Melbits, Rognar i companyia
Uns follets que protegeixen internet són els protagonistes del videojoc ideat per Melbot
Playstark aposta pel món dels ‘eSports’
L’èxit comercial no acompanya la proposta d’Altered Matter, que ha de tancar
Playstark ha aconseguit captar fins a un milió d’euros en finançament públic i privat
Els Melbits són els follets de l’era digital, i això significa que no custodien boscos, sinó que viuen a internet i la seva missió és vigilar la xarxa i evitar que els virus trenquin el concepte de pau 5.0. Tenen un aspecte, unes funcions i una personalitat diferents en cada cas, però tots han nascut de la imaginació de David Montero, cofundador de l’empresa de videojocs Melbot juntament amb Ivan Expósito. Melbits world, el seu joc cooperatiu de puzles i plataformes adreçat a nens i nenes d’entre sis i nou anys, es va presentar l’any passat al concurs PlayStation Talents i va aconseguir guanyar el premi al millor videojoc. El mes que ve, la companyia llançarà al mercat la versió per a telèfons mòbils i al març engegarà una campanya de micromecenatge per poder fer realitat el projecte Melbits pod, una joguina que permet incubar Melbits mitjançant la llum, la temperatura i el moviment.
Melbot és una de les 45 start-ups de casa nostra que es dediquen als videojocs com a activitat principal. En el seu cas, està incubada a Barcelona Activa. Després d’estudiar el màster en creació de videojocs de la UPF, Montero va estar sis anys treballant com a game designer i productor associat a Novarama, una de les grans empreses catalanes del sector gràcies a l’èxit de la seva saga Invizimals. “Jo vaig aprendre la professió a Novarama; li dec molt, però va arribar un moment en què vaig sentir que ja havia après tot el que podia i em vaig plantejar l’opció de marxar fora, que també és una experiència vital, però tenia moltes ganes de fer una combinació entre videojocs i joguines i per això al final vaig decidir muntar la meva empresa i intentar-ho”, explica Montero.
Aquest emprenedor de 36 anys reflexiona que produir un videojoc és “molt car”, però destaca que l’avantatge és que, “si ho fas bé i el teu producte agrada, pots vendre arreu del món”. De moment, amb el joc per a PlayStation, Melbot ha aconseguit recuperar la inversió inicial i confia que els propers llançaments –la versió mòbil i la joguina– li permetin obtenir els primers beneficis d’aquí a dos anys.
Objectiu: capturar el monstre
A punt de llançar al mercat la seva proposta, Agents: Biohunters, està Playstark, empresa nascuda fa quatre anys a Barcelona que ha aconseguit captar un milió d’euros en finançament públic i privat. Aposta pel món dels eSports, competicions de videojocs entre jugadors connectats en temps real, i des del gener del 2017 està treballant en un videojoc competitiu en què hi ha dos equips de tres jugadors cadascun que lluiten per ser els primers a capturar el monstre Rognar. “Les proves que hem fet entre més de 1.000 usuaris han anat molt bé, els mitjans internacionals ens han donat una cobertura important i tenim el joc traduït a catorze idiomes, preparat per ser venut arreu del món. Les expectatives són altes”, assegura Josep Pedrós, fundador i CEO d’una empresa que espera que el seu primer videojoc tingui entre 100.000 i 400.000 usuaris actius al mes i aconseguir així números verds aquest 2020. El joc s’oferirà primer a ordinadors i consoles –d’aquí a dos o tres mesos– i serà gratuït. Els ingressos de la companyia provindran dels micropagaments, l’opció que es donarà als jugadors de pagar per desbloquejar pantalles i personatges o donar noves aparences als personatges per personalitzar-los i “embellir-los”.
“Volem que l’usuari creï vincles emocionals amb la història i els personatges i vulgui conèixer-ne de nous, perquè cadascun té la seva personalitat i habilitats diferents”, indica Pedrós, que fa vuit anys que es dedica a la indústria dels videojocs i abans de crear la seva pròpia empresa treballava a la companyia Social Point.
Més continguts i personatges
Com explica el fundador de Playstark, el dels videojocs és un sector “molt complicat i competitiu però també amb moltes oportunitats”. L’èxit d’un producte, recorda, està lligat al nombre d’usuaris que s’aconsegueixen captar (que depèn molt de les campanyes de màrqueting i, per tant, d’un bon pressupost), la retenció d’aquests jugadors i la capacitat de monetitzar el negoci, és a dir, fer-lo rendible. Playstark confia a superar les tres proves. L’empresa, ubicada al Parc de Recerca Creativa, espai d’innovació i emprenedoria cultural de Barcelona, dona feina actualment a deu persones i espera que el seu primer videojoc sigui “de llarg recorregut”. “El volem anar millorant i ampliant cada mes amb continguts i personatges nous per mantenir l’interès dels usuaris”, avança el CEO de la firma.
Molts cops, però, els plans no surten com s’havien previst, i això també passa en un sector que bull però que precisament pel seu dinamisme també té una competència brutal. “Avui dia, o tens molt èxit amb un videojoc des del primer dia i recuperes de seguida la inversió o tens productes que rendibilitzes a molt llarg termini; el problema és poder aguantar durant tot aquest temps. Entre els emprenedors sempre comentem que el que és difícil no és llançar un primer videojoc, sinó un segon i un tercer”, reflexiona Carles Triviño, cofundador de la companyia Altered Matter, que acaba de tancar. Triviño va fundar l’empresa amb tres companys de la Universitat Politècnica de Catalunya el 2016 i van aconseguir prou finançament per desenvolupar i comercialitzar el videojoc Etherborn, que havien ideat en el projecte de final de màster. El sistema de puzles en escenaris flotants de tres dimensions va rebre diversos senyals positius: va ser premiat en els festivals als quals es va presentar, tant Nintendo com Microsoft el van seleccionar per mostrar-lo en fires internacionals i va rebre molt bones crítiques de revistes especialitzades, entre altres petits triomfs. Però l’èxit comercial no ha acompanyat el videojoc i, sense prou volum de descàrregues i compres, l’empresa no ha tingut prou liquiditat per continuar. Altered Matter ha arribat a un acord amb una empresa amb la qual col·laborava, la californiana Akupara Games, perquè es quedi el joc i així assegurar-se que “tindrà suport i es podrà continuar comprant”. Després d’aquesta aventura fallida, Triviño assegura que “treballar per a tercers t’estalvia molts maldecaps”, però destaca que “llavors deixes de fer exactament el que vols quan ho vols fer”, així que no descarta tornar a emprendre.
No són gaires, però al costat de multinacionals, pimes i start-ups, dins del sector dels videojocs també hi ha creadors independents que treballen en solitari i voluntàriament es desmarquen del sistema per reivindicar una manera de fer molt més simple i allunyada de les exigències dels grans números. Un d’ells és Carlos Coronado, el creador de Koral, que acaba de guanyar el premi al millor videojoc en català dels GamingCat Awards 2019. “El meu primer joc el vaig llançar amb dos socis que anaven a comissió, i el pas lògic era fer com tothom i créixer i contractar més gent, però jo no veia cap sentit a reinvertir tot el que havies guanyat i jugar-te-la, així que vaig fer el contrari: vaig començar a fer jocs més petits i en solitari.”
Missatge ecològic
“Si la majoria de jocs –explica Coronado– poden fer vint coses, els meus en fan tres mitjanament bé, no hi ha diàlegs ni cares, per exemple.” “El pressupost d’un gran videojoc s’assembla al d’una pel·lícula. De la manera com ho faig jo, aconsegueixo no haver de vendre gaire per ser viable”, reflexiona. Aquest creador de videojocs és versàtil. Ha ideat Infernum, de terror, i MIND: Path to Thalamus, en què els mateixos paisatges són els puzles a superar, i amb Koral proposa ara un joc per a tots els públics amb missatge ecològic que, ambientat a les profunditats marines, planteja diferents puzles i reptes per fer reviure els esculls de corall de quinze ecosistemes marins. Fins ara, Nintendo li ha comprat tots els projectes.
