La Borsa
Més valors
Economia

L’Estat proposa a la banca quedar-se amb el 100% de la Sareb per 195 euros

El FROB ja és el principal accionista de l’anomenat ‘banc dolent’ amb una participació del 45,9%

La resta es reparteix entre els principals bancs i asseguradores, que rebrien un cèntim d’euro per cada paquet de 39.710 accions

L’Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), ha proposat a la banca i a la resta d’accionistes de la Sareb, la societat creada per donar sortida als actius immobiliaris de les entitats rescatades, quedar-se amb el 100% de la companyia per un preu simbòlic que no arriba als 195 euros.

Actualment, el FROB és el principal accionista de la Sareb amb una participació del 45,9%, però la resta del capital està en mans dels principals bancs i algunes asseguradores, que ara tenen damunt la taula una oferta formal per vendre les seves accions.

El Consell de Ministres va aprovar el 18 de gener passat que el FROB pogués tenir una participació superior al 50% de la Sareb, el primer pas per prendre el control de la companyia creada el 2012 per sanejar els balanços dels bancs rescatats.

La decisió de l’Executiu arribava després que Eurostat, l’oficina estadística europea, ha decidit incorporar la Sareb dins del perímetre dels comptes de l’Estat, la qual ha obligat a sumar 35.000 milions de deute el 2020 i més de 10.000 milions de dèficit.

A partir de llavors el govern central ha plantejat que l’Estat ha de fer-se amb el 100% de la companyia. És per aquest motiu que el FROB ha traslladat ara als accionistes de la Sareb una oferta formal per adquirir el 54,1% del capital que no controla.

Segons fonts financeres, el FROB ofereix un cèntim d’euro per cada paquet de 39.710 accions de la Sareb. Tenint en compte que el capital de la companyia es divideix en 1.429,56 milions de títols, aquest preu suposa valorar el 100% de la companyia en 360 euros.

D’aquesta manera, el 45,90% propietat de l’Estat té un valor 165,24 euros i el FROB pagaria com a molt 194,76 euros per adquirir el 54,1% del capital en mans dels bancs i altres accionistes. Es tracta d’un preu simbòlic en línia amb la tesi de l’executiu que l’operació ha de tenir el mínim cost per al contribuent.

Al marge de l’Estat, el primer accionista privat de la Sareb és el Banc Santander (22,21%), seguit de CaixaBank (12,24%), el Sabadell (6,61%), Kutxabank (2,53%), Ibercaja Banc (1,43%) i Bankinter (1,37%).

Per sota apareixen la societat Gestió d’Immobles Adquirits, amb un 1,27%, i el Banc de Crèdit Social Cooperatiu, amb un 1,21% del capital.

Amb participacions per sota de l’1% figuren Mapfre (0,69%), Mútua Madrileña (0,67%), Caixa Laboral (0,59%), Mapfre Vida (0,42%), Banca March (0,40%), Cecabank (0,34%), Banc Cooperatiu (0,32%), Deutsche Bank (0,30%), AXA (0,22%) i Iberdrola Immobiliària (0,21%).

A continuació figuren Zurich Vida i Generali, totes dues amb un 0,14 % de la Sareb; Plus ultra Seguros, Bilbao Seguros i Santalucía, les tres amb participacions del 0,11%; Pelayo Mútua i Crédit i Caución, amb un 0,08 %, a més de Targobank, Banco Caminos i Asisa, amb paquets idèntics del 0,06% del capital.

Assegurances Catalana Occident, amb un 0,03% de la Sareb, i Wizink, amb un 0,02 % completen el llistat d’accionistes.

Reacció de CaixaBank
El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha comentat en roda de premsa que l’entitat té damunt la taula la proposta del FROB i haurà de decidir en les properes setmanes sobre aquest tema perquè “cadascú haurà de decidir si acudeix a l’oferta i amb quantes accions hi va”.

El dubte en aquests moments és si els bancs que van generar crèdits fiscals amb la seva inversió en la societat, vendran totes les seves accions o es mantindran al capital de la Sareb per garantir aquest cobrament que, en el cas de CaixaBank, segons ha xifrat el propi Goirigolzarri, ascendeixen a 170 milions.

El banquer ha recordat que la Sareb es va crear per requeriment de Brussel·les en un moment en el qual hi havia un gran pressió sobre la prima de risc espanyola i una necessitat que no tingués majoria pública perquè no comptés com a deute.

Per aquesta raó es va recórrer al sistema financer i es va donar suport la creació de la societat, “no perquè algú pensava que fos un negoci”.

CaixaBank va aportar 597 milions, 600 milions en números rodons, i encara que els té provisionats perquè els ha perdut, això ha generat un crèdit fiscal per impostos pagats de 170 milions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

La facturació dels negocis en la indústria puja un 12,8 anual

El parc aquàtic Water World de Lloret reobre les portes

LLORET DE MAR
TORROELLA

El president Zelenski ja té una figura de caganer

Regalen experiències gastronòmiques

GIRONA

Les Terres de l’Ebre rebran 200 milions dels Next Generation

tortosa (baix ebre)

El Govern aposta per la innovació i la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la compra pública

barcelona

El ’hub’ que vol rellevar Nissan opta al PERTE del vehicle elèctric amb projectes per 305 milions

barcelona
TURISME

Espai per autocaravanes al passeig de la Bisbal

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Giró es reuneix amb el vicepresident del BCE, Luis de Guindos

frankfurt