Més de mil tones menys de captures de peix a les llotges
Els pescadors de les confraries del Baix Empordà i la Selva deixen de facturar el 2020 un 13% pels efectes de la pandèmia
La Confraria de Palamós acorda delimitar quatre noves zones de veda
La pandèmia ha afectat negativament la facturació dels pescadors de les confraries gironines el 2020, amb una caiguda del 13%, i una de les més perjudicades ha estat la de Palamós. El nombre de captures es va reduir al llarg del 2020 en mil tones de peix. Per això l’any 2019 les confraries del Baix Empordà i la Selva van tancar amb una facturació de 36,2 milions d’euros, mentre que el 2020 va ser de 31,4 milions. Un element clau per entendre aquesta davallada és els efectes de la pandèmia sobre la restauració, un dels grans consumidors de peix.
El president de la Confraria de Palamós, Toni Albalat, explica que aquesta situació ha estat causada per dos elements sobrevinguts: en primer lloc, el temporal Glòria i, en segon lloc, i més rellevant, la pandèmia per la Covid. Tots dos van obligar a deixar la flota pesquera a port. Els darrers quatre mesos, el sector s’ha anat recuperant perquè els preus s’han mantingut o fins i tot han pujat.
La pesca de la gamba, però, es manté relativament. El 2020 se’n van deixar de capturar 3,5 tones, el que representa un 5% en relació amb el 2019. El 2020, però, es van mantenir les mateixes captures de gambeta, la gamba mitjana va baixar una tona menys, la grossa es va reduir 3,4 tones, però en canvi la gamba extra es va incrementar una tona.
Noves zones de veda
La Confraria de Pescadors de Palamós és un referent pel que fa referència a preservar les espècies per tal de fer una pesca sostenible, deixant recuperar els caladors. Ara la junta general de la confraria palamosina ha acordat delimitar quatre zones de veda que sumen una superfície de 70 quilòmetres quadrats. Aquests espais es coneixen per: Nucli mar d’enterra, l’Escamarlà, 100 braces, i la Somera. Les espècies més beneficiades seran el lluç, el roger, l’escamarlà i la gamba blanca. Segons explica el president de la Confraria de Palamós, Toni Albalat, aquesta iniciativa va lligada amb la política pesquera de la Unió Europea, per a la regulació dels recursos pesquers de la Mediterrània. Un exemple en seria el pla de gestió de la gamba que està en vigor des del 2013 i que es va renovar el 2018 per cinc anys més. En aquest darrer document es va incorporar l’ús de malles de 50 mil·límetres, 10 més que el que marca la normativa pesquera, per deixar créixer les talles més petites.
