El virus no infecta les cooperatives
Se’n van crear 149 de noves l’any passat a tot el territori català, malgrat els greus efectes que està tenint la propagació de la pandèmia en l’activitat econòmica
La territorialització s’ha revelat clau per al desenvolupament de l’economia social i solidària arreu del país
La pandèmia ha clavat una atzagaiada a l’economia. Els danys han estat profunds i només alguns sectors molt concrets n’han sortit beneficiats gràcies a l’increment de la demanda que han registrat alguns aliments, fàrmacs i determinats productes bàsics. No obstant això, enmig del naufragi generalitzat també hi ha hagut formes de producció alternatives que han estat capaces de driblar els efectes del virus. L’any de l’esclat de la pandèmia va ser, també, l’any de la reivindicació del cooperativisme. El 2020 es van crear a Catalunya 149 noves cooperatives, malgrat les circumstàncies adverses derivades de la crisi sanitària i social de la Covid-19. Són dades del Registre de Cooperatives de Catalunya i que formen part del balanç de l’any 2020 del Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.
La fórmula cooperativa té una llarga tradició a Catalunya, inclou més de 4.400 cooperatives existents, i més de 40.000 llocs de treball. En els últims quatre anys, s’han creat 741 noves cooperatives. L’any passat, se’n van comptar 149, i 71 de les quals van néixer amb l’acompanyament d’algun dels 14 ateneus cooperatius que hi ha repartits per diferents punts del país i que operen en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat. Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat, posa en relleu els projectes sorgits amb el suport del programa. Segons Vidal, la territorialització “s’ha revelat com un dels elements estratègics clau per al desenvolupament de l’economia social i solidària”. Fins i tot en territoris poc proclius a la creació de cooperatives com l’Alt Pirineu, on, recorda Vidal, s’han creat 13 cooperatives en els últims tres anys; o el Berguedà, amb 11, o les Terres de l’Ebre, que ha duplicat el nombre de cooperatives creades respecte a l’any anterior.
La xarxa d’ateneus cooperatius està activa des del 2016 i és una iniciativa concebuda com a espai de trobada, coordinació, aprenentatge i discussió, cooperació i transformació social amb uns principis comuns: justícia social; democràcia directa, deliberativa i participativa; decreixement i sostenibilitat; equitat, i solidaritat.
En un context complicat com el derivat de la crisi sanitària, social i econòmica de la Covid-19, els ateneus cooperatius van saber adaptar-se al nou escenari i van generar un conjunt d’accions per donar-li resposta. Malgrat la pandèmia, durant el 2020 van tenir lloc més de 3.200 activitats de foment de l’economia social, bona part de les quals es van poder adaptar a l’entorn virtual, amb un increment significatiu del nombre de participants, que va pujar a 18.802 persones (7.624 dones i 5.178 homes).
Si, més enllà de la fórmula cooperativa, es tenen en compte altres tipus d’empreses de l’economia social, com ara associacions amb activitat econòmica, fundacions i mutualitats, el nombre de noves empreses d’economia social acompanyades dels ateneus cooperatius durant l’any passat s’enfila fins a les 131. De fet, en total els 14 ateneus van iniciar durant el 2020 fins a 890 acompanyaments per a la creació o consolidació d’organitzacions i entitats d’economia social i cooperativa.
Projectes singulars
La generació d’ocupació en l’economia social és un dels objectius que es fixen els projectes singulars i les subvencions, per valor de gairebé 9 milions, que se’n deriven. Ho fan mitjançant l’impuls de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, empreses o mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del mateix sector d’activitat, o del territori. El 2020 van beneficiar-se’n 60 iniciatives, i després 33 més, de la convocatòria extraordinària per la Covid-19. En les tres primeres convocatòries, entre el 2016 i el 2018, s’havien finançat 143 projectes que han generat ocupació a través de l’economia social i cooperativa. Els àmbits són diversos, i van de l’economia verda al comerç, l’habitatge, l’agricultura i l’alimentació o la tecnologia, la cultura, l’oci o l’hostaleria. Les mesures de suport a projectes singulars arran del coronavirus pretenen reactivar econòmicament les empreses d’economia social mitjançant la intercooperació, una fórmula que s’ha mostrat efectiva per a la creació de nous llocs de treball. Es busca afrontar millor els reptes de la nova realitat socioeconòmica de manera que es reforci la viabilitat de les empreses, la competitivitat de l’economia social i el manteniment i la dinamització de l’ocupació.
La gent de més de 65 anys, atesa a Taradell
Un terç dels veïns de Taradell (Osona) tenen més de 65 anys. Aquesta dada és el punt de partida de la Cooperativa +65, creada per donar serveis a les persones que creuen la barra que fixa l’edat de jubilació. Els impulsors són un grup de gent gran que s’ha autoorganitzat per abastir-se de serveis i perllongar així l’estada a casa, sense haver d’anar a la residència o a centres de dia, ni dependre tant dels fills o d’altres familiars.
La cooperativa s’encarrega d’atendre les necessitats de serveis que tinguin els socis. Així, serà qui avisi els professionals voluntaris per atendre la persona que ho demani. Entre els diversos serveis que posarà a disposició la cooperativa, hi ha: neteja, informàtica, jardineria, telefonia, fisioteràpia, es disposarà d’una terapeuta ocupacional, infermeria, suport psicològic, salut i gastronomia, manteniment i seguiment d’àpats a domicili. Un dels objectius, també, serà atendre les urgències de nit o cap de setmana, a més de disposar d’un servei d’alerta per qüestions més específiques.
La condició de soci, la donen 10 participacions que tindran un preu únic de 100 euros per domicili. Pel que fa a la quota de soci anual, està fixada en 60 euros anuals. La cooperativa és pionera a Catalunya pel que fa als serveis que proposa i començarà a funcionar a partir de l’1 de febrer. Des que es va presentar el 20 de gener, més d’una seixantena de persones jubilades de Taradell ja s’han fet sòcies de la Cooperativa +65. El projecte vol oferir qualsevol tipus de servei a les persones jubilades del municipi.
Tres en un a l’Hospitalet i medi ambient a Tarragona
A l’Hospitalet de Llobregat un triple projecte cooperatiu s’aplega a l’espai L’Espora. Es tracta d’un local al barri de Collblanc que compartiran la llibreria Llavors, la gestoria Ekonomikon i l’associació Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET).
La llibreria Llavors és una cooperativa integral, de treball i consum. Vol contribuir a la transformació social fomentant l’esperit crític i oferint alternatives a les dinàmiques imposades pel sistema actual mitjançant els llibres i activitats culturals, socials i polítiques.
MUET és una associació de dones que reivindica els drets de les treballadores de la llar, lluita contra la violència masclista i contra la discriminació pel fet de ser dones i migrants.
De la seva part, Ekonomikon és una gestoria sense ànim de lucre centrada en la gestió comptable, l’assessorament financer i el suport a la governança. Està especialitzada en cooperatives, associacions i pimes. El seu objectiu és posar l’economia al servei de comerços de proximitat i projectes associatius mitjançant un tracte proper i un acompanyament pedagògic.
També a la ciutat de Tarragona s’ha impulsat un projecte d’assessorament en forma de cooperativa. Es tracta d’Insta Jurídic, nascut amb el suport de CoopCamp, l’ateneu cooperatiu del Camp de Tarragona. Es presenta com “un equip pluridisciplinari especialitzat en dret ambiental”. Tenen la seva seu a la Canonja. Entre altres projectes, han impulsat el Contracte Agrari de Collserola, un sistema per reconèixer les bones pràctiques agràries realitzades a la serra de Collserola.
Fer la compra a Supercoop Manresa i a La Feixa de Mataró
Supercoop és un supermercat cooperatiu que ha obert portes al mercat Puigmercadal de Manresa, després de reunir els més de 700 socis necessaris per fer-ho. Cadascun ha aportat 50 euros i també hi posarà tres hores mensuals de treball. “És una manera d’empoderament i trobar solucions als nostres problemes, de coherència, de criteri i de manera d’entendre el món”, explica un dels socis, Natxo Tarrés. Xavier Gibert té més de 90 anys i fa temps que està jubilat, però ara tornarà a treballar. Ho farà tres hores al mes, com la resta de socis del supermercat del qual és copropietari. “Així es genera un espai de comunitat i de trobada amb gent de la ciutat”, diu una de les sòcies, Alba Rojas. Perquè el projecte sigui “fort”, caldrien 1.200 persones i, perquè surtin els números, cada soci s’hauria de gastar un mínim de 120 euros al mes. A Supercoop Manresa, s’hi pot trobar pràcticament de tot, com en un supermercat convencional, però tots els productes són de proximitat i ecològics. Una idea similar està en marxa a Mataró, amb La Feixa. És un supermercat cooperatiu sense ànim de lucre que té el suport de CoopMaresme. La Feixa busca un canvi en el model de consum amb un model autogestionat i participatiu, “contribuint al canvi cap a una societat social i mediambiental més justa”.
Feminisme i ecologisme es troben a Avantva
Avantva és un obrador compartit de cosmètica ecològica amb base a Cal Graells, una antiga masia al bell centre del Poal, al Pla d’Urgell.
S’estructura en forma de cooperativa sense ànim de lucre i s’ha impulsat amb l’acompanyament de Ponent Coopera. Avantva és un projecte format exclusivament per dones, amb l’objectiu de fomentar l’autoocupació femenina i revitalitzar el món rural, alhora que dona suport a les artesanes que vulguin produir de forma sostenible i ecològica a través de les seves instal·lacions. “Una cooperativa és una associació autònoma de persones agrupades de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica”, explica la carta fundacional del projecte. Ha recaptat 59.000 euros, més del que s’havien fixat les impulsores inicialment, a través d’una campanya de micromecenatge. Tenen pensat adaptar una antiga masia de més de 100 anys amb els principis de la bioconstrucció, utilitzant materials ecològics. “Volem fer possible el nostre projecte d’obrador agroalimentari i obrador de cosmètica ecològica en un entorn rural, per a dones emprenedores, unint forces per impulsar i dur a terme els nostres propis projectes amb totes les garanties legals, i donar visibilitat al nostre ofici sense perdre l’essència.”
