Continuen els intents per desbloquejar Saint-Gobain
Els acomiadaments i el bloqueig de la planta de Bellvei són els esculls que els representants de Treball intenten resoldre
Més de 200 persones tallen l’N-340 a l’Arboç per quart diumenge
Els treballadors i la direcció de Saint-Gobain continuaven, ahir a quarts d’onze de la nit, reunits als serveis territorials del Departament de Treball, on van començar a les dotze del migdia, per trobar una solució al conflicte laboral obert després de la decisió del grup francès de tancar el forn de la divisió Glass i acomiadar 122 persones a l’Arboç, al Baix Penedès.
El secretari de Treball, Josep Ginesta, i el director general de Relacions Laborals, Enric Vinaixa, van encapçalar la comitiva mediadora del govern, que va començar reunint-se amb les dues parts per separat. Abans d’entrar, els membres del comitè d’empresa van reclamar la retirada de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) i garanties per a la viabilitat i continuïtat de l’altra divisió de l’empresa, Sekurit. Per part de l’empresa, la condició imprescindible per avançar en la negociació era l’aixecament del bloqueig del centre logístic del grup a Bellvei, que fa més d’una setmana que dura i amenaça el subministrament a empreses com ara Seat, Mercedes i Ford.
Paral·lelament, unes 200 persones es van tornar a manifestar, ahir a les sis de la tarda a l’Arboç, per denunciar el tancament de la planta de l’Arboç, tallant per quart diumenge consecutiu l’N-340 al crit de “No al tancament”. La mobilització es va allargar més d’una hora i va retornar a la fàbrica, on es van fer crides a donar suport als treballadors que mantenen el bloqueig al centre logístic de Bellvei.
Fins a l’últim moment
“Tenim poques esperances d’arribar a un acord. L’empresa ens està enganyant i humiliant”, va afirmar, ahir, Juan José Sarmiento, treballador de Saint-Gobain des de fa 21 anys. Ell està convençut que la direcció de l’empresa no té cap intenció d’assolir cap acord amb ells, “ja que cada vegada que aproximen posicions acaben fent-se enrere”. Tot i això, Sarmiento assegura que lluitaran fins a l’últim dia perquè no tenen “res a prendre”.
