La Borsa
Més valors
Economia

El nou tèxtil sorgit de la crisi

En quinze anys, les exportacions gironines del sector tèxtil han caigut fins a un 40%

L’especialització i la innovació també han estat claus per mantenir-se o començar de nou

“El tèxtil d’ara no té res a veure amb el que hi havia abans de la crisi.” El catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB Josep Oliver ho repetia fa uns dies en una trobada a Girona, i puntualitzava que les empreses d’aquest sector “s’han transformat” i no tenen res a veure amb les d’abans. De fet, segons l’Anuari Comarcal del BBVA, elaborat pel mateix Oliver, a les comarques gironines (l’eix gironí) el subsector del tèxtil, confecció, cuir i calçat, l’any 2017 el creixement del valor afegit brut d’aquesta indústria va ser d’un 5,4% respecte del 2016. També l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya, del Departament d’Empresa, del 2017, conclou que el sector tèxtil i de la confecció continua el cicle de recuperació iniciat el 2014 tot i alentir el creixement.

Exportacions

Un factor clau en aquesta recuperació van ser les exportacions, que, tot i estar molt per sota de quinze anys enrere, van registrar uns bons resultats, sobretot el 2017. Així, si el 2003 les empreses gironines del tèxtil exportaven més de 306 milions d’euros, el 2009 arribaven a la xifra més baixa d’aquest període, amb 169,6 milions, i el 2017 tornaven a pujar amb 236,8 milions. Tot i aquesta recuperació, és clar que en quinze anys el volum de negoci en les exportacions gironines del tèxtil ha caigut un 40%.

La cadena productiva

Des de filats fins a productes confeccionats, passant per serveis industrials en creixement com són el disseny, la gestió del subministrament, la logística o la distribució, el sector tèxtil abasta un ampli ventall de diferents d’empreses. “Les empreses que existim ara han sortit del tèxtil estàndard. Ara estan en sectors especialitzats i amb productes innovadors”, afirma el president de l’Associació d’Indústries Tèxtils de les Comarques Gironines, Joan Curós, que puntualitza: “Quan parlem de tèxtil no parlem de jerseis... Avui dia és molt més concret.” Curós, que també insisteix que sense el mercat exterior no es pot subsistir, recorda que hi ha innombrables exemples d’empreses que han desaparegut, com és el cas de les filatures a les comarques gironines. “N’hi havia hagut moltíssimes, ara en queden cinc o sis”, diu. L’hemeroteca va plena, en aquestes dues darreres dècades, del tancament d’històriques empreses tèxtils –la Burés, d’Anglès, o Filatures Dusol en són alguns exemples–, però també de les noves apostes que han sorgit o de la seva especialització.

Entres les empreses especialitzades, per exemple, hi ha el cas de Nylstar, a Blanes, que fan fils de niló 6.6, o Antex, a Anglès, especialitzada en la producció i la texturització de fils de polièster i niló dedicats bàsicament a l’automoció. Al seu costat, empreses nascudes en plena crisi que aposten ja sigui per treure fils de bambú o per enfocar la fabricació a roba només per a ciclistes formen part de les noves tendències.

Especialització

En aquest sentit, el cap de canvi estratègic de clústers de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Acció), Roger Ylla, explica com l’especialització ha estat clau perquè moltes empreses hagin sobreviscut, i en recorda diverses de la Garrotxa que han apostat pel cotó regenerat. “Això també casa moltíssim amb una tendència que ha vingut per quedar-se, com és la sostenibilitat”, afegeix Roger Ylla.

LA XIFRA

282,8
milions
d’euros van exportar les empreses gironines del sector tèxtil l’any passat.

LES FRASES

El tèxtil d’ara no té res a veure amb el que hi havia abans de la crisi
Josep Oliver
catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB
Les empreses estan en sectors especialitzats i amb productes innovadors
Joan Curós
Ass. Indústries Tèxtils de girona

Professionals adaptats a les noves demandes

U.C

“El sector tèxtil a les comarques gironines és un repte i una oportunitat perquè aquest sector esdevingui altre cop un motor econòmic al territori, amb els valors de sostenibilitat, innovació, creació i empresa”, diu Sílvia Castelló, la presidenta d’Agimod, l’associació gironina per a la promoció de la moda, que opina que és fonamental que la societat prengui consciència dels efectes de les seves compres també en aquest sector; de la importància de la col·laboració entre els diferents professionals dels subsectors i, també, de la formació. Castelló, que és fundadora i directora de l’escola de disseny, patronatge i confecció Qstura –que ja ha format més de 4.000 alumnes–, constata la demanda de professionals com per exemple patronistes o especialistes en confecció. Però també la necessitat de formar-se en l’àmbit empresarial. Que hi ha falta de professionals, en un altre nivell, també ho constata Joan Curós, que destaca “la falta absoluta de tècnics de grau mitjà i superior; de gent d’ofici”, afegeix. Segons Curós, la formació dual funciona en un parell de subsectors –en l’agroalimentari i el químic, per exemple, diu– però en d’altres, no, i creu necessari que es modifiqui la normativa laboral.

Tendències en aquest nou tèxtil

Sobre tendències en aquest nou sector del tèxtil, Ylla també destaca altres models de negoci. És el cas, per exemple, dels anomenats gestors de producció que treballen per a grans marques de distribució presentant mostres de disseny i productes. Però, a més, els estudis fets sobre aquest camp també conclouen, explica Ylla, que l’aposta per controlar els propis canals de distribució permet crear marca. De fet, per exemple, un estudi d’Acció també constata com grans marques de moda han decidit tancar moltes botigues situades en llocs cèntrics de poblacions per potenciar un millor emplaçament –per exemple en un centre comercial– i destacar la venda en línia de la marca. “Això és un canvi important”, afirma Ylla, que assegura que la pime catalana també ha d’apostar per el canal de venda en línia. “El branding i el retail sembla que està arribant a l’estancament i s’ha de potenciar més el canal on-line”, afegeix.

També el director del Cluster Català de la Moda, David Garcia, considera que un dels reptes del futur és la transformació digital, és a dir, l’ús de les noves tecnologies per vendre més. Això, sense oblidar la importància de les exportacions i la sostenibilitat. “La part industrial del sector s’ha reduït un 50%, però el nombre d’empreses comercials, tipus Mango o Desigual, per exemple, ha crescut”, diu Garcia, que insisteix que “Catalunya és rica en marques i moda”. “En dues dècades, és una potència.” Com Ylla, Garcia també destaca el creixement en la part logística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya té 1.400 polígons amb més de 40.000 empreses

Barcelona
anàlisi
Esteve Vilanova

La desfeta de les caixes

Desconvocada la vaga d’avui en el sector públic

barcelona

Pimec insta Foment a mesurar la representació

barcelona

Sis empreses sureres col·laboren per millorar les prestacions del tap de suro

cassà de la selva

La firma Infolab es presenta amb un acte a Girona

GIRONA

Reelegeixen el president dels comerciants gironins

GIRONA

Desconvoquen la vaga del sector públic

Barcelona

UGT i CCOO admeten que el Govern s’ha “mogut” però aposten per fer vaga el 12-D

Barcelona