La Borsa
Més valors
Economia

El supermercat del consumidor conscient

FoodCoop BCN impulsa a la capital catalana un supermercat cooperatiu sota els principis del consum socialment i ambientalment responsable

El supermercat pot procurar estalvis de fins el 40% en la compra

En temps de consumidors activistes, amatents a analitzar els béns que s’han de consumir des d’una òptica de salut, ambiental i social, no ens ha d’estranyar que tinguem notícia de projectes de supermercats cooperatius, com el que FoodCoop BCN vol realitzar a Barcelona.

Aquesta iniciativa neix de l’efecte benèfic d’un documental. “L’impuls del projecte va venir d’un grup de gent que va veure el documental Food Coop, que descriu l’activitat de Park Slope Food Coop, un supermercat cooperatiu que funciona al barri novaiorquès de Brooklyn des dels anys setanta, amb 17.000 cooperativistes”, recorda Carmen Campo, directora de planificació del projecte, que s’endegarà a través de l’Associació per a l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social, que en aquest primer moment és l’eina per desenvolupar el projecte i precedeix a la constitució futura de la cooperativa. Els promotors del projecte s’imposen un sostre de 5.000 socis per garantir que la cooperativa sigui viable econòmicament. Això voldria dir comptar amb un establiment d’uns 800 a 1.200 m², que és el que estan cercant pels barris de Barcelona els impulsors de FoodCoop BCN.

Definir.

En el grup fundacional de FoodCoop BCN hi ha en aquests moments 25 persones sòcies, moltes de les quals tenen experiència en grups de consum, a les quals cal afegir 300 més que figuren com a simpatitzants, que “són candidats a col·laborar econòmicament en el projecte”. En aquests moments, els impulsors del projecte, organitzats en diverses comissions, estan definint com ha de ser aquest súper cooperatiu, com gestionar-lo, què s’hi ha de vendre: productes de Km 0, amb exigents estàndards de salut, procedents de l’agricultura ecològica i en què “s’estableixi una relació amb el productor que li permeti guanyar-se bé la vida”. Com explica una de les sòcies, Imma Tortajada: “Volem que el model tingui els avantatges d’un súper convencional, pel que fa a la flexibilitat que s’ofereix al consumidor, i els d’un grup de consum, que defensa uns valors determinats a l’hora de decidir què es pot vendre.” Caldrà debatre, doncs, si excepcionalment alguns articles, per exemple un kiwi, es poden comprar lluny. En aquests casos, com explica Imma Tortajada, “almenys s’ha de veure si el producte s’ha realitzat en condicions de justícia”: “És clar que hi ha productes que no poden ser de proximitat, com el cafè o el te, però sí que se’n pot mesurar la petja ecològica, o si s’han respectat els drets laborals dels que els produeixen.”

També és característic dels supermercats cooperatius l’estalvi econòmic que poden oferir al consumidor. Anar directament als productors en molts productes pot permetre estalvis de fins al 40%, si bé, com reconeix Carmen Campo: “És difícil saltar-se les distribuïdores, hem de valorar cas per cas quins marges tenen. A Catalunya, per exemple, ja hi ha uns quants distribuïdors que treballen el producte ecològic, així que hi ha marge d’elecció.”

Un dels principals trets característics del supermercat cooperatiu, el fet diferencial, és la implicació dels socis, fins al punt d’assumir tasques com ara fer de caixer o reposar els lineals, etc. Com diu Campo: “Volem que les persones sòcies participin en la gestió, que s’hi impliquin però, això sí, que no hagin de fer un esforç que no puguin assumir.” Com concreta Tortajada, “l’exemple a seguir seria com s’han organitzat al Park Slope Food Coop, en què un 30% de la feina la realitzen assalariats, mentre que els socis fan tasques no especialitzades”. En tot cas, sí que es demanarà als socis que participin plenament en les assemblees que es convoquin regularment, unes assemblees en què s’haurà de decidir si la cooperativa és de treballadors i consumidors o només de consumidors.

FoodCoop BCN ha estat seleccionada per l’Ajuntament per formar part d’InnoBadora, incubadora d’empreses d’economia social.

Suport de l’Ajuntament i de la Generalitat

El projecte de FoodCoop BCN ha rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva agència Barcelona Activa, que l’ha inclòs en el seu programa Impulsem el que fas, i que hi ha aportat una subvenció de 35.000 euros. El Departament d’Economia de la Generalitat, per la seva banda, també ha donat una empenta al projecte, a través de l’entitat AraCoop, que acompanya projectes cooperatius, i el seu programa Singulars. En aquest darrer cas, FoodCoop BCN té com a companys de viatge Frescoop de Manresa, dedicada al càtering cooperatiu, i una central de compres de les Terres de l’Ebre.

Si mirem al voltant, podem observar que hi ha una certa efervescència en projectes de supermercats cooperatius. A Europa n’hi ha de paradigmàtics, com la La Louve de París, i Bees Coop a Brussel·les. Més a la vora, a València, tenim l’exemple reeixit de Som Alimentació, que en poc temps ha superat la xifra de 300 socis. A Pamplona, Landare és una altra de les referències a seguir. A Madrid, en aquests moments s’estan impulsant tres projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Cecot tornarà a Foment després d’un any d’expulsió

Barcelona
Economia

Crous i Torres fusionen les seves candidatures

Acord entre la UdG i l’ATA per estudis pioners a l’Estat sobre apartaments turístics

girona

Preocupació a Nissan per la baixa producció

Barcelona
economia

El reconeixement facial arriba als caixers automàtics de CaixaBank

UNIÓ EUROPEA

El creixement de la zona euro es va desaccelerar el 2018

GRÈCIA

La banca no elimina el deute morós i li cal més capital

ECONOMIA

Jordi Gual, en el desè aniversari de CaixaBank al Marroc

Una vuitantena d’empreses gironines, amb el nou pla de màrqueting turístic

girona