Temps BANI i lideratge

Després de la famosa expressió “VUCA”, que ha fet fortuna, apareix ara una nova manera d’entendre el temps que ens està tocant viure. Es tracta del món BANI. Més enllà dels acrònims i dels jocs de paraules, BANI intenta descriure la realitat actual i ho fa, crec, amb encert.

BANI prové de les inicials de quatre característiques del món actual. En anglès, Brittle (fràgil), Anxious (ansiós), Non-linear (no lineal) i Incomprehensible (incomprensible). En efecte, amb la pandèmia hem descobert que un virus pot capgirar el món i convertir-lo en un indret més fràgil, això ens genera ansietat i dificultats per planificar i ordenar les nostres vides d’una forma més o menys lineal. Si hi afegim que cada cop entenem menys el que passa al nostre voltant, tenim ja els ingredients que constitueixen la nova realitat BANI.

Davant d’aquest panorama, què han de fer els líders empresarials? Crec que és important que procurin fer de contrapès. És a dir, ajudar que la seva organització sigui menys fràgil, menys ansiosa, més lineal i relativament més comprensible. Si no ho aconsegueixen, malament. Perquè cada vegada resulta més complicat dirigir empreses en aquest temps de caos i de falta de seguretat sobre el futur.

Un bon líder ha de parlar clar, ajudant a distingir la veritat de la mentida. S’han posat de moda, darrerament, alguns llocs d’internet que publiquen els salaris d’una empresa per fer-los més transparents. Sabem que la transparència absoluta és una quimera, però els bons líders haurien de maldar per mostrar més honestedat en la gestió de la informació. Molt sovint les empreses adopten polítiques poc clares i ja és hora de facilitar la màxima informació a tothom, a tota hora. Això és el que fan les empreses exponencials més avançades: dotar-se d’un quadre de comandament a través del qual tothom pot saber, en temps real, gairebé tota la informació que afecta l’empresa.

D’altra banda, el lideratge en temps BANI ha de comprendre que ja no vivim en un món que es pugui controlar com abans. I que, per tant, les grans planificacions estratègiques estan desapareixent. Hem de ser més modestos i no pretendre dir als nostres consumidors o clients el que han de fer sinó més aviat escoltar-los, aprendre d’ells i a partir d’aquí establir noves estratègies d’innovació, dia a dia.

Cada cop hi ha més empreses que aprenen a desempallegar-se dels llasts del passat. I que entenen que les coses, definitivament, han canviat. Que la convergència tecnològica que estem vivint (computació quàntica, sensors, robots, intel·ligència artificial, revolució biotecnològica, etc.) està canviant de soca-rel molts dels sectors més importants: alimentació, entreteniment, turisme, sanitat, etc. El futur, en efecte, ja és aquí.

I una última recomanació per als líders d’avui: que siguin capaços de generar entusiasme. I es genera entusiasme quan hi ha poques regles, molta autonomia i un propòsit clar i engrescador. Sí, és el moment dels propòsits evolutius que siguin capaços de transformar aquest món dissortat.