La recuperació econòmica es preveu a finals del 2022

La comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya preveu que la recuperació econòmica del país no arribarà fins a finals del 2022 o a principis del 2023. Així ho va anunciar l’economista Jordi Goula, que va afegir que caldria un creixement d’entre el 25% i el 32% per arribar als nivells anteriors de la crisi sanitària provocada per la Covid-19. Tot i això, va matisar que hi ha sectors que es recuperaran abans.

Durant la valoració de la conjuntura econòmica catalana que va fer la comissió, els economistes van destacar l’“excepcionalitat de la magnitud de la crisi econòmica” que ha produït, està produint i produirà la pandèmia a casa nostra. Les previsions del 2020 apunten a una davallada del PIB d’entre el -7,5% i el -9% a Catalunya i d’entre un -9% i un -11% a l’Estat. Tot i això, Goula va advertir de “la poca fiabilitat de les previsions econòmiques en relació amb el PIB” per “l’elevat grau d’incertesa de la situació actual”, i va assenyalar que la clau serà “seguir l’evolució de les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, el nombre de treballadors en ERTO i l’atur registrat per tenir un termòmetre de la situació”. En relació amb els ERTO, Goula va remarcar que un 47% de les persones que estaven afectades per expedients de regulació ja han sortit d’aquesta situació i que, en la major part dels casos, “han tornat a la feina i no a l’atur”. Pel que fa al consum, el turisme i l’habitatge, Goula va afirmar que “les dades d’abril, maig i juny són òbviament negatives”, però va declarar que serà el comportament de consumidors i turistes el que “determinarà les xifres del tercer trimestre i, en conseqüència, del conjunt de l’any”.

Per la seva banda, l’economista Modest Guinjoan va subratllar la caiguda que han experimentat alguns sectors com el turisme i l’oci, però va valorar positivament que “part dels serveis i la manufactura” hagin iniciat la represa. D’altra banda, Guinjoan va advertir del context de baixa demanda i de la previsió que les inversions en el sector empresarial quedin “perjudicades”. En aquest sentit, va alertar que la crisi afectarà “sobretot les empreses més febles, les pimes i els autònoms”, i que per sortir-se’n caldrà “mantenir el sistema empresarial tant com es pugui”. Per això va demanar a l’administració que “faciliti ajustaments empresarials”, com els acomiadaments, les mesures de teletreball i els crèdits. “S’ha d’evitar que tanquin empreses viables”, va reclamar. Els economistes coincideixen a observar que l’administració “no ha de reparar en despeses”. En aquest sentit, Albert Carreras va recordar que l’aprovació del pressupost de la Generalitat, “superat per les circumstàncies quan es va aprovar”, va permetre “parar el cop” malgrat tot, ja que “aportava una capacitat de despesa molt benvinguda”. Carreras va destacar la coordinació entre l’administració catalana i l’espanyola durant la pandèmia i va posar en relleu que “l’endeutament de l’Estat amb el Banc Central Europeu és ara mateix la solució més eficient”.