Sobre la reconstrucció
L’any 1755 la ciutat de Lisboa va patir un terratrèmol que va matar unes 90.000 persones i va destruir un 85% dels seus edificis. Després d’això, el primer ministre de Portugal, Sebastião de Carvalho e Melo, marquès de Pombal, es va dedicar intensament a la reconstrucció de la seva capital, amb una instrucció clara per als arquitectes: la nova ciutat havia de ser capaç de resistir futurs terratrèmols. El resultat va ser una reconstrucció totalment nova, amb carrers amples i edificis sòlids, que guarda poca relació amb el que la ciutat havia estat anteriorment. A banda es van fer diferents reformes econòmiques, polítiques, educatives i religioses, que van tenir un impacte decisiu en molts pensadors de la Il·lustració europea. De manera similar, la covid-19 serà un motor de canvi en la nostra societat i ara mateix ja comencem a veure l’impacte que tindrà en l’organització del treball, en l’aprovació gairebé unànime de la renda mínima d’inserció i d’altres. El més important, però, és pensar en un model econòmic i polític que pugui resistir millor futures epidèmies. És evident que com a societat no ens podem permetre deixar ningú enrere i hem de fer el possible per a mitigar el desastre econòmic en tots els sectors, però, mirant el futur, cal ser actius en la diversificació de l’economia i evitar un monocultiu dels sectors de turisme i oci com el que hem vist en els darrers anys. Dels països mediterranis, Espanya és el que té més dependència d’aquest sector i en conseqüència el que ha patit més la restricció a la mobilitat.
Per altra banda, sectors industrials de recerca, ensenyament i sanitaris estan tradicionalment mal finançats i tenen poc suport, ja que disposen de períodes més llargs de retorn de les inversions que el turisme i per tant no s’han vist afavorits en els darrers anys. Tanmateix, en aquestes circumstàncies, són els sectors que s’han mostrat més resistents i han perdut menys llocs de treball. Un canvi d’aquestes característiques no és fàcil i no es fa en dos dies, cal un pla a llarg termini i una estratègia que aglutini tots els partits per a poder-lo mantenir. La covid-19, tot i el gran desastre que ha significat en aquests mesos, pot ser el senyal d’alarma i el catalitzador de canvi que necessitem per a estar en el camí del futur.
