Dos anys del Pacte per a la Indústria

1.814 milions d’euros en quatre anys per orientar Catalunya cap a un futur viable. Aquest va ser el compromís del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI): transició cap a energies renovables, edificis sostenibles, l’impuls de la indústria 4.0 a Catalunya, la formació professional, més i millors infraestructures, l’electrificació de la mobilitat o la creació d’un hub per a la impressió digital. El pacte entre el govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats de Catalunya està ple de mesures per a la prosperitat del país.

Després de dos anys, el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, van presentar al ple del Consell Català de l’Empresa el seu balanç d’assoliment.

Tot i que el balanç d’execució pressupostària que van presentar és del 43,4% del total pressupostat pel PNI, en termes qualitatius esdevé insuficient, ja que aquesta despesa s’ha dedicat en una part molt important a les activitats ordinàries del pla de govern. En canvi, en els àmbits que desenvolupen una clara estratègia de canvi de transformació de la nostra indústria es constata un grau d’execució molt més baix. En l’apartat d’infraestructures i energia s’ha gastat només el 17,5% del pressupostat. En el de sostenibilitat i economia circular, el 31,7%. Per al d’indústria 4.0 i digitalització, el 32,9%. A més, s’han deixat de desenvolupar altres mesures que depenen només de l’acció legislativa i normativa, com és el cas de la transformació de l’Agència Catalana de Residus en l’Agència Catalana de Recursos –que seria una palanca de l’economia circular i la sostenibilitat–, l’estratègia catalana de simbiosi industrial, o una llei catalana de polígons d’activitat econòmica que s’adeqüi a la nova economia digital i ens permeti encabir-la al nostre territori.

La manca de pressupostos de la Generalitat i la falta d’acció parlamentària i legislativa ha dissolt el compromís del govern i dels grups parlamentaris. Necessitem un desbloqueig polític a Catalunya per posar a l’avantguarda l’economia i el teixit productiu català, i assentar les bases d’un model de societat de progrés i de justícia social.

També és necessari que l’acció de govern reforci la seva coordinació i que no tinguem com fins ara buits departamentals en el desplegament de les 116 mesures acordades. És tot el govern el que se l’ha de fer seu perquè, juntament amb els agents de la societat civil, esdevingui el programa de modernització de l’economia catalana.

Cal corregir aquesta situació i alinear el PNI amb els objectius de la Unió Europea. És el moment de tornar a l’espai de participació i negociació amb els agents socials, el govern i els grups parlamentaris per entomar ara la seva plena execució i la seva adaptació als objectius globals fixats per l’ONU, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030.