La Borsa
Més valors
Economia

En negatiu, 10 anys després

La crisi del coronavirus fa retrocedir per primer cop les exportacions catalanes

L’indicador tancarà l’any amb una caiguda d’entre el 7% i el 9%

La incertesa manté també en ‘stand-by’ algunes inversions estrangeres

La UE, destí de bona part de les vendes, està molt tocada

La crisi de la Covid-19 ha impactat amb força en l’economia catalana i impedirà que tanqui el 2020 amb una xifra rodona: sense la pandèmia, hauria aconseguit la seva primera dècada d’exportacions disparades. El crac financer iniciat el 2008 va ensorrar el mercat interior i les empreses catalanes van fer els deures i van quadrar els números –esquivant en alguns casos ERO i fallides– apostant pels mercats exteriors. Any rere any, van aconseguir vendre més fora, sobretot a la resta de socis de la Unió Europea, i van passar d’un volum de 48.866 milions d’euros el 2010 als gairebé 74.000 de nou anys després, un 51% més. Entre gener i juny, però, l’exportació ha caigut un 15% i, tot i que s’està guanyant terreny, l’any es tancarà en negatiu.

L’elevat grau d’obertura de la nostra economia fa que estigui més exposada als vaivens i, per tant, a sotracs com l’actual, però hi ha veus que defensen que també es recuperarà amb més celeritat. És el cas de Joan Romero, conseller delegat de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció, que certifica que “quan el comerç mundial s’estanca, som dels primers que ho patim, però també dels primers a sortir-ne, i més reforçats”. De fet, l’agència pública calcula que les exportacions catalanes tancaran l’any amb un retrocés d’entre el 7% i el 9%: la caiguda del primer semestre, per tant, es podria arribar a reduir a la meitat.

Un tall més gran

Romero, a més, pronostica: “Sempre que donem per bona la previsió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que indica que el comerç mundial tornarà a créixer l’any que ve i a ritmes del 7%, l’alça serà superior a Catalunya perquè sempre s’emporta un tall més gran del pastís.” De fet, tot i la regressió que mostren les últimes dades del Ministeri d’Indústria, les exportacions catalanes continuen representant el 25,4% del total de l’Estat.

Per Josep Comajuncosa, professor del Departament d’Economia, Finances i Compatibilitat d’Esade, “després d’una aturada total, créixer és relativament fàcil”; el que passa és que no està previst que ni l’economia catalana ni la de la resta del sud d’Europa ho facin a un ritme prou alt per recuperar els nivells d’abans de la pandèmia, com a mínim, fins a finals del 2021”. Hi ha empreses, doncs, que durant aquest temps podrien passar-ho molt malament. “Malauradament, Espanya i Itàlia són les economies que menys volum d’ajudes han donat a autònoms i pimes”, recorda.

El segon problema que detecta el professor Comajuncosa és que les vendes exteriors de les empreses catalanes es concentren a la zona euro i a la Gran Bretanya, mercats que es recuperaran “amb més dificultats” que els emergents, alguns dels quals ja tornen a tenir el PIB a l’alça, com passa amb la Xina. De fet, els experts recomanen a les empreses que, més que mai, analitzin on hi ha les millors oportunitats de negoci. Per exemple, tot i ser veïns, Tailàndia preveu que la seva economia caigui aquest any un 6,7%, mentre que la del Vietnam creixerà gairebé un 3%.

L’alimentació resisteix

L’impacte de la crisi econòmica generada per l’emergència sanitària tampoc és el mateix per a totes les branques d’activitat. Segons les dades oficials, entre els mesos de gener i agost, els principals sectors exportadors a Catalunya han estat el de productes químics, alimentació, begudes i tabac i béns d’equipament. Però mentre que la venda de productes alimentaris, de primera necessitat, ha crescut un 8%, la de béns d’equipament, vinculada a projectes empresarials i inversions relativament grans, s’ha ensorrat prop d’un 23%.

La inversió estrangera és l’altre paràmetre que mesura la internacionalització d’una economia i, evidentment, també està notant els efectes de la pandèmia, perquè hi ha multinacionals que han deixat en stand-by els seus projectes, en espera que hi hagi menys incertesa. Entre els mesos de gener i juny, Catalunya ha captat d’inversió bruta estrangera productiva 1.220 milions d’euros, respecte als 1.335 milions que va aconseguir el 2019.

La dada del primer semestre representa un retrocés del 8,7% respecte al mateix període de l’any passat i és molt inferior a la caiguda del conjunt de l’Estat, del 38%. Són dades del Ministeri d’Indústria que –cal destacar-ho– comptabilitzen la inversió allà on la multinacional té ubicada la seu social i no la productiva. Aquesta estadística, a més, presenta grans diferències entre anys (a l’alça i a la baixa) perquè, expliquen els analistes, és molt “volàtil”, ja que un gran projecte pot fer que es disparin les xifres d’un exercici.

Segons el conseller delegat d’Acció, tot i que la crisi està endarrerint algunes de les decisions que s’havien de prendre, l’agència pública no ha detectat cap multinacional que a hores d’ara hagi descartat Catalunya per culpa de la pandèmia. De fet, Romero assegura que Acció té actualment contacte amb unes 400 empreses estrangeres que busquen destí per a les seves inversions, una xifra “no menor a la dels altres anys, sinó al contrari”. Entre les firmes que malgrat tot estan tirant endavant els seus plans, destaquen les del sector biotecnològic, que es beneficien de l’interès per invertir en el sector de la salut; les de consum –s’apropa la campanya de Nadal–, i també les relacionades amb el món digital. De fet, des de març ja s’han anunciat algunes inversions estrangeres a Catalunya: la botiga de luxe online alemanya Mytheresa va obrir al setembre un centre de desenvolupament tecnològic a Barcelona i MediaMarkt acaba de decidir instal·lar també a la capital catalana el seu nou centre administratiu internacional.

Malauradament, des de l’inici de la pandèmia també s’han anunciat grans desinversions que tenen un enorme impacte en el teixit productiu i en el mercat laboral català, començant per Nissan, que al maig certificava els pitjors temors: tancarà les plantes de la Zona Franca i Montcada i Reixac i deixarà al carrer 3.000 treballadors. Des de llavors, s’han afegit a la llista les multinacionals Robert Bosch (300 empleats), Saint Gobain (120) i TE Connectivity, amb 248 operaris.

Subsidis per incentivar

Per Jordi Catalan, catedràtic d’història econòmica de la UB, “que marxin importants empreses del sector de l’automoció és un risc molt gran per a Catalunya”, de manera que cal posar tots els esforços a trobar alternatives productives, fins i tot “subsidiant” multinacionals interessades a cobrir els buits, com ara fabricants de bateries de cotxes elèctrics. “Cal destinar els pocs recursos públics disponibles a captar inversió productiva i limitar l’especulativa.” Fet aquest matís, creu que s’ha de ser optimista i posa com a exemple que, segons la consultora Cushman and Wakefield, tot i la Covid-19, Barcelona és la cinquena ciutat europea que els executius prefereixen per instal·lar els seus negocis. “I totes les que té al davant són capitals d’estat o seus d’institucions europees”, destaca.

Cal centrar els pocs recursos públics a atraure inversió productiva i limitar l’especulativa
Jordi Catalan
Catedràtic de la UB
El finançament del sector biotecnològic no depèn tant dels vaivens de l’economia
Jordi Naval
director general de biocat
El problema és que la majoria de vendes es concentren a la UE, que es recuperarà amb més dificultats
Josep Comajuncosa
Professor d’economia d’Esade
Les exportacions catalanes tancaran ja l’any que ve en positiu si són bones les previsions de l’OMC
Joan Romero
conseller delegat d’acció

Biotecnologia, l’excepció

Al juny, l’empresa catalana Ona Therapeutics va aconseguir superar la ronda d’inversió sèrie A –la dirigida als estadis més inicials dels projectes– més gran tancada mai per una start-up del sector de ciències de la vida i la salut a l’Estat espanyol. Va captar 30 milions per començar la fase clínica d’un nou medicament biològic contra el càncer metastàtic. En l’operació, hi va participar el fons belga Fund+ i el francès Bpifrance-InnoBio2 i el seu èxit no és un cas aïllat. Catalunya recull els fruits d’anys treballant en aquest sector, i la inversió en start-ups ja fa quatre exercicis consecutius que se situa per sobre dels 100 milions.

Segons un estudi de la fundació Biocat, el primer semestre del 2020 les start-ups catalanes han gairebé igualat el capital aixecat en rondes de finançament durant tot el 2019. En una de cada quatre operacions, els inversors ubicats a Catalunya coinverteixen amb firmes internacionals, principalment de la resta d’Europa i també dels Estats Units. La presència d’inversors internacionals no s’ha frenat en aquests mesos perquè “la crisi global generada per la Covid –diu l’informe– ha posat una pressió sense precedents sobre el sistema de salut i ha evidenciat la necessitat d’enfortir el sistema d’innovació en aquest sector”.

Com explica Jordi Naval, director general de Biocat, hi ha un “interès creixent” per invertir sobretot en el camp de la innovació tecnològica en salut, que inclou biotecnologia, diagnòstic, dispositius mèdics i solucions digitals. Naval destaca que “els inversors d’aquest sector solen ser visionaris i no pensen a curt termini” i que la principal via de finançament són els fons de capital de risc, “que no depenen dels vaivens de l’economia”. A més dels fons habituals, els especialitzats, les empreses fins i tot han rebut diners de capital que fins ara no invertia en salut i ara ho fa perquè “té clar que creixerà moltíssim i pel seu impacte en la societat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Empresaris turístics de la Costa Brava demanen que les reserves a restaurants permetin moure’s el cap de setmana

Vall-llobrega

El govern espanyol mobilitzarà 10.000 milions d’euros dels fons europeus per reactivar el sector de l’automòbil

Madrid

Les empreses que reobren aquest dilluns i tenien un ERTO per impediment hauran de presentar un nou expedient

barcelona

Correos convoca 840 places fixes a Catalunya

barcelona

PIMEC demana situar les pimes al “centre” dels fons europeus i reclama ajudes directes per garantir-ne la supervivència

barcelona

La francesa SQLI ha creat cent llocs de treball a Sant Just Desvern

Barcelona

Els hostalers veuen “minsos” els ajuts de Girona i critiquen que no cobraran fins al 2021

girona

ERC vol reduir al mínim l’IVA sobre els productes d’higiene per a la regla

Barcelona

Vuit mesos sense ingressos i gestionant cancel·lacions

GIRONA