Economia

JOAN CABALL

Coordinador Nacional d'Unió de Pagesos

“No podem permetre que es depredi més l’espai agrari”

Donar suport als pagesos és també donar-ne a un rerepaís que és important per a la cura i la preservació del territori
Els canvis en la llei de la cadena alimentària, en comptes de millorar-la, han empitjorat la situació dels agricultors

Surten als mitjans quan passa un temporal i els malmet la collita, però gran part del temps la pagesia queda fora dels titulars. Amb tot, té problemes de fons que fa massa temps que s’arrosseguen i que costen de desencallar. Fa un any es van fer grans tractorades a Ponent per reclamar, entre altres mesures, que es definís per llei la manera de percebre un preu just pels productes, millores en la fiscalitat i un fre per a les quotes de les grans distribuïdores. Del resultat d’aquelles reivindicacions, en fa balanç Joan Caball, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, el principal sindicat agrari de Catalunya, després d’un any estrany, condicionat per fenòmens com el Glòria o el Filomena, i amb una pandèmia que ho ha trastocat tot.

Què s’ha aconseguit de tot el que es demanava fa un any? Quines reivindicacions del camp continuen en vigor?
Nosaltres hem continuat mobilitzats. És cert que el govern espanyol va treure a correcuita unes modificacions en la llei de la cadena alimentària, amb un reial decret. S’hi recollia l’exigència que pagès i comprador signessin per contracte que els preus a què es venien els productes cobrien els costos de producció. La realitat, però, és que les entitats que obliguen a fer contracte pressionen el pagès perquè firmi amb el preu que imposen i que, a més, ho reconegui signant que aquell preu cobreix els costos. Així, doncs, en comptes d’arreglar la situació, l’han empitjorada. Abans, el pagès, si no estava d’acord amb un tràmit administratiu, podia demanar a l’administració, al govern de l’Estat o les autoritats catalanes, que hi intervinguessin. Ara, si se signa un contracte, l’administració se’n desentén perquè ja no és un tema seu, sinó contractual entre dues parts, i el tema acaba als tribunals, on el resultat és incert. Amb aquesta modificació hem perdut nou mesos, o el govern els ha guanyat, depèn de la visió política que es tingui. Ara cal tornar a posar sobre la taula la modificació de la llei de la cadena alimentària de forma ordinària juntament amb la transposició de la directiva europea, que s’ha d’adaptar abans del novembre del 2021. De moment és al Congrés dels Diputats. A Unió de Pagesos ens hem reunit amb tots els grups parlamentaris, ja que Catalunya és qui lidera el tema, per proposar-hi millores.
Quines són aquestes modificacions?
Bàsicament dues coses que ja vam dir que calia definir en el moment en què el ministre Arias Cañete va fer la llei, el 2013, però com que la gran distribució també va fer les seves pressions, la cosa va quedar sense regular. D’una banda, que se sancioni la posició de domini de les grans distribuïdores, que sovint poden adquirir el 40% o el 50% d’una producció i que entre totes poden arribar al 90%. I fins i tot poden posar-se d’acord per marcar preus a la baixa. Ja hem presentat denúncies a les autoritats de la competència de l’Estat, com ara en el cas de l’oli, un producte usat com a reclam per les distribuïdores. Finalment, no s’hi va poder fer res, perquè no hi ha regulació de la posició de domini en aquest àmbit. Hem suggerit que el límit de capacitat màxima de compra d’aquests grups sigui del 8%. En el cas de les elèctriques, es va determinar que si una empresa tenia més del 10% ja era posició de domini. I parlem d’un sector que és la jubilació de molts polítics. Una empresa pot ser gran, però el problema és quan en fa abús, de la seva grandària. Sobre el percentatge, si ha de ser un altre es veurà quan s’apliqui, si és funcional o no.
La venda a pèrdues també és un cavall de batalla...
Ara ja es parla de la revenda a pèrdues. Cap gran empresa ha de poder vendre un producte per sota del preu que ella ha pagat més els seus costos. Si aquests costos no estan controlats hi pot haver trampes. França ha adaptat la regulació als costos que es quantifiquen. Això no ho ha arreglat tot, però ha aconseguit una regulació. És curiós que al Parlament Europeu tots els grans partits que un divendres van votar a favor de regular la venda a pèrdues, dilluns al Congrés dels Diputats van votar en contra de la mateixa normativa. És cert que en aquest tema no hi ha una vareta màgica, però sí que es poden posar en marxa diferents eines que han d’anar compassades.
Fa pocs mesos que a Europa s’ha aprovat la reforma de la PAC i ara cal adaptar-la a l’Estat espanyol, que en tot el període rebrà més de 47.000 milions, uns 6.800 milions l’any. S’ha de definir millor qui pot i qui no pot rebre’ls?
La reforma que ha proposat Europa ens agrada, tot i que ens agradaria un pressupost més gran. Per cobrir les noves exigències mediambientals, hauríem d’excloure del sistema la gent que, segones el nostre parer, no compleix els requisits per rebre aquests ajuts. Pensem que haurien de quedar fora dels suports agraris els casos en els quals la renda de l’agricultura sigui menys d’un 25% del total, és a dir, que els guanys provinguin en més d’un 75% d’altres sectors econòmics. Si hi ha els mateixos diners però hi ha més exigències, cal millorar el repartiment, que a més és una qüestió d’equitat per a tota la societat. I diem un 25% perquè ja hi ha una normativa europea que ho preveu.
Què diu el ministeri?
Diu que a l’agricultor genuí li exigirà entre un 20% i un 30%, però aquesta normativa no està aprovada i temem que al final tot plegat es tiri enrere. I també n’hi ha que fan encara un altre frau: es queden els ajuts i prenen un pagès perquè sembri la terra i es quedi el producte. Però els ajuts no. I, a més, no és el mateix tributar per unes rendes de patrimoni que per uns ajuts. Els governants, que tant parlen del frau fiscal, que sàpiguen que al món agrari hi ha molts rendistes.
Què representaria establir quotes estrictes en aquest àmbit?
Hem calculat que si féssim que aquests sortissin del sistema, a Catalunya es guanyarien 6.000 euros per explotació, de mitjana. L’impacte seria molt important perquè no són gaires, però perceben molts diners.
Les exigències mediambientals han de ser iguals per a tots els territoris?
Cal tenir en compte que el clima mediterrani no és el mateix que el que poden tenir els companys pagesos de Dinamarca. Aquí, regar no és cap pecat, perquè si no les plantes es moren. És clar que hem d’intentar de no fer conreus tropicals, però posar un gota a gota a una olivera, un conreu que a més ajuda a combatre la desertització, és vital, perquè, si no, no tindrem collita. Segur que hi ha sistemes que es poden modernitzar, però els ecoesquemes que planteja Europa només seran bons si es poden adaptar a cada realitat i són fàcils d’assumir. Tots veiem que el canvi climàtic existeix i està provocant desastres. Som els primers interessats perquè no avanci.
Des d’Unió de Pagesos fa anys que reivindiquen una política agrària pròpia per a Catalunya. Com es pot definir?
La consellera diu que quan va a Madrid demana que els fons europeus es gestionin des de Catalunya. Però primer cal que es reparteixin els fons a l’Estat i que arribin amb justícia a tots els territoris. Si es manté el repartiment d’ara, Catalunya en surt esquilada, com sempre. Primer repartim justament i després gestionem. Som una potència agroalimentària. Hi ha una indústria potent, capaç d’exportar... Hi ha el porc, el món del vi, la fruita... Tot això no ho podem perdre. Que cal corregir temes? És clar. En el cas del porc, per exemple, fem grans exportacions a la Xina, però hem de ser conscients que si allà solucionen el tema de la pesta porcina potser haurem de pensar més en el mercat de 400 milions de ciutadans a Europa. I en els 7,5 milions que tenim a casa nostra.
Caldria més transversalitat entre departaments del govern?
I tant. Ara hi ha campanya electoral i tothom desempolsega projectes que tenien de vies noves: s’anuncia una variant a Torroella de Montgrí que trinxa la plana, una altra a la Vall d’en Bas, etc. La pandèmia ens havia d’ajudar a pensar i a fer les coses d’una altra manera però les receptes són les velles. Per exemple, hi ha una oportunitat amb les energies netes, però hem de tenir present que Catalunya té de mitjana molta menys superfície agrària per habitant que el conjunt de l’Estat, potser la meitat, i també gairebé la meitat que Europa. No podem permetre que es depredi més espai agrari. Si es volen posar plaques fotovoltaiques, s’ha de triar bé on. Els nostres avis ja ho feien bé, construïen el mas sobre la terra més dolenta, allà on hi havia pedra, i guardaven la bona i fèrtil per als conreus. Aquí tenim 800.000 hectàrees que no són ni boscos ni terres de conreus. I això dona per a moltes plaques. Tenim teulades de moltíssimes empreses. Si mirem tots els polígons d’aquest país, són molts metres quadrats. No estem en absolut en contra de les energies alternatives, per descomptat, però no volem que els camps desapareguin a càrrec de quatre grans empreses que malmeten el territori. Per què no socialitzem una mica i fem comunitats d’usuaris, amb projectes més petits? Portem la producció allà on hi ha el consum. Fer política és posar-hi un ordre perquè no hi hagi distorsions. Si una persona rep 200 euros per hectàrea d’un lloguer de terres per fer cereal i ve una gran empresa i ofereix 1.500 euros pel mateix terreny, no es pot competir. Però tornem a la cultura del pelotazo. I els ajuts europeus aniran a grans empreses que afirmen que fan energia “neta”. Es poden fomentar iniciatives petites, amb ànim social, fent, per exemple, que un 50% dels inversors siguin petits accionistes de la zona.
Almenys, la pandèmia ha ajudat al reconeixement de la importància de l’agricultura de proximitat...
Sí, però recordem que la nostra conselleria té la dotació més baixa, és la número 13 de les 13 del govern. Fem una feina que és la que es veu, però també una altra de molt important per al país i el territori: que els pobles no es despoblin. Això s’ha de valorar. No vol dir sempre portar diners al compte de resultats del pagès. Però sí, per exemple, que si hi ha una pandèmia, ens ha de preocupar l’arribada dels aliments a la població, també els serveis públics als pobles, perquè hi hagi també relleu generacional al camp. No es tracta només de suport als pagesos, sinó a un rerepaís important.
Aquests mesos hem vist com cada cop més els productors distribueixen directament al consumidor. Quins avantatges i inconvenients té aquesta nova activitat? Com es resol la logística?
La realitat és que la fórmula no serveix per a tots els pagesos, i també pot ser que anés bé a més dels que s’hi han posat. I efectivament hi ha el tema logístic. Si ets productor i a més has de distribuir tu sol, al final potser no pots fer cap de les dues coses o has de triar. Si la gent s’uneix, potser la cosa anirà millor. Durant la pandèmia vam muntar Pagesia a Casa, i ara, amb el grup Som, hem editat la nova revista Arrels, que és una cooperativa social i que impulsarà aquest esquema de rebre productes de proximitat gràcies a la suma d’esforços.
Barcelona i l’àrea metropolitana són un mercat molt gran per fer venda directa...
Fa tres anys que treballem amb l’Ajuntament de Barcelona per fer un centre logístic on el pagès dipositi els seus productes, que seran distribuïts per botigues i mercats municipals, no pas directament al consumidor. Cal mirar el consumidor d’aquí. I indrets com la Catalunya del Nord, on també podríem arribar... Si posem el compàs al centre de Catalunya, a Manresa, tenim al voltant gairebé vuit milions de consumidors potencials que hem de cuidar. I ells haurien d’entendre que si li ofereixen una taronja de Sud-àfrica i en reclama una d’aquí no està fent un exercici de rebuig contra els sud-africans. Al contrari, està apostant per la proximitat, la sostenibilitat i les condicions laborals dels pagesos, els d’aquí i els d’allà.

Un històric del camp

Membre de la comissió permanent d’Unió de Pagesos des del 1989, Joan Caball va ser elegit coordinador nacional del sindicat l’any 2000 i reelegit, per darrera vegada, el 2016. Combina l’activisme amb la seva feina de pagès i ramader a Vilamalla, a l’Alt Empordà. És conscient que en el seu sector qualsevol millora és lenta, però l’experiència li diu que cal continuar picant pedra. Conflictes com els que generen les pressions de les grans distribuïdores sobre el preu i les condicions dels productes; l’inequitatiu repartiment dels ajuts europeus; la presència cada cop més gran de fauna salvatge descontrolada; la manca de relleu generacional, o els macroprojectes energètics són alguns dels temes que preocupen una pagesia que reivindica més que mai la proximitat i unes condicions de treball dignes i sostenibles per a tots els que hi treballen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA