La Borsa
Més valors
Economia

Els experts descarten una crisi com la de fa 10 anys

Avisen, tanmateix, que “els bancs centrals han esgotat la munició”

Els sindicats demanen que no s’utilitzi el clima d’incertesa per aplicar ERO injustificats

Els economistes i els sindicats descarten per ara que l’alentiment econòmic que mostren els indicadors en els darrers mesos desemboqui en una crisi com la de fa 10 anys i ho vinculen a la inestabilitat internacional, marcada per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i una eventual sortida del Brexit sense acord. En declaracions a l’ACN, tant el catedràtic de l’UPF i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional, Jordi Galí, com el director d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, assenyalen que l’economia catalana és “oberta i exportadora” i eviten parlar de “senyals d’alarma”. Amb tot, Galí avisa que els bancs centrals “han esgotat la munició” i ja no tenen gaire marge de maniobra davant de nous sotracs.

Després de creixements superiors al 3% entre 2015 i 2017, la pujada del PIB a Catalunya l’any passat es va situar en el 2,6% i les previsions apunten que aquest any es tancarà al voltant del 2,2% i el que ve podria situar-se inclús per sota, fins l’1,9%, segons les previsions del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. A Espanya la tendència és similar, mentre que els índex més preocupants arriben d’Europa, on Alemanya mostra signes de desacceleració.

Els experts assenyalen que ara s’experimenta una “disminució del creixement” però aquest, insisteixen, continua sent positiu. Per la seva banda, els sindicats reclamen que les empreses no aprofitin aquest clima d’incertesa o desacceleració per aplicar nous ERO amb l’objectiu d’optimitzar els seus beneficis.

Recessió “tècnica”

L’economista Jordi Galí destaca que actualment no hi ha cap element per creure que hi haurà una “crisi econòmica seriosa” sinó una desacceleració que pot portar a una “recessió tècnica”. Segons precisa, es tracta d’un comportament associat a una situació d’”incertesa” internacional, especialment tenint en compte que l’economia catalana està molt exposada a l’exterior. A més, recorda el catedràtic de la UPF, els béns que s’exporten són “duradors”, el què fa que els inversors i empreses puguin ajornar les seves compres i la demanda “quedi reduïda de forma significativa”.

En la mateixa línia, el director d’Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, opina que estem davant una “desacceleració suau” en la producció industrial, les exportacions i les afiliacions però que els indicadors “no són particularment preocupants”. Per exemple, continua, les xifres de creació d’ocupació són positives, al voltant d’un 2% interanual, tot i que “és cert que han anat minvant”. “El fet que s’estiguin suavitzant o desaccelerant entraria fins i tot dins del rang del què es consideraria normal, d’un cicle que madura”, raona.

Galí assenyala, a més, que si bé al començament de la recuperació hi havia un gran percentatge de població desocupada i a les empreses els era fàcil trobar els perfils més demandats “ara les taxes d’atur són més baixes i ja no hi ha marge de creixement extensiu perquè la reserva s’està exhaurint”.

Aquesta setmana el secretari general adjunt de Foment del Treball i director del departament d’Economia, Salvador Guillermo, també assegurava que no veia “les orelles al llop” i que “només estem en una situació de desacceleració i moderació del creixement”.

“El que sí que passa és que un dels elements que en teoria hauria de servir per ajudar a la recuperació econòmica és el que està llastrant el creixement: els riscos polítics”, va lamentar el secretari general adjunt de Foment del Treball, en referència a la crisi del Brexit i el conflicte aranzelari entre la Xina i els Estats Units.

Un marge de maniobra “molt limitat” per respondre a una nova crisi

En cas que malgrat tot aterri una nova crisi, Galí considera que la circumstància en aquest entorn “més desfavorable” és la capacitat de resposta dels governs i bancs centrals ja que el marge és “més limitat” que abans.

Precisament, dijous el Banc Central Europeu va rebaixar una dècima els tipus d’interès de la facilitat de dipòsit fins al -0,5% i va anunciar que reactivava els plans mensuals de compra de deute, amb 20.000 milions d’euros mensuals a partir del mes de novembre. Les compres s’allargaran “tan com faci falta” i s’acabaran així que el BCE comenci a augmentar els tipus d’interès de nou. Pel que fa a la resta de tipus, es mantenen intactes al mínim històric del 0% pel tipus general i al 0,25% pel de facilitat de crèdit.

Una decisió que, segons el professor de la UOC, Josep Lladós, era “previsible” i “necessària” però “insuficient” per impulsar l’economia i actuar davant del risc que una de les economies més importants d’Europa, l’alemanya, entri en recessió. Segons Lladós, Frankfurt ha fet de “tallafocs” però no ha apagat l’incendi al qual s’enfronten els països de l’Eurozona. “A vegades generes un tallafoc allunyat de l’incendi per limitar-ne el perímetre però això no l’evita, i no fa més que confirmar els temors de recessió econòmica”, ha afegit abans de puntualitzar que les polítiques monetàries no tenen un efecte tan a “curt termini” i “directe” com la política fiscal.

En aquest sentit, els experts tenen opinions diferents sobre com cal reactivar el consum i crear llocs de treball però coincideixen en afirmar que el BCE no té marge de maniobra.

“Els bancs centrals han esgotat les seves municions, els tipus d’interès dels bancs centrals estan a zero, i per tant, és cert que hi ha polítiques no convencionals que es poden dur a terme però el marge de maniobra és molt limitat”, afegeix el catedràtic de l’UPF, Jordi Galí, que avisa que els governs es trobarien amb les mans “molt lligades”. Aquestes mesures continua, passarien per exemple per eliminar temporalment els límits dels dèficits públics i del nivell d’endeutament.

I és que segons el catedràtic, “forma part de la normalitat” que en les economies de mercat hi hagi períodes d’expansió i contracció. “És possible que estiguem a prop del començament d’una recessió, en aquest sentit no hi ha motius de gran preocupació perquè podria ser lleugera i sense conseqüències molt fortes”, insisteix Galí, que veu més “preocupant” que no hi hagi cap instrument per fer-hi front”.

En qualsevol cas, tant Galí com el director d’Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, descarten que de produir-se una nova crisi sigui com la de fa deu anys. “Ni molt menys”, sosté Rovira. “Hem retornat a nivells d’endeutament pel sector privat a nivells anteriors a la crisi”, afirma, admetent, això sí, que “una altra cosa és l’endeutament de l’estat espanyol, que en aquest moment és força elevat i és un risc a afegir”.

La incertesa política domèstica

Sobre el bloqueig de la situació política a l’Estat i la manca de pressupostos a la Generalitat, Rovira afirma que en general qualsevol incertesa és “negativa per als negocis” i que la tendència es pot encaminar cap a una frenada de les inversions.

“No veiem que en aquest moment sigui un factor molt determinant el que fins ara tenim com a estadístiques i, per tant, com a dades fefaents per on va l’economia catalana són encara bastant positives”, apunta. En termes similars s’expressa Galí, que adverteix que a la pràctica s’ajorna “qualsevol pressupost que pogués tenir un efecte expansiu per contrarestar la desacceleració”.

Cap “excusa” per aplicar nous ERO

Enmig d’aquest clima d’incertesa, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, demana que no s’utilitzi l’amenaça d’una recessió per aplicar nous ERO a les empreses “per optimitzar beneficis”.

“A un ritme de creixement de creixement econòmic que envolta el 2% crec que tots els elements de caràcter tècnic ens diuen que no hauria d’afectar l’ocupació”, sosté el líder sindical. En aquest sentit, sospita que alguns dels expedients presentats a finals d’aquest estiu, com el de la filial d’assistència de Zurich, Serviaide, van en aquesta direcció.

Javier Pacheco també preveu que si arriba una nova crisi no sigui tan devastadora com la de fa 10 anys. “Aquestes coses passen una vegada cada 100 anys i jo crec que la crisi anterior només és comparable a la del 29 del segle XX”, pronostica el líder sindical en declaracions a l’ACN.

En relació la frenada en la creació d’ocupació, el líder de CCOO a Catalunya posa el focus en la “precarització” i “volatilitat” del mercat de treball, ja que desembolca en una “temporalitat abusiva”.

En això, Pacheco creu que des de la Generalitat es pot “donar resposta a moltes necessitats” i demana sortir de la “paràlisi d’acció directa i efectiva” del Govern i que fa “impossible amb uns pressupostos del 2017 desenvolupar poder desenvolupar els reptes que té la societat avui dia”. “Es fa molt necessari tenir uns pressupostos i després trobar els consensos per donar-li estabilitat i que evidentment tinguin una orientació clara de corregir les desigualtats socials”, reivindica.

Les darreres dades d’atur registrat van mostrar un augment de 12.588 persones respecte el mes anterior i va situar la xifra de desocupats en 371.418. Es tracta de dos mesos seguits d’increment, amb un augment intermensual del 3,5%, malgrat que en comparació amb el mes d’agost del 2018 es va produir un descens del 2,44%. Pel que fa l’afiliació a la Seguretat Social es va reduir en 65.190 persones (-1,85%), fins a les 3.455.446 persones però en termes interanuals va créixer un 2,37%.

Des d’UGT Catalunya, el seu secretari general, Camil Ros, considerava en la trobada d’inici del curs que els acomiadaments i els ERO que s’han anat coneixent s’emmarquen en “la gestió de la precarietat” però no en una crisi estructural. “No ho veiem ara”, afirmava Ros en tornar de les vacances.

Afegia que no sap si la recessió “vindrà o no” i que tenia la sensació que “quan toca recuperar drets i salaris diuen que torna la recessió”, cosa que també veia com una “excusa”. En aquest sentit, Ros reconeixia que hi ha indicadors que marquen “una mica de fre” i “cert alentiment” però apuntava que des de fa dos o tres anys les empreses “tenen més beneficis que l’any anterior” i que “això no es reverteix en les condicions de treball”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’omnicanalitat arriba també a la compra al supermercat

Barcelona

A Europa hi manquen 20.000 dissenyadors

Barcelona
Economia

El Saló Nàutic, Caravaning, Piscina & Wellness i BMP, a Fira

economia

El BOE fa públic el calendari laboral per a l’any vinent

Administrador de finques avui, supervisor digital demà

Barcelona

S’acosta una crisi?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. Roca Editorial

Kit de supervivència per si l’economia es deteriora

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF, membre de la Junta del CEC i ACCID

Solucions de transport per a tothom

Emprenedora

Lucas Fox estudia una expansió internacional pel Mediterrani

Barcelona