L’economia espanyola entra en recessió

El PIB espanyol s’ha desplomat un 18,5% d’abril a juny en relació als tres primers mesos de l’any. I, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la davallada s’explica per l’impacte de la covid-19.

Es tracta del pitjor retrocés de la història i d’una dada 13,3 punts inferior a la registrada durant el primer trimestre (-5,2%). El ministeri d’Economia ha volgut subratllar que aquesta caiguda es troba dins de les previsions i que ja s’ha iniciat una recuperació gradual.

En comparació amb el mateix període de l’any passat, la variació va ser del -22,1% davant el -4,1% del trimestre anterior. La despesa de les llars va experimentar un retrocés intertrimestral del 21,2%. Pel que fa la despesa de les administracions públiques va presentar una variació intertrimestral del 0,4%

D’aquesta manera, l’Estat espanyol ha entrat en recessió després de sumar dos trimestres consecutius de creixement negatiu després que en el primer trimestre fos del 5,2%.

Ara, les dades de l’INE ja recullen tot el període del confinament i l’estat d’alarma i han confirmat els pitjors pronòstics sobre el deteriorament de l’economia espanyola. Per exemple, el Banc d’Espanya ja va pronosticar fa unes setmanes que el PIB es podia enfonsar fins el 20% aproximadament.

La contribució de la demanda domèstica al creixement interanual del PIB va ser de 19,2 punts, 15,5 punts inferior al primer trimestre. Per la seva part, la demanda externa va presentar una aportació negativa de 2,9 punts, 2,5 punts menys que en l’anterior trimestre.

La despesa en consum final va retrocedir un 18,1% respecte el primer trimestre del 2019, és a dir, 14,7 punts menys que a la del trimestre anterior. La despesa en consum final de les llars va experimentar un decreixement interanual del 25,7%, xifra que representa 19,9 punts menys que en el trimestre passat, mentre que en el de les administracions públiques va presentar una variació interanual del 3,5%, una dècima inferior a la del trimestre precedent.

La formació bruta de capital va caure un 25,8%, mentre que la inversió en actius fixes materials va decréixer a una taxa interanual del 30,8%, és a dir, 22,4 punts més que el trimestre precedent.

Per components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions va caure 22,6 punts, passant del -8,3% al -30,9%, mentre que la inversió en maquinària, béns d’equip i sistemes d’armament disminueix 23 punts en presentar una taxa del -32,3% davant el -9,3% del trimestre anterior.

D’altra banda, la inversió en productes de la propietat intel·lectual va experimentar una variació del -6,5%, amb un descens de 10 punts respecte el trimestre passat.

Quant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació del 38,6% respecte el segon trimestre del 2019, xifra que suposa 32,5 punts menys que el trimestre anterior.

Aquesta variació es produeix per un descens en les taxes interanuals de les exportacions de béns, del -3,7% al 28,5%) i de les exportacions de serveis (del -1,2% al -60,2%).

D’altra banda, les importacions de béns i serveis varien un -33,1% respecte al mateix trimestre de l’any anterior, 27,6 unts menys que en el primer trimestre.

Aquesta desacceleració s’explica per la disminució de béns (del -5,2% al -30,2%) junt amb un descens en la taxa de variació interanual de les importacions de serveis (del -6,6% al -45,3%).