La Borsa
Més valors
Economia

El pes econòmic de la llengua espanyola

El fet de que commemorem el desè aniversari del l’Econòmic ens mostra que el català no està en perill d’extinció com està succeint amb moltes de les 7.000 llengües existents al món.

Aquesta supervivència del català es un fet positiu però, paral·lelament, hem de reconèixer que a Catalunya tenim la sort de que el pacte polític de la Transició va incorporar a la Constitució Espanyola l’article en que endemés de dir que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, reconeix també al català com a llengua oficial a Catalunya, la qual cosa ha permès la normalització lingüística i l’ensenyament majoritari del català a tots els nivells.

Recordar això és bo perquè contrasta amb el que ha succeït a la Catalunya Nord en que el francès ha eliminat –pràcticament- al català, cosa que no crec canviï ara que l’alcaldia de Perpinyà ha caigut en mans d’un alcalde del Reagrupament Nacional, el renovat Front Nacional de Martine Le Pen.

Com deia l’expresident Pujol el català ens serveix per “ser” però no per actuar i fer negocis al món en que s’ha de treballar en espanyol o en anglès perquè el català és una llengua que a tot estirar parlem 10 milions de persones.

L’espanyol permet arribar amb més facilitat als clients dels països llatinoamericans i cada cop més a una part de la població nordamericana a on es calcula que els hispans són ja el 18% dels 325 milions d’habitants i que el 50% dels immigrants que estan arribant –malgrat les restriccions de l’Administració Trump- són hispano-parlants.

Al mateix temps tots sabem que l’espanyol és una de les llengües oficials de l’Organització de les Nacions Unides, junt al francès, l’anglès, el xinès, el rus, i l’àrab i es també llengua oficial de la majoria dels organismes internacionals de la família de les Nacions Unides. No cal dir, per sabut, que l’espanyol es també llengua oficial de la Unió Europea per molt que en aquest cas només són idiomes de treball el francès, l’anglès i l’alemany.

Moltes vegades es comenta que l’aviació té l’anglès com idioma normalitzat per la fatal votació en que a l’Organització Internacional de l’aviació Civil, l’anglès va superar al castella per uns pocs vots. Què hagués passat si l’elecció s’hagues decantat per l’espanyol?.

Respondre a aquesta qüestió es fer ciència ficció com també ho es pensar en què seria avui el català al món si quan Colom va arribar a Amèrica el pes de la Corona de Castella no hagués estat tan superior al pes demogràfic de Catalunya-Aragó que tenien una població molt inferior a Castella, la qual cosa havia fet que el castellà s’haguès convertit en la “lingua franca peninsular”, qüestió que també va determinar que el pes dels catalans en la colonització d’Amèrica fos molt menor fins a la represa econòmica catalana del segle XVIII.

Amb tot això tots sabem que l’anglès es avui l’idioma diplomàtic i comercial per excel·lència degut al nombre de països de la Commonwealth anglòfona que van accedir a la independència i que van deixar en minoria al francès com a idioma internacional.

Tot el fins ara vist fa que el castellà sigui un idioma important a l’economia mundial i més ho serà ara com a conseqüència del fet que el govern xinès ha decidit que a partir del proper curs el castellà serà llengua obligatòria a l’ensenyament pel fet de les fortes relacions econòmiques que la Xina manté amb països llatinoamericans. Segons els mateixos xinesos, l’àrea lingüística del castellà suposa 567 milions de persones.

Tot això ens ha de fer recordar als catalans que no cal confondre la importància del castellà dins l’economia i els negocis al món amb el tema del castellà després del Decret de Nova Planta o amb la repressió franquista dels primers anys de desprès de la Guerra Civil.

Cal recordar que l’espanyol es la llengua d’una majoria de la població espanyola (cosa important ara que volem atreure turistes de la resta d’Espanya per la caiguda del turisme internacional a causa de la Covid-19) i es llengua oficial d’una vintena de països i d’una colla d’organitzacions internacionals i és, també, la segona llengua mundial –després del xinès mandarin- mes parlada per autòctons a tot el món.

Ens hem d’adaptar a aquesta realitat econòmica oblidant les qüestions polítiques que moltes vegades emmascaren, a casa nostra, el debat lingüístic i l’excessiu descuit del castellà a l’ensenyament. Tenim la sort de ser bilingües català-castellà i això cal no perdre-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Enfrontament a Comexi pel retorn de 60 hores

La demarcació tanca el mes de juliol amb 42.506 aturats

GIRONA

VidaCaixa redueix guanys per la Covid-19

barcelona

Injecció de 10 milions a Comforsa per garantir la seva viabilitat

Campdevànol
Negociació contra rellotge per un acord a Nissan

Negociació contra rellotge per un acord a Nissan

barcelona

Company, nou president del Consell Català dels API

girona

Treball convocarà al llarg de la tarda una reunió de mediació entre la direcció i els sindicats de Nissan

barcelona

Les Cambres catalanes critiquen que s’hagin descartat una vintena de projectes eòlics que aportarien 40 milions al PIB

barcelona

Nou període per demanar ajuts Covid, a Ripoll

Ripoll