El Cercle Català de Negocis vol presència a les cambres
Dona suport a una candidatura popular sobiranista a les eleccions previstes per al maig
L’associació proposa allunyar del poder d’aquestes institucions les empreses que han mogut la seu fora de Catalunya
El Cercle Català de Negocis (CCN) formarà part d’una candidatura popular que es presentarà a les pròximes eleccions a les cambres de comerç previstes per al mes de maig. Aquesta opció proposa retirar dels òrgans de govern de les institucions camerals els representants de les empreses que han decidit moure la seva seu social fora de Catalunya i, a canvi, veuria de bon ull obrir les portes de les cambres “a les empreses que apostin pel territori català amb les seves inversions”. Així ho va assegurar a aquest diari Jordi Fité, el membre més antic de la junta del CCN, associació nascuda el 2008 i actualment presidida per l’empresari Albert Pont, formada per directius, empresaris i professionals sobiranistes.
Segons un comunicat, el CCN no presentarà un únic candidat a la presidència, sinó un equip professional per a cada una de les tretze cambres catalanes, i que aquests aspiraran a un epígraf segons el sector de la seva empresa.
Fité va confirmar que el CCN opina que les institucions camerals, “que són un instrument de país”, no poden “estar en mans alienes”. I, tot i que respecta “el dret de les empreses a traslladar la seva seu si així ho decideixen”, creu que això “no els dona dret a tenir representació en les institucions catalanes”.
En les últimes eleccions a les cambres, l’associació d’empresaris sobiranistes ja va presentar una candidatura a la Cambra de Barcelona. “No ho vam fer pensant a guanyar, sinó per evidenciar que el sistema electoral d’aquestes institucions és un frau”, remarca Fité, que recorda que el CCN va denunciar irregularitats: “I tot i que els jutges ens van donar la raó, això no va canviar el resultat.”
Fité manté la crítica al mecanisme electoral de les cambres, en el qual algunes empreses aconsegueixen “comprar cadires” als òrgans de govern: “Entre els membres que formen el ple de la Cambra de Barcelona, a banda dels que es trien democràticament, n’hi ha que s’obtenen pagant, perquè són per a les empreses que fan aportacions importants”, fent al·lusió a la mesura a la qual es va recórrer després que s’eliminés l’obligatorietat de la quota cameral. “D’aquesta manera permetem l’accés a la institució d’empreses com ara El Corte Inglés, CaixaBank o Abertis, que no tenen la seu aquí”, rebla Fité.
Segons el membre de la junta del CCN, a més, aquestes empreses aporten tan sols “uns 75.000 euros anuals per cadira”, una quantitat que “si es reparteix entre les 400.000 companyies que han de representar, no toca ni a tres euros per a cadascuna”.
Participació insuficient
“Aquest cop no ens presentem per denunciar res”, assegura Fité, que espera que la introducció del vot electrònic en les eleccions camerals millori l’escarida participació de la convocatòria anterior, en què van votar menys d’un 2% dels empresaris que formaven el cens electoral. Amb tot, es mostra preocupat perquè “el reglament del vot electrònic encara no s’ha publicat”, tot i haver rebut el beneplàcit del gruix dels electors.
La presidència de la Cambra estarà molt disputades en aquestes eleccions, ja que s’ han presentant fins a quatre candidatures per rellevar l’actual president Miquel Valls i el seu equip, liderades respectivament per l’empresari Ramon Masià, el conseller delegat de Cacaolat, Enric Crous, el financer Carles Tusquets i el president i fundador de Numintec, Josep M. Torres.
