La Borsa
Més valors
Economia

Dones i menors de 35 anys, els més afectats per la crisi

Són dades d’un informe del Banc d’Espanya que analitza els efectes de la Covid-19 en l’economia

L’entitat reconeix que hi ha incertesa sobre el nombre de persones que recuperaran la feina

Les dones i els menors de 35 anys són els que estan vivint de més a prop les conseqüències laborals de la crisi de la Covid-19, segons ha analitzat el Banc d’Espanya en el seu darrer informe anual, que, tot i fer balanç de l’exercici del 2019, també ha analitzat els efectes de la pandèmia en l’economia espanyola.

L’informe destaca que un 44% de les dones i un 48% dels empleats i empleades menors de 35 anys treballen en les anomenades indústries “socials”, dedicades al comerç minorista, l’hostaleria, l’educació, les activitats artístiques i les activitats recreatives, així com en altres serveis personals, sectors que s’han vist “particularment” afectats per les mesures de confinament.

De fet, el Banc d’Espanya avisa que l’impacte de la crisi sobre l’ocupació està sent “particularment acusat” i recorda que, només en la primera quinzena del mes de març, l’afiliació a la Seguretat Social es va reduir en més de 890.000 persones, sense comptar-hi els treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) ni els autònoms que van cessar l’activitat temporalment.

L’entitat avisa que, com va passar en altres crisis, l’ajustament laboral s’està fent sobretot en els llocs de treball temporals. “La destrucció de llocs de treball s’ha concentrat fonamentalment en els contractes temporals, tant a temps parcial com a temps complet, mentre que la caiguda del nombre d’afiliats amb contractes indefinits és relativament reduïda”, assegura el document, que xifra que el 77,2% del descens total en l’afiliació a la Seguretat Social va ser de treballadors temporals.

Incertesa laboral

El Banc d’Espanya considera que la política econòmica hauria d’afavorir la formació dels treballadors afectats per expedients temporals i, en alguns casos i amb determinades condicions, hauria de permetre compaginar aquesta situació amb el treball en altres sectors o empreses, segons recull Efe.

De fet, constata la “notable incertesa” sobre el percentatge de treballadors en ERTO (gairebé dos milions a finals del mes de juny) que acabaran recuperant el seu lloc de treball i assenyala com a necessària una reassignació de treballadors expulsats d’un sector (com ara el comerç i l’hostaleria) cap a un altre, en previsió d’un eventual increment de la destrucció d’ocupació en els pròxims mesos.

L’entitat també considera necessària l’aplicació d’altres mesures a curt termini que beneficiïn el teixit empresarial, com ara el pagament immediat de les devolucions de l’IVA o dels saldos pendents a proveïdors per part de les administracions públiques, així com nous programes de liquiditat vinculats al cobrament del deute dels clients o a despeses fixes de l’activitat comercial.

Alt endeutament públic

Més enllà de la crisi laboral i les dificultats empresarials, el context és complicat. El Banc d’Espanya preveu un deute públic sobre el PIB del 129% l’any 2021 en l’escenari de “risc” per la crisi de la Covid-19, que implicaria “repunts substancials” en els contagis que requeririen “confinaments estrictes addicionals”. Amb tot, preveu tres escenaris diferents i, en el pitjor dels casos, el deute públic encara es podria enfilar més, fins al 131,8% l’any 2022. En l’escenari d’una recuperació ràpida, el deute públic se situaria en un 111,7% del PIB el 2021 i en un 112,5% el 2022.

Ajudar a capitalitzar les pimes

La patronal Pimec va demanar ahir aprofitar el pla europeu de recuperació per “millorar el capital de les pimes”, segons va dir el seu president, Josep González, en una jornada sobre fons europeus. Per González, cal “estimular les inversions de capital” perquè les pimes puguin “millorar la seva ràtio de recursos propis”. “Tenim les pimes una mica descapitalitzades”, va admetre, i va reclamar al govern espanyol un pla per “redimensionar” les pimes, ja que considera que són “massa petites”. D’altra banda, la Seguretat Social va abonar ahir el darrer pagament de la prestació extraordinària a un total de 243.958 autònoms a Catalunya. La prestació extraordinària, aprovada al març per als treballadors per compte propi, va beneficiar 1,46 milions d’autònoms i va suposar una despesa de 1.138 milions d’euros a l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

50.000 milions per reactivar l’economia

Barcelona

Girona ofereix 40 visites gratuïtes aquest estiu

GIRONA

Els ODS creixen en l’estratègia empresarial

barcelona

Productes no venuts, al Banc dels Aliments

GIRONA

Una gironina, al capdavant de la Fefic

Girona
L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

Barcelona
Economia

Foment demana que s’acceleri la licitació d’obra pública

Economia

Mor als 74 anys Rafael Español, qui va ser president de La Seda

Cooperatives, entre la ideologia i el pragmatisme

barcelona