Economia

Lloret de Mar

L’empresari ja creu en la reconversió turística

El sector treballa conjuntament amb l’administració per aconseguir el canvi i anar cap a un turisme responsable en l’aspecte econòmic, social i mediambiental

L’hostaleria aposta per la diversitat de turistes

Es fan estratègies per promoure un turisme responsable
El pla de reconversió ha generat confiança en el sector

Lloret de Mar comença a deixar enrere la llosa del que en el seu moment es va anomenar turisme de borratxera: grans masses amb un nivell econòmic relativament baix que arribaven a la població a través de majoristes de viatges atrets per establiments molt grans que no hi feien inversions i que oferien estades a preus molt econòmics. Tot i que durant uns anys es va conviure amb aquest turisme perquè omplia establiments i per la convicció de que si una cosa funciona no la canviïs, va arribar el moment que els mateixos empresaris turístics conjuntament amb l’administració van decidir que sí, que les coses havien de començar a canviar. D’això en fa una quinzena d’anys. O fins i tot una mica més.

Fins en aquell moment a Lloret no es treballava per diversificar els productes turístics ni mercats perquè de públic directe no n’hi havia gaire. Aleshores pràcticament tot el turisme es movia amb majoristes de viatges i eren aquestes grans empreses qui decidien on anava el turisme i on s’havia d’allotjar. I això passava perquè el client només tenia la informació que li donava l’agència i, per tant, aquesta “tenia un control total del client”.

El canvi important comença amb internet i, anys més tard, a la demarcació de Girona, quan es potencia l’aeroport amb l’entrada de la companyia de baix cost Ryanair. Internet porta una revolució dels mercats turístics. El turista comença a decidir on va i quines vacances vol fer.

I a Lloret, igual que a tot Europa, el majorista de viatges també perd força i el control el comença a tenir la destinació. És en aquest moment que els empresaris relacionats amb el sector turístic de Lloret fan el tomb i “comencen a creure en la reconversió turística”.

Climent Guitart

L’empresari turístic Climent Guitart, president del grup Guitart Hotels, va treballar tota la seva vida per al sector turístic a l’Estat espanyol i va ser un dels precursors del canvi a Lloret de Mar. L’any 2013, un any abans de morir, va constituir la Mesa Empresarial de Turisme, amb l’objectiu de millorar la destinació, buscar millores a l’entorn urbà (aleshores ja es parlava de l’autopista) i aconseguir inversions per al municipi. L’objectiu, segons va explicar aleshores el mateix Guitart, era “mantenir el lideratge que sempre ha tingut Lloret” i “transformar el poble”.

La Mesa Empresarial de Turisme també forma part del pla pilot de reconversió de Lloret de Mar que el 2015 van signar la Generalitat, l’Ajuntament i la mesa i al qual dos anys més tard també s’hi va incorporar el Patronat de Turisme Costa Brava de la Diputació de Girona. Aquest pla consta de 29 propostes d’actuació, com ara la remodelació i renovació integral dels principals eixos de comunicació i pols turístics de Lloret de Mar; l’elaboració d’un pla d’usos comercials per afavorir la implantació de noves activitats especialitzades i d’alt valor afegit, i la priorització d’accions que permetin atreure una demanda desestacionalitzada i incrementar quantitativament i qualitativa la demanda estacional, així com la rendibilitat de les activitats empresarials vinculades al sector.

El pla de reconversió ha generat confiança en el sector empresarial i, en concret, en el turístic, i hi ha una sèrie de dinàmiques que demostren que l’empresariat confia en la destinació i que fan els deures.

Sector públic i privat

El sector treballa braç a braç amb l’administració. És un nou Lloret que s’està fent i que “no és una cosa que doni fruit ara per ara”. Els hotelers, restauradors i alguns comerços estan invertint en els seus negocis i creant ocupació amb l’objectiu d’obtenir rendibilitats més bones i un turisme de “diferents tipologies i nacionalitats que respecti els establiments, els espais públics i la natura i que no creï problemes”. “Volem anar-nos especialitzant i buscar nous nínxols de mercat. Tots els turistes són benvinguts a Lloret, fins i tot el públic jove ho és. Tothom s’ha de comportar tal com correspon”, explica el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret, Enric Dotras, que assegura que al públic jove se l’ha criminalitzat perquè “provoquen més soroll, ja que quan tothom dorm ells encara estan de festa”.

I perquè tothom hi pugui conviure s’han posat eines, continua comentant Dotras, per acotar el soroll a través d’ordenances de civisme i via pública perquè hi hagi les mínimes molèsties possibles. “Són línies que treballem molt i exigim als mateixos majoristes de viatges responsabilitats i expulsem a qui no es comporta”, diu Enric Dotras.

A Lloret de Mar es continua treballant amb el majorista de viatges. Se’l considera un client final com ho pot ser una família de quatre persones o una parella, i s’hi vol continuar treballant perquè a la destinació hi ha 60.000 llits legalitzats i s’han d’omplir. Però, a diferència de fa vint anys, ara és l’empresari turístic qui visita l’agència majorista i li explica quin tipus de turisme vol acollir. Com també es fan promocions en nous mercats i en mercats prioritaris per captar nous clients i per al que fa molts anys tot el sector intenta, que és desestacionalitzar la destinació.

Per exemple, ara a Lloret hi ha turisme esportiu, que és un turisme jove i de fora de temporada alta, però també turisme de vacances amb parelles joves i famílies i grups d’amics i de l’Imserso. Es treballa amb diferents nacionalitats, com és el cas del turista rus o l’israelià, que arriben a través de majoristes de viatges, però també amb turista tradicional i de tota la vida, com és el francès, anglès (tipus de turista que ha baixat), alemany, holandès (que se sol allotjar als càmpings) o també català i el provinent de l’Estat espanyol.

FITXA

Habitants: 37.350 Extensió: 48,71 km
2
Establiments hotelers: 123 Places hoteleres: 29.152 (22 hostals i pensions; 13 hotels d’1 estrella; 8 de 2 estrelles; 26 de 3 estrelles; 41 de 4 estrelles; 9 de 4 estrelles superior i 4 de 5 estrelles). Càmpings: 4 Places de càmping: 4.011 Viatgers (2018): 1.165.841 Pernoctacions (2018): 5.317.494 Recaptació taxa turística: 3.320.000 euros Platges: Platja de Canyelles, platja de Lloret, platja de Fenals, cala Boadella i platja de Santa Cristina. Elements patrimonials: Can Saragossa, Jardins de Santa Clotilde, Museu del Mar, Cementiri modernista, Castell de Sant Joan, Es Tint, Can Font i Turó Rodó. Fonts: Idescat i ajuntament
JORDI MARTÍ

“Els hotels estan reencarant l’oferta’”

Jordi Martí està relacionat des de fa molts anys amb el món del turisme. Actualment és el director de Traveltec, una agència de viatges receptiva que té la seva seu a Lloret. Traveltec està especialitzada en l’organització de viatges per tot l’Estat espanyol i Catalunya per a agències estrangeres. Treballen amb diferents segments: adults, sèniors, estudiants i esportistes.

Com veu l’evolució del turisme a Lloret de Mar?
S’ha de veure, per una banda, la voluntat política amb el pla de reconversió que s’ha engegat i, per l’altra, la inversió privada que s’està fent aquests darrers anys. Tots els grans hotels que en el seu moment estaven concebuts com a turisme de masses han fet una reconversió. No només s’han posat al dia, sinó que, a més, clarament han enfocat els seus negocis cap a un altre tipus de client i estan reencarant l’oferta.
Això vol dir que la demanda també anirà canviant?
Hi anirà al darrere i canviarà a poc a poc. Hi ha mesos de temporada alta que predomina un cert mercat que està canviant perquè cada vegada hi ha menys oferta destinada a aquest tipus de demanda que ha predominat més els darrers anys. Ara el més important és que tots tinguem clar que el camí que cal seguir és aquest i que anem tots a l’una. Reconec que no és fàcil, però no fa la impressió que ens estiguem equivocant. El problema és que quan un empresari fa una inversió voldria recuperar-la ràpidament, però el nou client no canviarà d’un dia a l’altre.
Quan parla dels mesos de temporada alta, ara ja només són dos mesos...
Sí. La temporada alta pròpiament dita cada vegada és més curta, però la temporada turística és llarga, des del mes d’abril fins al mes d’octubre com a mínim, i a Lloret hi ha molts hotels i molt tipus de producte.
Lloret, igual que la majoria de poblacions costaneres, parlen de desestacionalitzar el turisme. Com s’ha d’enfocar la desestacionalització?
L’oferta a Lloret és molt àmplia. I a banda de les inversions que fa Lloret com a poble des del seu pressupost municipal, s’està millorant l’oferta esportiva, que ajuda molt a la pretemporada i la posttemporada turística. Inaugurem pistes de pàdel i tennis que se sumen a tota l’oferta esportiva que hi ha al municipi i que segurament donarà una empenta molt forta de cara a atreure encara més turisme esportiu el 2020. L’any vinent serà any de turisme esportiu, declarat per l’Agència Catalana de Turisme. I això Lloret de Mar ho ha d’aprofitar.
Ho basen només en el turisme esportiu, doncs?
No, no. El turisme esportiu és una bona opció per desestacionalitzar, però n’hi ha moltes més. El tema dels congressos i incentius, n’és una altra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona
economia

La reducció de la jornada i la plena ocupació centren les reivindicacions sindicals de l’1 de Maig

barcelona