La fortalesa de l’euro, pitjor per a les borses europees
Si alguna cosa ha deixat clara la darrera reunió del Banc Central Europeu (BCE) és que l’autoritat monetària de l’eurozona no vol prendre mesures proactives per poder, així, reservar la munició que li queda per si la situació macroeconòmica es deteriora més.
Des de fa temps, insistim que l’apreciació de l’euro es produiria, no tant per les pujades dels tipus del BCE, sinó pel menor marge d’actuació del BCE enfront de la Reserva Federal americana. A mesura que el mercat accentuï les expectatives de retallades de tipus d’interès de la Reserva Federal americana, sobretot pel 2020, i n’esborri les expectatives de pujades pel 2021, el dòlar ampliarà la seva debilitat, amb els majors riscos situats el quart trimestre d’enguany. Encara que esperem un euro-dòlar que se situï en els 1,14-1,15 a finals del 2019, l’euro ha trencat a l’alça la directriu baixista que marca des de mitjans de gener en 1,1262. Després de la pujada des dels mínims d’1,11 dòlars, mentre no perdi el nivell setmanal els 1,1262, el moviment d’apreciació podria estendre’s fins als 1,1445. Una apreciació de l’euro enfront del dòlar i la resta de monedes (incloses les emergents) pressionarà encara més a la baixa els preus i també les expectatives d’inflació del mercat.
L’apreciació de l’euro no és una bona notícia per a les borses de l’eurozona. Si al ja de per si menor creixement del PIB, que recolza un estancament dels beneficis de les companyies de l’índex borsari Euro STOXX50 (mentre el consens es mostra més optimista i espera pujades per enguany i el vinent), s’hi suma la baixa inflació –previsió de marges– i l’apreciació de l’euro, els riscos a la baixa per a les estimacions per part del consens de cara a la part final del 2019, i sobretot 2020, s’incrementen notablement i esdevenen més probables. Solament per l’efecte del tipus de canvi, les revisions a la baixa de beneficis a tres mesos podria ser de fins al 3%.
Així, encara que a primera vista sembli que els índexs borsaris europeus estan molt més barats que els americans, la realitat seria una altra. Malgrat aquesta percepció, que es veu accentuada quan comprovem que als Estats Units els mercats estan en màxims i a Europa, molt lluny d’ells, cal tenir en compte que les estimacions de beneficis al Vell Continent segueixen sent massa optimistes i inflen artificialment aquesta percepció. En aquest entorn, la millor evolució dels índexs americans respecte dels europeus no faria sinó accelerar-se.
Els sectors més sensibles de l’Euro STOXX a l’apreciació de l’euro són farmàcia, béns de consum, mass media, retail, alimentació, oci i tecnologia. Dels sectors esmentats anteriorment, consum podria sortir-se’n millor enmig del temporal, gràcies als seus marges elevats i al fet que continuem veient qualsevol càstig a aquest sector com una oportunitat d’inversió.
Entre les companyies europees amb major exposició en vendes als Estats Units i als països emergents, i les que veurien els seus resultats reduïts per la fortalesa de l’euro respecte del dòlar i la resta de divises, destaquen: AB-InBev, Adidas, Ahold, AirLiquide, LVMH i Bayer, entre d’altres. A l’Estat espanyol, trobaríem: BBVA, Santander, Grifols, Técnicas Reunidas, Prosegur, Prosegur Cash, Acerinox i ACS com a destacades. Per contra, els sectors menys sensibles serien els de la construcció, utilities, indústria, immobiliari i químiques.
En aquest sentit, donat que aquesta vegada l’apreciació de l’euro inicialment vindria explicada pel menor marge de maniobra del BCE enfront de la Reserva Federal americana, i no per una millora macro, els sectors més cíclics seguiran pressionats pel context de deteriorament macrocomerç internacional que mantindran les rendibilitats del deute en nivells baixos i amb riscos de revisions de beneficis a la baixa en augment. Per tant, la situació torna a inclinar la balança d’inversió fins a sectors defensius com utilities, telecomunicacions i immobiliari, en què destaquen Iberdrola, Cellnex, Telefónica i Colonial.
Nicolás Fernández Picón és director d’anàlisi, renda variable i crèdit del Grup Banc Sabadell
