La compravenda d’habitatges a Catalunya s’enfila un 52,5% anual al juliol

La compravenda d’habitatges es va disparar un 52,5% a Catalunya durant el juliol respecte el mateix mes de l’any passat, segons les dades provisionals de l’Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l’INE. Concretament, es van vendre 7.815 habitatges, xifra que representa un increment del 9,2% respecte al juny. En canvi, si es compara amb el juliol del 2019, abans de la pandèmia, suposa un descens de l’1,4%. Dels 7.815 habitatges, 7.184 era lliure i 631 de protecció social; i 1.196 eren nous i 6.619 de segona mà. Al conjunt de l’Estat, la compravenda d’habitatges va augmentar un 53,5%, fins a les 50.258.

Per demarcacions, a la de Barcelona la compravenda d’habitatges va pujar un 47,4% en comparació al juliol de l’any passat, fins a les 5.133 operacions. D’aquests, 811 eren nous i 4.322 de segona mà, mentre que 4.612 eren lliures i 521 protegits. A les comarques de Girona, és on l’augment ha estat més destacat al juliol, amb un 62,4%, fins als 1.212 pisos. D’aquests, 197 eren habitatges nous i 1.015 eren de segona mà, mentre que 1.166 eren lliures i 46 protegits.

A la demarcació de Lleida, es va produir un increment anual més moderat, del 14,6%. Concretament, es van vendre 355 habitatges, dels quals 44 eren nous i 311 de segona mà, i 313 lliures i 42 protegits. Per últim, la demarcació de Tarragona les operacions de compravenda van pujar un 17,5% anual, fins a les 1.115. Del total, 144 eren nous i 971 de segona mà, mentre que 1.093 eren lliures i 22 protegits.

Les comunitats que van presentar els majors increments anuals en el nombre de compravendes d’habitatge al juliol van ser Cantàbria (79,1%), la Comunitat de Madrid (78,9%) i Galícia (66,5%). Per contra, l’única comunitat amb taxa de variació negativa van ser el País Basc (-6,5%), mentre que les que van experimentar un creixement més moderat van ser Extremadura (13,3%) i l’Aragó (28,6%).