Pagar el lloguer ja costa més d’un terç del salari brut
Comprar un habitatge equival a més de vuit anys de sou
El CTESC constata que l’arrendament ha passat de ser el règim per accedir a un habitatge del 16,6% de les llars el 2001 a un 25% avui dia
Pagar el rebut del lloguer ja costa a Catalunya, de mitjana, un 34,1% del salari brut dels ciutadans, i el valor d’un habitatge nou de compra equival al sou brut mitjà de 8,1 anys. Així ho constata un informe del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), presentat ahir, en què es confirma que els preus dels mercats immobiliaris han experimentat alces significatives en els últims anys.
Segons l’estudi del CTESC, que extreu les dades del Registre de la Propietat, els preus dels habitatges lliures usats han crescut un 8,1% i un 3,8% els anys 2017 i 2018, respectivament. Alhora, el preu per metre quadrat dels habitatges lliures nous va pujar un 3,3% l’any 2017 i un 7,5% l’any 2018.
En el cas del mercat de lloguer, el preu de la renda mitjana dels nous contractes també ha continuat avançant en l’últim bienni: un 9,9% i un 6,6%, respectivament, en els dos anys analitzats. D’aquesta manera, la càrrega que representa la despesa en habitatge sobre el sou de les persones “continua sent molt elevada, especialment en l’àmbit metropolità”, conclou l’informe.
D’altra banda, el lloguer avança posicions respecte a la compra pel que fa al tipus de tinença dels habitatges per part de les famílies. Actualment, un 25% de les llars catalanes viu en un habitatge arrendat. El percentatge contrasta amb el 16,6% que optava per aquesta modalitat el 2001. De tota manera, encara prop d’un 70% de les llars tenen el seu habitatge en propietat, una proporció molt superior a la que es registra en altres països europeus, per exemple.
Tanmateix, la institució destaca que, coincidint amb l’avenç de l’opció del lloguer, també han augmentat els llançaments, és a dir, les demandes per impagament que en alguns casos acaben amb el desnonament dels habitants de l’immoble. L’any passat aquests procediments van tornar a créixer després de quatre anys de reducció. Els més nombrosos, un 63%, es van derivar de l’aplicació de la llei d’arrendaments urbans, per lloguers impagats o laudes arbitrals. L’any passat també hi va haver 5.771 execucions hipotecàries, una xifra superior a la del 2017, quan se’n van registrar 4.635.
Finalment, l’estudi mostra també com l’activitat constructora residencial a Catalunya continua recuperant-se i l’any passat va augmentar un 12,6% el nombre d’habitatges en construcció.
