La Borsa
Més valors
Economia

CaixaBank i Bankia arriben a un acord per a la fusió

Les dues entitats reuneixen avui els seus consells d’administració per donar llum verd a l’operació

La nova entitat, amb seu a València, suma independents als accionistes de l’Estat i la fundació

Els consells d’administració de CaixaBank i Bankia es reuniran avui per donar llum verd a l’acord que farà possible la fusió de les dues entitats. Aquesta integració, que a la pràctica representa l’absorció de Bankia per CaixaBank, donarà pas a la creació del que serà el primer banc de l’Estat, amb uns actius d’uns 650.000 milions d’euros, 6.700 oficines, 21,6 milions de clients i 50.000 treballadors, que ja han expressat la preocupació després que un informe de Barclays indiqués que més de 5.000 llocs de treball estan en risc.

Es preveu que la reunió d’avui sigui telemàtica i es faci a la tarda. Tot i que encara no ha transcendit la participació que tindrà cada entitat en el nou grup, un dels esculls que ha dificultat les negociacions; sembla clar que Bankia obtindrà una participació superior al 25%, encara que això obligarà CriteriaCaixa, el principal accionista de l’entitat catalana, a elevar la seva participació en el banc abans de la fusió. De fet, ja té el vistiplau del Banc Central Europeu (BCE) perquè CriteriaCaixa superi el 40% de CaixaBank amb l’objectiu de garantir que en el futur la seva participació en el nou grup no quedi per sota del 30%.

El consell d’administració del grup resultant tindrà 15 membres, dels quals deu seran independents, de manera que, com passa a Bankia, es compleixen les recomanacions de bon govern que la majoria dels membres siguin aliens a l’entitat.

En representació dels principals accionistes del nou banc hi haurà tres consellers més, en aquest cas dominicals, dels quals un defensarà directament els interessos de l’Estat i dos, els de la Fundació La Caixa, a través de CriteriaCaixa.

La resta del consell el formaran els dos consellers executius: l’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que passaran a ocupar els mateixos càrrecs en el nou grup.

Calviño i Fainé

Tot i que la fusió de les dues entitats haurà de ser aprovada per les juntes d’accionistes de Bankia i CaixaBank, el segell avui de l’operació pels consells d’administració és una fita important.

Per fer possible l’acord final han estat determinants els contactes entre la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, i el president de la Fundació La Caixa, accionista majoritari de CaixaBank, Isidre Fainé. La nit de dimarts Fainé va mantenir una reunió amb el seu homòleg al Frob, Jaime Ponce, que va ser clau per a l’acord. Un cop acabada, va comunicar la decisió a Calviño, que ahir va defensar l’operació al Congrés, on va recordar “les múltiples crides a la consolidació fiscal” fetes per les institucions europees i va assegurar que la “necessitat de tenir un sistema financer fort” i de garantir “l’estabilitat financera” guiaran l’estratègia de l’executiu en la fusió. Per això augura noves fusions al sector bancari estatal, “molt probablement” com a garantia que “en la crisi actual els bancs siguin una part de la solució i no un problema més”, com en l’anterior crisi de l’any 2008, en que la mateixa Bankia va haver de ser rescatada amb fons públics.

Les negociacions que han acabat amb l’acord de fusió van començar abans de l’estiu de manera discreta després de rebre l’autorització dels dos consells d’administració. Per assessorar-se van contractar els serveis de bancs d’inversió (Morgan Stanley en el cas de CaixaBank i Rotschild en el de Bankia), consultores (Deloitte i EY, respectivament) i assessors legals, com ara Uría Menéndez i Garrigues. No és la primera vegada que ho intenten. Fa uns anys ja hi va haver dues propostes d’acostament entre les dues entitats i el Banc Central Europeu havia pressionat perquè l’Estat reduís la participació que tenia a Bankia.

Els consells d’avui també tractaran de definir la nova estructura organitzativa i també qui ocuparà la cúpula directiva.

El nom de CaixaBank

L’entitat resultant conservarà el nom de CaixaBank. El motiu és que es tracta d’una marca molt implantada en el sistema financer i també perquè té una important obra social i cultural, que és motiu de prestigi. En canvi, en el cas de Bankia, les connotacions són més aviat negatives, ja que, tot i ser una marca jove, amb només 10 anys, arrossega connotacions negatives, ja que és hereva de Caja Madrid i va rebre més de 22.000 milions d’euros d’ajudes públiques. Sense tenir en compte que la seva antiga cúpula ha acabat als tribunals i el seu expresident, Rodrigo Rato, a la presó per les males praxis d’aquella època.

Pel que fa a la seu social, que també ha estat present en les negociacions dels últims dies, tant Bankia com CaixaBank la tenen ara a València, on se situarà també la seu corporativa de la nova entitat, que tindrà seus operatives tant a Barcelona com a Madrid.

LA FRASE

Són múltiples les crides a la consolidació fiscal del sector, tant del BCE com de la CE
Nadia Calviño
vicepresidenta econòmica del govern espanyol

LES XIFRES

21,6
milions
de clients a l’Estat espanyol, dels quals 13,6 milions corresponen a CaixaBank i 8 milions, a Bankia.
650.000
milions
en actius disposarà la nova entitat financera, la qual cosa la situa com el primer banc de l’Estat.
6.700
oficines
amb més de 50.000 treballadors. Un informe de Barclays indica que hi ha més de 5.000 llocs de treball en risc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Workation” i “coliving”, noves tendències laborals

barcelona

L’Estat suspèn l’objectiu de dèficit dels territoris

barcelona

Estalvi energètic del 70% amb la fusta tecnològica

girona

Vallter i Núria clouen la temporada d’estiu

Setcases

L’Estat retalla 86 milions als fons per a polítiques actives d’ocupació de Catalunya el 2020

barcelona

Ikea inaugura un centre a Sant Pere de Ribes

barcelona

L’FMI avala que l’Estat suspengui l’objectiu de dèficit perquè és “crucial” mantenir el suport a l’economia i les rendes

Brussel·les

L’Estat suspèn els objectius de dèficit per al 2020 i 2021 i permet que els ajuntaments gastin tots els seus romanents

madrid

El govern espanyol prorroga els ERTO fins al 31 de gener

barcelona