Què queda de les retallades?

Falten 378 milions

Segons les dades facilitades per la conselleria d’Economia, la despesa (no financera) liquidada de la Generalitat se situa, després d’arribar el 2013 al mínim de 26.228 milions, en un nivell més similar al del 2010: 29.214 milions gastats el 2010 i 28.836 milions el 2017. Encara ballen 378 milions, però, com sempre, hi ha matisos. La despesa corrent –els diners que es fan servir sobretot per prestar els serveis públics, nòmines incloses– actualment fins i tot és superior: 1.322 milions més que en l’exercici 2010. Fonts del govern indiquen que les noves necessitats de prestació de serveis han provocat noves necessitats de despesa, no existents fa vuit anys. Per exemple, l’envelliment de la població fa que els ciutadans requereixin atenció mèdica durant més anys i, paral·lelament, els tractaments són cada cop més especialitzats i, en conseqüència, més cars.

Fonts d’Economia assenyalen que “aquestes noves necessitats fan que, tot i destinar-hi més recursos, algunes mesures puntuals aplicades durant els anys de la crisi encara no s’hagin pogut revertir”, com la recuperació de les pagues extres dels funcionaris del 2013 i el 2014, ja que “ les noves necessitats assistencials s’han anteposat”. Els sindicats denuncien precisament que els pressupostos de cada departament continuïn empetitits tot i haver augmentat les necessitats i el nombre d’usuaris (els alumnes, per exemple, en el cas de les escoles).

De tota manera, el govern sempre ha defensat que la prestació de serveis es prioritzés davant necessitats menys bàsiques, així que la clatellada feta a les inversions, en canvi, està lluny de recuperar-se. Tot i que hi ha inversions que surten en altres apartats dels pressupostos, la majoria s’inclouen en el capítol de la despesa de capital, que passa dels 2.760 milions del 2010 als 1.059 actuals, la quantitat més baixa d’aquests vuit anys.

Si ens fixem en l’evolució del conjunt del sector públic (Generalitat i empreses públiques), la inversió cau de 4.890 milions el 2010 a 1.288 milions el 2013. Ha anat pujant fins als 1.575 milions pressupostats el 2017, però la partida s’hauria de triplicar per arribar als nivells de fa vuit anys. El fre inclou obra pública, des de noves construccions fins a reformes, i tot i que s’ha promès reactivar inversions prioritàries, ha impactat en totes les àrees.

En el món educatiu, “el problema és que en els primers anys de retallades els centres van fent, però arriba un moment en què falten diners per a equipaments, però també material fungible, jocs i moltes altres coses”, lamenta la Fapac. La seva presidenta, Belén Tascón, i també Nani Romero, mestra i membre de l’Assemblea Groga, assenyalen que, en vista d’aquestes mancances, moltes associacions de pares i mares estan canalitzant aportacions per pagar vetlladors de menjador o psicopedagogs i alerten que això potencia les desigualtats socials.

Les veus més crítiques recorden que darrere les retallades sempre hi ha un component ideològic i critiquen que la tisorada hagi afectat molt més l’escola pública que la concertada, i que en la sanitat, per exemple, s’hagi afavorit la derivació de pacients cap a centres concertats i privats. Aquesta és una de les principals queixes dels sindicats, ja que mentre la sanitat pública es deteriora, la sanitat privada va acumulant ingressos. El pressupost als centres públics s’ha vist retallat un 10% des del 2010. Les xifres indiquen que les empreses asseguradores i sanitàries ingressen un 16% més en els últims cinc anys.

Els professionals de la sanitat alerten que estan sobrecarregats de feina i que hi falten facultatius i més recursos. Tampoc les condicions laborals hi ajuden, amb uns sous més baixos que en altres comunitats autònomes. “Els sous base són més alts en altres llocs com ara València”, explica Jordi Cruz des del Sindicat de Metges de Catalunya.

Creix l’índex de pobresa

Les polítiques d’austeritat han deixat tocades sobretot àrees com l’educació, la sanitat i el benestar social, els tres pilars bàsics de l’estat del benestar, amb un impacte directe en la reducció de les desigualtats socials. El tercer sector alerta que les retallades han incidit en uns anys en què la crisi s’ha acarnissat amb els més desafavorits i, tot i que ara es parla de recuperació, és clar que hi ha una part de la població que no percep aquestes millores. L’índex de pobresa infantil es va situar en el 28,5%, el 2017, un percentatge 4,5 punts superior al de l’any anterior, segons dades de l’Idescat. Aquest indicador mostra una realitat que també s’observa en dades com ara l’exclusió residencial i la taxa de risc de pobresa en el treball.

Des del sector, asseguren que s’ha frenat la destrucció de llocs de treball, però ha estat necessari l’esforç d’entitats i professionals que presten serveis per mantenir-los en un moment en què cada vegada hi ha més demanda. Laia Grabulosa, directora de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, explica que la congelació dels preus dels serveis ha obligat diverses entitats a “fer mans i mànigues per mantenir la qualitat i fer front als endarreriments en els pagaments”.