La Borsa
Més valors
Economia

2022, any de la recuperació

L’estudi de les cambres de comerç gironines augura que la sortida de la crisi serà molt desigual tant per sectors com per comarques

Les zones amb indústria agroalimentària i química es recuperaran abans

“La caiguda del PIB s’estimava en un 10,3% però pot arribar al 13%”

Les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols preveuen que l’economia gironina no es recuperarà de la crisi generada per la Covid-19 almenys fins al 2022. I la sortida d’aquesta crisi (si hi ha vacuna i s’aconsegueix aturar la pandèmia) “serà molt desigual” tant per sectors com per comarques. Segons va assegurar ahir l’economista Carme Poveda, directora de la Memòria econòmica de Catalunya que es va presentar ahir, “allà on la indústria agroalimentària i química té més pes la recuperació serà més ràpida”. Per contra, però, “el turisme patirà més”. L’estudi recull dades del 2019, però també en dona del primer semestre del 2020.

L’impacte de la Covid-19 en les empreses gironines ha estat, sempre segons l’estudi, “limitat” perquè, si bé les dades demostren que se n’han tancat fins a un 9,5%, entre el maig i el juny la xifra s’ha anat recuperant fins a arribar a les 28.090, una xifra molt similar a la del febrer, abans de la pandèmia.

Una altra cosa és el nombre d’aturats que hi ha a la demarcació. Al juny ja s’havien perdut 28.780 llocs de treball (i l’afiliació a la Seguretat Social havia baixat un 8,6%) en comparació amb el mateix mes del 2019. I de tots els sectors, el turístic és el sector en què hi ha hagut un descens més “abrupte” d’ocupació (amb una davallada de fins al 30% en hotels i restaurants).

Tercer trimestre

L’estudi també analitza com veuen els empresaris aquest tercer trimestre de l’any. I aquí les perspectives no són gens bones i els empresaris no són optimistes ja que assenyalen que la sortida de la crisi serà més lenta del que s’havia previst inicialment. Segons Poveda, després de caure “de manera estrepitosa durant el segon trimestre”, l’índex de confiança empresarial no millora. Sobretot, pels rebrots de coronavirus, que posen en qüestió la millora de l’economia “i en retarden la recuperació”.

La directora de la memòria econòmica alerta que, tot i que ara per ara es fa difícil fer previsions, “en el millor dels escenaris” l’economia gironina no es recuperarà fins al 2022. I si la Covid-19 no remet, la situació anirà a pitjor. “La caiguda del PIB a Catalunya, que inicialment s’estimava en el 10,3%, pot arribar a ser de fins al 13%, i cada dia que passa estem més a prop d’aquest escenari”, va dir. De tota manera, Poveda va puntualitzar que, a diferència de la crisi que hi va haver el 2008, l’origen de l’actual és “sanitari” i no “de fonaments econòmics”. “Per això quan es controli epidemiològicament la situació, l’economia gironina es recuperarà més ràpidament que l’anterior vegada”, va augurar l’economista.

Sortida desigual

La directora de l’estudi, Carme Poveda, va avançar que la sortida de la crisi serà “molt desigual” a la demarcació gironina. A les comarques d’interior on hi ha més indústria alimentària i química (que són les empreses amb més exportació de les comarques gironines i les que menys han patit durant aquesta crisi) la “recuperació pot ser més ràpida”. Però en altres on hi ha més forta dependència del turisme i sobretot de l’estranger, com ara a la Costa Brava sud, es “patirà més”. Segons l’experta, no és el mateix el turisme de Girona ciutat que el de Lloret de Mar; o un municipi que sobretot rep turisme nacional o estatal que un altre en què l’internacional té un pes important.

Per això, de moment, l’autora de la memòria manté que “per sostenir la caiguda de l’ocupació” és una bona mesura allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), sobretot en el sector de l’hostaleria. “Es calcula que de tots els afectats per expedients, només el 20% d’aquest sector s’ha reincorporat a la feina, mentre que al sector del comerç aquest percentatge ja és del 66%, i a la indústria i a la construcció puja fins al 80%”, va explicar.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va posar en relleu que, malgrat la situació, aquests dies s’han viscut notícies positives, com per exemple que s’hagi desencallat la ubicació del Trueta, l’anunci d’inversions de la càrnia Noel i el compromís per acabar de desenvolupar el Logis Empordà.

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, va apel·lar a la “responsabilitat” dels visitants i turistes perquè respectin les mesures d’autoprotecció, i va subratllar que la demarcació és una destinació segura.

Pel que fa al president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, Eduard Bosch, va lamentar les caigudes de facturació de les empreses, “que de mitjana se situen entre el 30 i el 40%”, i va desitjar que en els pròxims mesos es pugui veure “certa recuperació”. Entre altres coses, amb les exportacions.

Els reptes de la mobilitat davant el “canvi de paradigma”

Marc Salgas

La Cambra de Comerç va organitzar ahir la segona sessió virtual del Cercle d’Infraestructures, que va tenir com a tema de debat les conseqüències de la pandèmia de Covid-19 sobre la mobilitat i el transport públic.

David Saldoni, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va explicar que la mobilitat va quedar aturada “d’un dia per l’altre” coincidint amb el moment de “màxima demanda” de transport públic en la història del país. L’ús del transport públic va caure fins a un 95%, però també va caure l’ús del transport de mercaderies, marítim i turístic. Saldoni creu que, primer de tot, cal “aturar el cop” amb plans econòmics, ERTO i ajuts als autònoms, però creu que hi ha una amenaça de “gran abast” a causa de la incertesa. “Estem gestionant qualsevol decisió en un escenari d’incertesa. No sabem què passarà la setmana que ve i no hi ha res pitjor per a una empresa que no poder fer planificacions a una setmana de vista.” La solució és desenvolupar “plans efectius”, apostar per la digitalització i les oportunitats que donen les noves tecnologies i recuperar la confiança de l’usuari amb el missatge que viatjar en transport col·lectiu durant la pandèmia “és segur.”

Àlex Gilabert, director gerent de Teisa, va valorar l’increment del nombre d’usuaris a Girona (de quatre a vuit milions de viatgers els últims tres anys) i els esforços que s’han fet per doblar l’oferta, però assegura que la crisi provocada per la Covid-19 ha deixat el sector “totalment en crisi” i pot comportar pèrdues de llocs de treball i tancament d’empreses. Per aquest motiu, considera que l’administració pública ha d’apostar per aquest sector amb uns “pressupostos millorats”, com ja fa en altres “serveis essencials” com l’educació i la sanitat.

L’expert en mobilitat Francesc Ventura va assegurar que la pandèmia està canviant el “concepte de mobilitat” i posa en dubte que calgui recuperar els “nivells de demanda” anteriors. “Hem d’avaluar nous escenaris de mobilitat perquè les coses seran diferents [...]. Si la gent actua diferent, la mobilitat serà diferent i, per tant, la demanda també serà diferent”, va subratllar. Ventura creu que aspectes com el teletreball i el volum del comerç electrònic, entre altres “hàbits que han vingut per quedar-se”, estan generant un “canvi de paradigma.” “La mobilitat no ha d’estar en creixement constant i això qüestiona l’oferta”, va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els treballadors acollits a ERTO a l’Estat espanyol baixen del milió la primera setmana d’agost

Madrid

Pla sanitari per als temporers de la poma

GIRONA

Díaz estudia un subsidi per als qui no en reben cap

madrid

Anul·len l’ERTO de Ryanair per “frau de llei”

barcelona

Menys pernoctacions a la Garrotxa per la Covid-19

Olot

La borsa espanyola puja l’1,49% i recupera els 7.000 punts pels bancs

Madrid

Les llotges de pescadors rebran 350.000 euros per pal·liar les pèrdues patides durant l’estat d’alarma per la Covid-19

barcelona

El Ministeri de Treball i els agents socials negocien un subsidi de 430 euros per a aturats sense prestació

Madrid

El cava, en un punt d’inflexió

vilafranca del penedès