La Borsa
Més valors
Economia

JOAN BENACH

CATEDRÀTIC A UPF I DIRECTOR DEL GRUP D’INVESTIGACIÓ EN DESIGUALTATS EN SALUT (GREDS-EMCONET)

“La precarietat és una pandèmia tòxica que no volem canviar”

“La Covid-19 no genera desigualtats de salut, però les desigualtats socials generades per polítiques neoliberals mercantilitzadores sí que ho fan”

Convidat per CCOO, el professor Joan Benach ha participat en un seminari sobre la precarietat laboral en temps de Covid-19.

La Covid-19 ha accentuat la precarietat laboral a Catalunya?
A banda de professionals sanitaris i socials precaritzats i treballadores de residències mercantilitzades, la pandèmia afecta una classe treballadora cada cop més explotada, vulnerable i amb menys drets. Són molts treballadors pobres o que viuen al límit, sense poder cobrir cap imprevist, que han anat a treballar posant en risc la seva salut i la de la seva família. La crisi subsegüent encara genera més pobresa, atur i precarietat. Avui, quan parlem d’atur, cal parlar de precarietat.
Quins són els efectes de la precarietat en el nostre entorn? Sabem mesurar-la?
La precarietat genera vulnerabilitat en la vida quotidiana i la llar i augmenta el risc de tenir angoixa, por, depressió, alcoholisme i accidents, emmalaltir i morir. És penós que no disposem d’un sistema d’informació amb la qualitat i la transparència adequades per mesurar integralment la precarietat, amb indicadors vàlids i comparables. La precarietat és una pandèmia tòxica que no volem analitzar ni canviar democratitzant les relacions laborals.
I quina és la situació a la resta del món?
Lamentable. Dues terceres parts de la població mundial sobreviuen amb menys de 5 dòlars diaris sense una llar per viure en condicions. Als països pobres, el percentatge de persones amb una relació laboral estable és mínim, i 5.200 milions de persones no disposen d’un sistema de seguretat social adequat. Si això ja passava abans de la Covid-19, imaginem-nos-ho ara amb la pandèmia.
On actua la precarietat laboral? És un fenomen transversal? Hi ha una desigualtat per gènere?
La precarietat prové de decisions polítiques que, en l’àmbit productiu, afecten les condicions d’ocupació i treball i, en el reproductiu, la protecció, els drets socials i la qualitat de vida. És un fenomen molt transversal, però sobretot afecta la classe treballadora, immigrants, joves i dones com les netejadores, cambreres de pis, caixeres, treballadores de cures... A més, les dones són les que majoritàriament tenen cura i atenen a la llar. S’ha dit que són “essencials”, però sempre han estat treballs estigmatitzats i menyspreats.
Corre la brama que la Covid-19 és una malaltia causada per un virus “igualitari”. És cert?
La Covid-19 és una pandèmia global però també és una crisi de desigualtat. El virus no genera desigualtats de salut, però les desigualtats socials generades per polítiques neoliberals mercantilitzadores sí que ho fan. Donat que amplifica i intensifica necessitats i desigualtats prèvies, cal parlar doncs d’una “pandèmia de desigualtat”.
Què hem après de la pandèmia actual?
La pandèmia ens deixa moltes lliçons: la fragilitat humana, reconèixer que també som part de la natura, la imprescindible producció de béns bàsics per alimentar-nos, la importància cabdal dels serveis públics i de treballadors socials i sanitaris precaritzats, i que darrere la pandèmia hi ha la crisi climàtica i ecosocial del capitalisme fossilista. No se’n parla, però quan aviat es produeixi una progressiva crisi energètica i de materials, haurem d’aprendre a consumir menys i millor, viure més solidàriament, produir béns de consum necessaris i propers, i crear una economia veritablement homeostàtica amb la natura.
En un seminari organitzat per CCOO, vostè alertava del creixement dels autoritarismes i de l’existència de psicòpates. En quin sentit?
La pandèmia plou sobre el “sòl ja mullat” deixat per la sortida en fals de la crisi prèvia, la qual cosa augmenta la precarietat i facilita la influència d’una extrema dreta ben organitzada i finançada. Les elits, grans empreses, estats majors militars i polítics amb poder, coneixen però amaguen la crisi sistèmica que vivim. Les classes benestants no renunciaran als seus privilegis i rumien una sortida neofeixista que ens apropa a un règim autoritari de control orwellià, com passa a la Xina. Avui, això es reforça amb dirigents psicòpates (autoritaris, narcisistes, manipuladors, sense empatia) com Trump i Bolsonaro.
Un lema del govern diu que d’aquesta crisi en sortirem més forts. Ho creu així?
M’agradaria, però perquè així sigui caldrà un canvi de rumb radical. Si tornem a la vella normalitat, amb desigualtats, mercantilitzacions, precarietat i destrucció ecològica, anem cap a un ecogenocidi. Només la ciutadania i els grups socials crítics, amb plena consciència de la greu situació actual, pressionant de manera contínua els poderosos i dirigents a fer polítiques radicalment diferents, trobarem una sortida democràtica, ambientalment sostenible i justa al món que vivim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Continuen els intents per desbloquejar Saint-Gobain

Barcelona
SALOMÓ TORRES
ECONOMIA

“Hem de decidir si volem la gestió de temporers de Huelva o França”

Blancafort
Economia

Lluny del Banc d’Espanya

barcelona

Treball mediarà avui entre Saint-Gobain i la plantilla per desencallar el conflicte

Barcelona

La nova CaixaBank vol “creativitat” per acomiadar

Barcelona

CaixaBank mantindrà part de la seu operativa a Barcelona

Barcelona

Temporada desigual

girona

El saló d’emprenedors Biz busca reactivar l’economia

barcelona
Port de Barcelona

L’ús de la intel·ligència posada al servei de la sostenibilitat