Economia

Sobre la reconstrucció

L’any 1755 la ciutat de Lisboa va patir un terratrèmol que va matar unes 90.000 persones i va destruir un 85% dels seus edificis. Després d’això, el primer ministre de Portugal, Sebastião de Carvalho e Melo, marquès de Pombal, es va dedicar intensament a la reconstrucció de la seva capital, amb una instrucció clara per als arquitectes: la nova ciutat havia de ser capaç de resistir futurs terratrèmols. El resultat va ser una reconstrucció totalment nova, amb carrers amples i edificis sòlids, que guarda poca relació amb el que la ciutat havia estat anteriorment. A banda es van fer diferents reformes econòmiques, polítiques, educatives i religioses, que van tenir un impacte decisiu en molts pensadors de la Il·lustració europea. De manera similar, la covid-19 serà un motor de canvi en la nostra societat i ara mateix ja comencem a veure l’impacte que tindrà en l’organització del treball, en l’aprovació gairebé unànime de la renda mínima d’inserció i d’altres. El més important, però, és pensar en un model econòmic i polític que pugui resistir millor futures epidèmies. És evident que com a societat no ens podem permetre deixar ningú enrere i hem de fer el possible per a mitigar el desastre econòmic en tots els sectors, però, mirant el futur, cal ser actius en la diversificació de l’economia i evitar un monocultiu dels sectors de turisme i oci com el que hem vist en els darrers anys. Dels països mediterranis, Espanya és el que té més dependència d’aquest sector i en conseqüència el que ha patit més la restricció a la mobilitat.

Per altra banda, sectors industrials de recerca, ensenyament i sanitaris estan tradicionalment mal finançats i tenen poc suport, ja que disposen de períodes més llargs de retorn de les inversions que el turisme i per tant no s’han vist afavorits en els darrers anys. Tanmateix, en aquestes circumstàncies, són els sectors que s’han mostrat més resistents i han perdut menys llocs de treball. Un canvi d’aquestes característiques no és fàcil i no es fa en dos dies, cal un pla a llarg termini i una estratègia que aglutini tots els partits per a poder-lo mantenir. La covid-19, tot i el gran desastre que ha significat en aquests mesos, pot ser el senyal d’alarma i el catalitzador de canvi que necessitem per a estar en el camí del futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga