“És possible una altra crisi a curt termini”

La candidatura que es va presentar al CEC per a tot Catalunya era una candidatura continuista, però, a la vegada, renovada. Aquí a Girona he intentat fer una mica el mateix: hi ha vocals de l’antiga junta però també hi ha molta saba nova, més presència de dones en la junta i noves incorporacions amb un perfil més jove. És molt important arribar als economistes d’empreses i, també, obrir-se a la universitat. El Col·legi i la universitat han de treballar junts.

Per captar els joves i també, que ens interessa moltíssim, per ensenyar-los els serveis que ofereix el col·legi. És a dir, l’objectiu final sí que és que quan surtin de la facultat d’econòmiques es col·legiïn perquè prèviament hem estat capaços que sàpiguen els serveis que ofereix el Col·legi.

Sí, realment una mica és així. Els indicadors macroeconòmics ens indiquen que l’economia creix. Està totalment acceptat que el PIB està creixent més o menys un 3%, però sí que és veritat que això no repercuteix en el salari del treballadors. De fet, aquests darrers dies, han sortit diverses notes de premsa del Col·legi i d’altres donant suport que el salari del treballador hauria de ser més alt. De fet, la iniciativa aquesta d’augmentar el salari mínim en els pressupostos del 2019, si s’aprova, és una bona iniciativa per intentar que el treballador vagi notant aquesta millora. Per contra, sí que és important que l’endeutament intern dels països respecte del PIB està augmentant. És un semàfor taronja dintre la resta de semàfors, que quasi tots pinten de color verd.

Les empreses surten de la crisi, durant què el crèdit s’ha reduït molt, i tenen altres necessitats quant a prioritats d’inversió abans no poden invertir en el capital humà. Diria que, una vegada que aquestes necessitats ja estiguin cobertes, es podrà invertir més, o s’haurà de, en el capital humà.

L’única manera de poder solucionar això és amb la política educativa. El món està globalitzat i està especialitzat. Cada vegada menys es necessita gent no qualificada. Cal gent qualificada, el que no vol dir gent llicenciada: es necessiten llicenciats, tècnics i operaris. Però aquests han de ser qualificats. Cal un bon industrial, un bon operari de maquina... Són feines que sense una formació prèvia no es poden fer. O apostem molt per una política educativa, per una formació professional molt qualificada –que ja hi ha iniciatives en aquest sentit– o aquest percentatge d’atur, si no s’aposta per l’educació i per formar el treballador, no el reduirem.

El model és bastant equilibrat. Sí que, en aquesta darrera crisi, el sector de la construcció va patir una davalla molt important, va quedar practicament reduït, però, a hores d’ara, la resta d’empreses i serveis que tenim són equilibrats. El sector industrial a la demarcació té indústries de molt de renom i prestigi, fins i tot europeu i mundial, en el sector mecànic, químic... I també la indústria de serveis, tant a la Costa Brava com al Pirineu, està apostant, cada vegada més, per un turisme de qualitat. Crec que estem molt ben posicionats en aquest sentit.

Sí, crec s’ha après molt. Aquest model inflacionista que podies comprar una cosa per un valor avui i que demà valdria x més, tots tenim clar que això no tornarà a passar. Els bancs admetent hipoteques per un valor molt superior al valor de mercat d’aquell moment, fent taxacions molt més altes... Crec que això tots tenim assumit que no tornarà.

Sí, sí, evidentment. Ho diem tots els economistes i ho diuen tots els estudis. L’economia és cíclica i si bé la tendència de l’economia sempre és a pujar, ho fa per cicles i hi ha la famosa teoria, que no s’ha repetit aquesta vegada, que, després de set anys de pujada, en venen set de baixada. Però el que sí que és evident és que hi haurà crisi. Ara del que es tracta és que, en aquests cicles, les corbes no siguin tan pronunciades. Que quan hi hagi una crisi, hi hagi una davallada i quan estiguem en període de creixement, també hi hagi un creixement però que les puntes d’aquestes corbes no siguin tan altes com ha estat en aquesta darrera crisi. Tots estem d’acord que ha estat la crisi més pronunciada que hi ha hagut probablement des dels anys vint del segle passat.

La recomanació principal en tot, en economia encara més, és una certa prudència. Que no vol dir retenir i no consumir, però sí que s’ha de tenir una certa prudència amb l’endeutament. Si no es cau en un sobreendeutament, probablement, per moltes crisis que es produeixin, es podran superar sense massa problemes.