Els grafits: un problema econòmic i també social
Els actes vandàlics i les pintades de grafits en els trens de Catalunya van representar una despesa de 10,7 milions
Renfe reclama més duresa en les conseqüències legals i que es combati també a través de l’educació i la sensibilització
Recents atacs de grups més nombrosos i més violents demostren que hi ha hagut un salt qualitatiu en aquest tipus d’agressions
Els diferents actes vandàlics i pintades de grafits que es fan als trens i altres combois representen un problema econòmic, de seguretat i social, ja que desemboquen en grans despeses, molèsties per als viatgers i demostren que el fenomen del grafit no és només una qüestió d’invertir en seguretat, sinó que calen accions de tipus educatiu i de consciencia cívica.
El fenomen del grafit suscita un debat, ja que hi ha qui afirma que cal considerar-ho com una expressió d’art, però hi ha qui defensa que cal veure-ho com una agressió al bé comú. Darrerament, però, diversos casos en què els grafiters han actuat en grups més nombrosos i han arribat a usar la violència contra passatgers, fa pensar que cal una actuació més contundent per posar fre a aquesta activitat, que a més comporta unes despeses enormes en seguretat i neteja.
Concretament, l’any 2017 en els trens de Rodalies de Catalunya van suposar un cost de 10,7 milions d’euros, a més de retards que van afectar prop d’un milió de clients, segons han informat fonts de Renfe. Renfe ha indicat que es va gastar 7,5 milions per netejar més de 85.000 metres quadrats de prop de 6.000 grafits als trens de Rodalies, mentre que els 4 milions restants es van destinar a reparar altres actes vandàlics, com ara vidres i mobiliari trencats, ús indegut d’aparells d’alarma i cops amb pedres, entre altres. La companyia ha assenyalat que, tot i que la competència de seguretat ciutadana no li correspon, va invertir l’any passat 13,0 milions d’euros en aquest àmbit.
En grup i més agressius
Renfe denuncia que els grafiters actuen ara en grup i solen ser més violents: assalten en grup, solen accionar la detenció d’emergència del tren, mecanisme que pot ocasionar caigudes dels viatgers, i sovint actuen amb passamuntanyes. Després d’aturar el tren entren a les vies, encara que hi hagi risc que passin altres trens, i comencen a pintar amb rapidesa. D’un traç simple, triguen pocs minuts a pintar. Quan les pintades són en trens en servei es provoca un major retard en el viatge, ja que el tren on s’ha fet l’agressió ha de ser retirat per ser netejat a l’instant.
Atac violent a Barcelona
Aquest novembre, a Barcelona, un grup de 34 joves va parar un tren per pintar-lo Anava ple de viatgers, als quals es van enfrontar i van arribar a llançar pintura a una dona embarassada, segons la denúncia presentada per l’afectada davant els Mossos d’Esquadra. Aquesta acció, juntament amb altres fetes a Madrid, representen un salt qualitatiu en les accions habituals dels grafiters, els quals, segons fonts policials, abans solien actuar en grups de cinc o set individus, de manera discreta. Els Mossos calculen que a Barcelona hi ha uns 30 grups, però de moment no hi ha hagut cap detenció.
