Doncs que és molt difícil conviure amb la hipocresia i la impostura. A veure: si l’Estat espanyol té una indústria d’armament és perquè vol construir armes i vendre’n. Ningú munta una indústria, sigui la que sigui, per fer bonic, sinó per cobrir una demanda que ara mateix gaudeix de “bona salut”. I qui són els compradors d’armes? Entre d’altres hi ha països que tenen un potencial elevat de risc de conflicte bèl·lic i d’altres que estan en ple conflicte, com l’Aràbia Saudita, i normalment aquests són els “clients” amb més necessitats de compra.

Aquesta indústria d’armament, com totes les indústries, generen molts llocs de treball, i per tant, com ens diria Bernard de Mandeville en la celebradíssima Faula de les abelles ja el 1714, per cert amb un gran escàndols social per a aquella societat puritana, “els vicis privats esdevenen virtuts públiques”. I com era d’esperar, el govern saudita només va haver de recordar al seu homòleg espanyol que podria cancel·lar la compra de cinc corbetes que s’estan fent a la drassana militar de Navantia per un valor del prop de 2.000 milions d’euros i que garanteix el treball de 6.000 persones a Cadis.

La justificació de la rectificació és d’allò més esperpèntic que mai hàgim escoltat d’un govern des de la “liquidació en diferit”. Diu la ministra desautoritzada i la portaveu del govern i el ministre Borrell, que com que són bombes de precisió guiades per làser no tenen efectes col·laterals i no mataran persones. Dir que aquesta resposta és tractar-nos d’idiotes seria poc.

Com és natural, ràpidament tota la badia de Cadis es va posar en peu de guerra per defensar els llocs de treball, amb la qual cosa rectificaven la dicotomia de canons o mantega, per un de nou: els canons per tenir mantega. El mateix president Pedro Sánchez reconeixia a La Sexta que va decidir la venda d’armes als saudites per defensar els llocs de treball.

El curiós del cas és que aquests míssils de precisió no és un producte espanyol, són de l’arsenal que té l’exèrcit espanyol comprats als EUA. I de la mateixa manera que no és concebible que el ministre Pedro Morenés signés el contracte de venda d’aquestes armes als saudites sense autorització del EUA, tampoc em crec que l’intent de negativa de vendre-les hagués agradat a l’administració Trump.

Una cosa que és important aprendre és que en política exterior els interessos s’imposen.