La Borsa
Més valors
Economia

MARC ROSELLÓ

Soci Fundador de Som Energia

“S’ha creat un mercat elèctric especulatiu”

La transició energètica no es podrà fer i no serà realment un canvi social i possible si les persones no som part d’aquest canvi
Quan els governs volen posar límits al mercat elèctric format per grans companyies sempre hi ha impactes després
Ara fa onze anys va néixer Som Energia. Per què?
Va néixer amb la voluntat de ser una eina ciutadana. Hi havia persones, com jo mateix, que necessitàvem trobar una manera d’accelerar la transició energètica, de moure les renovables d’una manera decidida perquè vèiem que ni polítics ni empreses del sector no se n’ocupaven. En onze anys ha canviat molt, però llavors era molt incipient i hi havia molta resistència.
Darrerament, hi ha hagut un ‘boom’ d’empreses d’energies renovables.
Sí, ha canviat molt l’entorn. Quan vam crear Som Energia no podíem contractar llum certificada verda a casa, en l’àmbit domèstic no es podia fer. Aquesta possibilitat que com a consumidores d’energia poguéssim dir jo vull una font d’energia i no una altra no podia ser fa uns anys i nosaltres vam dir: ens fem comercialitzadora per poder oferir aquest servei a les famílies. Ara no trobaràs cap comercialitzadora que no ho ofereixi.
Què ha propiciat aquest canvi?
Bé, alguna medalla ens hem de posar i, com a mínim, segur que aquí a Catalunya el fet que hi hagi la nostra veu ha ajudat a fer que molta gent ho vegi com una possibilitat, però segurament tot ha vingut per l’emergència climàtica. El canvi climàtic, cada cop més evident, també ho ha propiciat, i també que ara la inversió en renovables no té res veure amb fa uns anys i els costos es redueixen molt... Es barreja tot, aquest element tecnològic, i el polític també ha canviat força.
Som Energia també significa un canvi de model.
Inspirats en les experiències europees, al final, el model que perseguim és que les persones, la ciutadania, siguin un actor principal d’aquest canvi. Que la transició energètica no es podrà fer i no serà realment un canvi social i possible si les persones no som part d’aquest canvi. Això vol dir que les renovables canvien també l’estructura social. És un model que pot ser descentralitzat en el seu govern, en el seu control; el model fòssil no és així. Les renovables les podem promoure, gestionar, controlar des d’una diversitat molt més gran i això ho accelera també la transició energètica.
De totes maneres moltes grans empreses també s’han passat a les renovables. Es pot replicar el mateix model centralitzat?
Sí, per això aquella mateixa natura de posar les persones al centre és vigent encara que les renovables estiguin ara en voga perquè el model no és només de transició, de descarbonització i de passar d’una tecnologia fòssil a una de renovable, sinó que també hi ha un model per sota social i econòmic. Les renovables poden ajudar a fer una societat amb més justícia social i ajustada als ritmes naturals i, per això, que hi hagi iniciatives ciutadanes com Som Energia segueix sent necessari perquè el model energètic sigui també transformador. Necessàriament ha de ser transformador perquè la voràgine energètica i de consum que ens ha portat el model fòssil no es pot sostenir amb renovables. No podem creure en una quimera que tindrem els mateixos models de consum canviant un model tecnològic per un altre. El model renovable ha d’anar acompanyat d’un model de gestió, consum i governança diferent. Per això és necessari que hi hagi la ciutadania al centre perquè si no repliquem un model centralitzat que diria que en renovables no serà possible.
Per què?
Perquè la capacitat en renovables no és la mateixa, la intensitat energètica del petroli no té res a veure amb la del vent; per molt que ens omplíssim de molins entraríem també en els límits naturals del planeta. Quants recursos necessitaríem per fer tots aquells aerogeneradors necessaris per substituir aquella mateixa capacitat d’energia que tenim amb fòssil? No, no, l’escala que ens ha portat el model fòssil de relació amb el planeta no és sostenible; aleshores, això ha de canviar si volem seguir vivint. Per tant, no és només un canvi tecnològic sinó de model, com es gestiona i de com ens relacionem amb l’energia.
Com ens relacionem amb l’energia?
Les empreses grans i centralitzades no han tingut en compte les persones, hem sigut clients i ja està. Som Energia es va crear també sense ànim de lucre, en el sentit que no treballem per a l’enriquiment personal o de la cooperativa en si sinó amb aquell propòsit que tot el que la cooperativa aconsegueix com a riquesa o beneficis es reverteixi en el propòsit de transformar el model energètic: que sigui cent per cent renovable i en mans de la ciutadania. I ara, cada cop més, hem de posar més èmfasi en això darrer perquè el cent per cent renovable serà sí o sí.
La ubicació de la infraestructura renovable és un altre debat que està sobre la taula. Es diu “energies renovables sí”, però on i com? Com s’hauria d’afrontar això?
Tenim el dilema intern i és el que diem: canvia l’entorn, s’accelera, apareix tothom i apareixen projectes. Aquesta és la qüestió: apareixen projectes des de fora el territori. Els projectes renovables han de ser-hi. Hem d’acceptar i entendre que una de les coses que té el nostre model renovable és que apropem a casa nostra els centres de producció. Tu et fas la teva energia i això territorialment i com a persona és interessant, dona més llibertat, més sobirania. Però, alhora, hi ha aquest hàndicap que et transforma el territori. Però si això no ho fem a través de la participació de la gent, que siguin part de la construcció d’aquests projectes, és un bolet que et ve de fora, és una imposició, i aquí jo crec que és on neixen les resistències. És a dir, i aquesta és més la meva opinió, no és un problema de dimensió, ni de quants megawatts hem d’instal·lar, que això té a veure amb la planificació del territori i de les necessitats d’aquell entorn; és un problema de qui és l’actor que participa de la decisió o, fins i tot, del retorn econòmic que puguin tenir aquests projectes i l’ús d’aquesta energia. Aleshores la clau és realment escoltar i fer partícips les persones i el territori, i això no vol dir només l’administració, que també, sinó també les persones del territori i buscar models de governança... Per exemple, a Holanda, els dics per evitar que el mar entri a la terra estan gestionats des de fa molts anys per iniciativa privada, pública i ciutadana. Els ciutadans d’aquelles zones són part de les decisions del manteniment i de la gestió d’aquells dics que són necessaris per a ells. És el mateix concepte.
Majoritàriament, però, s’ha deixat que sigui l’administració o altres els que s’encarreguin d’aquestes gestions.
Això és un element sociològic. Quants anys hem estat desentenent-nos? Com a ciutadans tenim certa responsabilitat i ens hem acomodat, som consumidors que vivim, viatgem, gaudim, etc. i no ens hem de preocupar de certes coses amb tots els impactes que tenen en el medi ambient, en altres persones i països. Tot això ha passat perquè ho hem estat permetent. Sí, hi ha un canvi sociològic també, de no acomodar-nos perquè ens facin les coses i ser responsables del que està passant. L’energia pot ser una oportunitat per això? Segurament sí perquè l’energia és un element vital per a totes les nostres activitats i perquè les renovables ens permeten que hi accedim. Pots tenir una placa solar a casa teva i pots parlar perquè estigui al pavelló del teu municipi... És una tecnologia que pot ajudar a l’empoderament de la ciutadania.
Quina relació tenen amb l’administració?
Un dels reptes que tenim és establir més vincles amb l’administració més pròxima perquè un dels canvis és fer possible la participació més propera en projectes de transició energètica. Des d’Europa s’estan impulsant les comunitats energètiques, que d’alguna manera des de Som Energia creiem que recullen l’esperit i la manera de fer de les cooperatives energètiques europees que fa dècades que hi són: el no lucre i la participació democràtica i de les persones. Això ara Europa ho està regulant, els estats ho han de transposar i serà una eina clau per avançar i accelerar la transició energètica, i aquí l’administració més propera hi tindrà molt a dir.
Quins altres reptes té Som Energia?
A banda de tenir veu i ser partícips de projectes i promoure aquesta participació, cosa que hem fet sempre, també hi ha fer créixer la producció pròpia. Hem fet projectes de generació però el ritme de producció ha sigut molt més lent que el ritme de contractes. Estem a nivells de produir el 5-6% de la nostra energia i el repte és augmentar significativament això. Projectes propis de la cooperativa o també fomentant l’autoproducció dels socis i sòcies per equilibrar producció individual i producció col·lectiva. I després hi ha un gran repte arran d’aquestes tensions d’aquest últim any del preu de la llum, que ens demostren que hem de canviar estructuralment per seguir superant aquestes crisis.
Com els ha afectat aquest increment?
Com totes les empreses hem patit. Hem estat pagant l’energia de cop i volta sis vegades més cara. Hem hagut de fer una emissió de capital social, i això és una gran fortalesa també d’una cooperativa, que demanes ajuda i hem tingut 13 milions. Perquè necessites un múscul per quan es dispara la necessitat de flux. Un repte per a les comercialitzadores com nosaltres és tenir estructures més robustes per preparar-nos. Aquestes tensions seguiran passant perquè en aquest moviment, en aquest canvi de model i de tensions geopolítiques i del gas, això anirà succeint. Hi haurà resistències i cal seguir sent resilients.
Com s’explica aquest increment del preu de l’electricitat?
És difícil d’explicar. Realment el mercat elèctric és complex perquè ha estat construït sempre des d’una complexitat i opacitat. S’ha creat un mercat elèctric que és especulatiu o que es regeix per lleis del mercat i tant elements geopolítics com altres més especulatius poden impactar molt directament en el preu de l’electricitat. Ara hi ha hagut problemes amb el subministrament del gas i si saps que acabarà entrant el gas a un preu molt alt, jo puc posar les meves centrals hidroelèctriques també a aquell preu, especulant clarament També hi ha el fet que quan els governs volen posar veto o límit a certes situacions d’aquest mercat elèctric format per grans companyies amb gran poder, sempre hi ha impactes després. És cert que la pujada de preus és en l’àmbit europeu, però quan a Europa comencen a voler canviar i promoure l’autoproducció o que la ciutadania en formi part, quan es comença a voler limitar els beneficis extraordinaris que tenen a Espanya les grans empreses o distribuïdores que guanyen cinc vegades més que les grans empreses d’Alemanya, quan es vol tocar això, passen coses. I el sistema es dispara, es desestabilitza, i segurament també hi ha un element de lluites de poder i de control per la resistència d’un sector que no vol deixar el seu poder. Avui és molt complicat entendre què passa aquí, però van passar fa un temps altres coses i tornaran a passar altres situacions i ens quedarem com a ciutadania a mercè de no sabem què. Per tant, la llibertat de gestionar i produir la teva pròpia energia, aquesta sobirania, és el que hem de treballar.

L’energia nuclear és una energia verda? Per què hi ha aquest debat ara?

No. Fer una nuclear i el seu manteniment és una gran inversió i qui fa grans inversions són les grans empreses. La nuclear té la trampa que diuen que quan produeixes energia no emets CO2, però les mines d’urani, la transformació d’aquest urani, les piles de combustible, el manteniment, la gestió dels residus radioactius, tot el cicle nuclear, diguem, és clar que emet CO2, moltíssim. I a més, segueix sent un model centralitzat. A la nuclear mai hi arribarem, la ciutadania. Si tens tres nuclears i vols tocar els nassos, amenaces de tancar-les i deixes mig país a les fosques. Això es pot gestionar o és que estàs entregant el control de les teves decisions polítiques i de governança a tres, dues, quatre companyies? Aquesta és la lluita de models, el del descentralitzat ciutadà o el centralitzat poderós sobre el qual no tens cap control.

En creixement constant, gairebé 80.000 socis

El desembre del 2010 es va crear Som Energia a Girona i des de llavors el nombre de socis no ha deixat de créixer cada dia. Ahir eren 78.852 –200 més que dos dies abans– i, de fet, la mitjana anual és d’un 10% de creixement, tot i que hi ha hagut pics més forts, com ara el de l’any 2018 pel procés a Catalunya. Més del 65% dels socis són catalans i la resta, d’altres parts de l’Estat espanyol. Marc Roselló, que va ser un dels socis impulsors de la cooperativa, afirma que no hi ha cap límit pel que fa al nombre de socis. “Com més gent participi d’aquest model, millor”, afirma, convençut que la participació és fonamental per tirar endavant aquesta proposta de transformació real i social, sigui a través de Som Energia o d’altres cooperatives del mateix àmbit que es puguin crear arreu de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.