La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

Reconeixements

El 2018, en la convenció anual del IEEE, el Institute of Electrical and Electronics Engineers, celebrada a Vancouver (Canadà), es va decidir incloure l’invent del telègraf elèctric (del 1795!) de Francesc Salvà i Campillo com una de les primeres grans fites de l’electrònica

Als darrers anys, els reconeixements internacionals de les aportacions de l’economia catalana s’han multiplicat. El 2018, en la convenció anual del IEEE, el Institute of Electrical and Electronics Engineers, celebrada a Vancouver (Canadà), es va decidir incloure l’invent del telègraf elèctric (del 1795!) de Francesc Salvà i Campillo com una de les primeres grans fites de l’electrònica. Les Milestone del IEEE comencen el 1750, i el telègraf català és cronològicament la tercera, ve just al darrere de les aportacions de Benjamin Franklin i Alessandro Volta. De fet, s’ha arribat a dir que el metge i meteoròleg Salvà és “the father of connected globe”. La telegrafia elèctrica va obrir el pas a un món interconnectat. El nostre. Des del carrer Petritxol de Barcelona, on va viure –i treballar- el metge Salvà.

L’estiu del 2021, el web Beauty, Fashion, Cinema & TV va fer públic una llista dels 12 millors museus del món dedicats a presentar la història de la tecnologia i la indústria cinematogràfiques. Entre aquests 12 museus n’hi ha dos a Los Angeles (Califòrnia), un a Nova York, un a Melbourne, un a Pequín, un a Dubai i sis a Europa. Entre els europeus, el Museu del Cinema de Girona. El gran interès d’aquest museu de Girona ve, ens diuen, del fet que presenta moltes peces, molts elements, del precinema. Si el cinema comença el 1896, el precinema –les formes de mostrar imatges en moviment– és molt anterior: dels segles XVI-XVII-XVIII. De fet, la Col·lecció Tomàs Mallol, base del museu de Girona, fou el resultat de 30 anys (1968-98) de feina de Mallol, que anà descobrint la modernitat de la Catalunya que es reinventa a partir del 1500.

El 1990, Elinor Ostrom, la primera dona amb premi Nobel d’economia (el 2009), va publicar Governing the commons. Segons Ostrom, ni el mercat i les privatitzacions ni l’Estat i les nacionalitzacions resolien bé els problemes de la producció i distribució de béns i serveis basats en factors naturals. En canvi, Ostrom observava que, en alguns casos, la gestió col·lectiva d’algunes comunitats locals donava uns resultats més que satisfactoris. Un dels exemples més destacats és, diu Ostrom, el de l’històric –i actual- Tribunal de les Aigües de València. Un tribunal format a sort entre els regants de l’Horta, que es renova quan toca, sense dilacions, amb sentències no escrites que cal complir de forma immediata. La matèria prima és un bé preciós: l’aigua de reg.

Entre el 2017 i el 2021, es poden llegir a la pantalla sàvia de Google un bon nombre d’articles que inclouen llistes amb arguments dels millors mercats d’alimentació del món. Els 25, o 19, o 16, o 10, o 9, Best Food Markets, o Best Street Markets in the World, inclouen, sempre, La Boqueria Market de Barcelona. En un cas, també, al web de Urban Adventures, el Santa Caterina Market, i en dos casos, als webs de Sygic i de Local Adventurer, el Central Market de València. El mercat de la Boqueria, expliquen molts d’aquests articles, té el seu origen al segle XIII. Paula Froelich, a Newsweek, escriu que la Boqueria és del 1217. El 2019, explica que aquest mercat és un espectacle. Però, conclou: “Come for the spectacle. Stay for lunch.”

La revista Time Out International de Londres, partint d’una gran enquesta, i tot valorant el que no és “de postal”, va presentar The 40 Coolest Neighbourhoods in the World, el 2020. Els millors barris del món, el primer any de la pandèmia. El primer és l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona!

El millor barri

Segons una revista de Londres, el segon millor barri del món és Downtown, de Los Angeles. El tercer, Sham Shui Po, de Hong-Kong. El quart, Bedford, de Nova York. El cinquè, Yarraville, de Melbourne. El sisè, Wedding, de Berlín. El primer (l’Esquerra de l’Eixample, de Barcelona) és, en temps de pandèmia, el barri on els veïns han inventat més fórmules col·lectives per lluitar contra la adversitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.