Economia

JAIME FERRER

Consultor

“L’economia circular és el gran jaciment de llocs de treball”

Si es vol que la majoria d’empreses siguin circulars s’ha de reformular la fiscalitat i el sistema d’ajuts
Hem d’anar cap a una economia en què l’extracció de recursos primaris es redueixi al mínim

Ha coordinat el projecte Economia circular Espanya, liderat per Funseam, la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus i la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, amb la col·laboració d’Accenture. Un treball per a la identificació d’oportunitats i l’elaboració d’un pla d’acció dirigit a empreses i a administracions en què han participat més de 100 empreses i 11 entitats sectorials.

De què parlem quan parlem d’economia circular?
Fins ara el benestar del consumidor s’ha entès com a proporcional al PIB. S’ha cregut que com més alt sigui, millor viu la gent. L’economia circular busca desacoblar aquests dos conceptes i continuar millorant el valor sense augmentar la producció, i sobretot sense incrementar el consum de recursos primaris, millorar el valor i anar disminuint el consum i la producció.
En un context d’emergència climàtica té molt de sentit.
És fonamental en el context d’esgotament de recursos naturals i d’amenaça de la biodiversitat per la proliferació dels gasos d’efecte hivernacle. L’economia circular busca que consumim menys energia i menys matèries primeres.
Quines són les bones pràctiques que fan possible l’economia circular?
Són cinc models de negoci: augmentar l’ús de recursos renovables, recuperar recursos, allargar la vida útil i posar fi a l’obsolescència programada, impulsar plataformes d’ús compartit i la servitització, que consisteix a convertir en un servei allò que abans era la compra d’un producte. És a dir, quan les empreses no compren la màquina que necessiten sinó l’ús de la màquina, i d’aquesta manera el fabricant ha d’assegurar que farà un manteniment impecable i allargarà la vida útil de la màquina.
Quin és l’estat de salut de l’economia circular?
Cap país europeu està perfecte. N’hi ha que ho fan una mica millor i d’altres que estan més endarrerits. Espanya ha millorat des de l’època del boom del totxo. La construcció és un sector molt dilapidador de recursos naturals i que té gran potencial d’economia circular, que passa per l’ús de la construcció industrialitzada, de materials recuperables i per l’estalvi energètic. En la mesura en què el pes de la construcció s’ha reduït, ha millorat l’indicador d’economia circular. També ha millorat el volum de recuperació de residus, encara que no es van aconseguir els objectius de la llei de residus del 2011, tot i que es van fer millores respecte a la llei prèvia. Ara el Congrés ha votat una nova llei de residus que és molt més ambiciosa i busca corregir les causes que van fer que no es complís la llei anterior.
Com es pot fer?
Una de les mancances que tenia l’anterior llei és que no hi havia prou incentius ni obligacions perquè un generador de residus reciclés, perquè el cost de portar deixalles als abocadors no era dissuasiu. La nova llei diu que les taxes municipals de portar els residus a l’abocador han de reflectir els costos reals d’eliminació de residus. Ha de ser la Generalitat qui controli que els ajuntaments ho fan bé en última instància. La llei també imposa quotes de reciclatge a determinats materials, com per exemple els plàstics. És una llei que millora l’anterior però que no és perfecta perquè hi ha molts interessos. Hi ha lobbys molt poderosos que defensen els interessos de sectors no només a l’Estat sinó a escala europea.
Els empresaris són reticents a aplicar aspectes d’economia circular?
Els empresaris es divideixen en tres grups. Hi ha els que són capdavanters i aposten per l’economia circular perquè cada cop hi ha més consumidors conscients. A l’altre extrem hi ha els que no volen veure-ho i no han fet els deures. I la majoria, que estan en la franja del mig. Hem observat que totes les coses poden passar dins del mateix sector.
Per què no hi aposten més?
Una de les conclusions de l’estudi és que si volem que l’economia circular sigui la norma, i no una excepció, cal que les administracions ho facin fàcil i que sigui més rendible ser sostenible que no ser-ho. Si el que es vol és que la majoria d’empreses siguin circulars s’ha de reformular la fiscalitat, les normatives i el sistema d’ajuts.
Ara no existeixen incentius fiscals?
Ara comencen lentament a existir amb la nova normativa. Calen aspectes com ara que la fiscalitat de materials recuperats sigui més baixa que la de materials primaris, que la fiscalitat de materials renovables ho sigui més que la de materials no renovables, que hi hagi quotes obligatòries de continguts reciclats o renovables a determinats sectors i que siguin creixents amb el temps. També que les licitacions públiques i privades incloguin aquests elements. Cal que les administracions subvencionin projectes de recerca i desenvolupament per exemple en tecnologies de recuperació de plàstics, que és un dels talons d’Aquil·les.
Les administracions donen exemple en economia circular?
La compra verda pública és un dels exemples que ajuda a impulsar la demanda. Algunes administracions ho fan més que altres, però no es fa prou. Europa és el continent més avançat.
Moltes de les manufactures que es consumeixen a Europa procedeixen de fora del continent. Com es pot fer perquè aquests productes compleixin els objectius de l’economia circular?
La normativa d’extensió de vida útil, de reciclabilitat, de disseny modular que permet la reemplaçabilitat dels components, s’ha de posar en pràctica. Europa comença a emetre directives que no són obligatòries però són indicatives, i els països les adopten a ritmes variables.
L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2030 és prou ambiciosa?
Marca unes metes que són suficientment ambicioses pel que és la realitat d’aquest país, els instruments per aconseguir-la s’estan desplegant però no tenen prou agressivitat per assegurar que es compliran.
Què s’hauria de fer?
Per exemple, complir les metes de l’estratègia 2030 implica augmentar els volums de materials recuperats, tractats i la qualitat, i això exigeix incrementar les plantes de tractament. Les empreses de tractament diuen que l’Estat i la Generalitat no tenen prou recursos per fer aquestes plantes i ho han fer els particulars amb col·laboració publicoprivada, però primer cal assegurar que els materials recuperats tindran sortida al mercat. També s’ha d’avançar en l’ecoetiquetatge perquè a hores d’ara no existeix un etiquetatge alimentari únic que ofereixi garanties, i hauria de ser-hi perquè el 90% dels productes estan produïts aquí. Ara hi ha tants ecoetiquetatges diferents que el consumidor ni s’hi fixa. Hi ha països europeus que han imposat un ecoetiquetatge propi. Tampoc hi ha informació de bancs de materials recuperats que permetin la traçabilitat.
Quin ha de ser el paper del consumidor per garantir que avancem en economia circular?
Els consumidors necessiten informació de l’administració, les empreses i les associacions patronals. Necessiten saber què vol dir un tèxtil sostenible, per exemple. Saber que la sostenibilitat en el tèxtil no passa per vestir-se només amb teixits naturals. Si tots portéssim peces de roba de teixits naturals no hi hauria prou terra al món per produir les matèries primeres. A més, molts conreus relacionats amb el tèxtil, com ara el cotó, són el més antiecològic que hi ha, perquè utilitzen molts productes químics. És cert que existeix el cotó ecològic, però no ens podem vestir només amb roba natural. Estem condemnats a vestir-nos en gran mesura amb fibres artificials. Cal allargar la vida útil de les peces de roba, i la clau és el reciclatge de les fibres artificials perquè hi hagi economia circular.
Cal desterrar el concepte d’usar i tirar?
Exacte. La fibra natural té futur si té una gran durabilitat i el teixit artificial ha d’anar acompanyat del reciclatge a costos assumibles. Calen unes normes pactades a nivell de sector, que és molt atomitzat i costa posar d’acord. A més, hi ha una asimetria entre les grans marques i els petits productors. Cal legislar pensant en els més petits.
És també un àmbit en què es pot crear ocupació?
L’economia circular és el gran jaciment de llocs de treball del país. Una qüestió que cal tenir en compte, perquè no podem oblidar que l’Estat espanyol és el segon país europeu amb més atur juvenil.
La formació està enfocada a donar resposta a aquesta potencialitat?
No. Entre les moltes reclamacions que fem a l’administració, la formació n’és una. Calen modificacions dels plans d’estudis universitaris, de l’FP i formació continuada per als treballadors en actiu. Hem de crear títols d’FP que tinguin a veure amb l’economia circular en l’àmbit de la gestió de residus, per exemple.
En què cal invertir?
Cal invertir en la recuperació de recursos, en extensió de vida dels productes i en formació per innovar en àrees crítiques. Una empresa que vol canviar el disseny del seu producte per fer-lo més ecoeficient i que sigui més fàcil reemplaçar components necessita ajuts públics per a aquest redisseny, que no es fa en un dia.
Els fons Next Generation poden anar adreçats a aquestes necessitats?
Esperem que sí. L’Estat té diferents PERTE, plans de recuperació i transformació, adreçats a empreses de diferents sectors. N’hi ha un de mobilitat sostenible, un del cicle de l’aigua, i n’han anunciat un d’economia circular. Una part dels fons Next Generation anirà a aquests plans. Hem d’aprofitar aquests recursos i crear més plans com per exemple un d’alimentari i un altre de turístic, que han d’incloure metes d’economia circular. Aquests fons europeus han de servir per complementar recursos privats, que cada euro públic multipliqui els euros privats invertits i que la normativa fiscal sigui part del retorn sobre el capital invertit. Es tracta d’aconseguir que tots els empresaris inverteixin en economia verda perquè ho vegin convenient per als seus negocis.
Si l’objectiu és tancar el cercle, com s’aconsegueix?
Tancar el cercle completament és impossible, però en el límit voldria dir que visquem igual o millor sense materials primaris. Evidentment haurem de conrear, però podem anar a una agricultura vertical urbana amb circuit tancat, aigua recuperada, biomassa recuperada... Una economia en què l’extracció de recursos primaris es redueix als mínims. Hem d’aconseguir que un cotxe en comptes de durar 200.000 quilòmetres en duri 2 milions. De fet, l’economia circular és el primer jaciment potencial d’ocupació en àmbits com l’automoció. El motor dels vehicles elèctrics té un terç dels components que té el motor de combustió. La reconversió del sector cap al vehicle elèctric fa perillar al voltant d’un terç del sector auxiliar, i a Catalunya és molt important. L’economia circular en el sector de l’automoció és la resposta per mantenir l’activitat. Cal promoure el vehicle elèctric però el sector auxiliar necessita apostar per l’economia circular en àmbits com ara la conversió de vehicles de combustió en vehicles elèctrics, que pot crear ocupació. La reconversió de peces de desballestament en peces reutilitzables al circuit productiu, que poden fer empreses petites. També apostar pel reciclatge de plàstics, perquè un 50% del volum dels cotxes són plàstics. De fet el reciclatge de plàstics és la gran assignatura pendent.

Consultor i professor

Consultor internacional en temes de cadenes de subministrament i operacions industrials, ha coordinat un equip format per una desena de persones que han treballat en l’elaboració del projecte que radiografia l’economia circular a l’Estat en onze àmbits, i ofereix recomanacions pràctiques a les administracions, associacions sectorials i empreses. És empresari i ha estat també professor universitari d’EADA, on imparteix classes en el màster d’operacions i

logística i al MBA. També ha fet de professor a la Universitat del Pacífic, al Perú. Ha publicat diversos estudis de tendències sobre estratègies globals d’operacions industrials i de cadenes de subministrament, així com

de l’àrea de la logística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona

Suara vol captar capital per finançar la innovació

Barcelona