La Borsa
Més valors
Economia

Els anys de la Derbi ‘Paleta’

El fabricant de motocicletes de Martorelles celebra el centenari del seu naixement

Derbi va voler seguir sent independent, però no va rebre suport institucional

“Me s’ha comprat una Derbi i també un televisor, una nevera i un Turmix, i un tocadiscos «histèric»”, cantava la Trinca a la cançó Els tres mosqueters, tot reflectint el regnat que temps era temps va exercir la moto Derbi Antorcha, coneguda popularment com a Paleta, com a utilitari per anar a l’obra o a la fàbrica, i a la discoteca el cap de setmana.

Els anys setanta van ser d’esplendor per a l’empresa que va fundar Simeó Rabasa el 1922 i que amb els anys va esdevenir un dels grans noms del puixant sector català de fabricants, amb Bultaco, Montesa, Ossa i Sanglas. Diego Fernández Bolea, que va treballar a Derbi quaranta-dos anys, és un dels organitzadors dels diversos actes de celebració del centenari del fabricant de Martorelles. Troba que Derbi, com a empresa, es diferenciava d’altres “per un tractament de la direcció amb la gent de la fàbrica o de la xarxa comercial molt familiar i per ser una empresa on es podien trobar treballant tres generacions d’un mateix cognom”. Al seu parer, Derbi “va motoritzar tot Espanya” gràcies a dedicar tots els esforços a desenvolupar la seva oferta de ciclomotors. El fundador, un fordista convençut, “era un visionari que va iniciar el negoci el 1922 amb la producció massiva de bicicletes, tot preveient que es vendrien molt per anar a la feina”. L’empresa es va motoritzar el 1949, però fins al 1951 no va presentar la primera moto de veritat, la Derbi 250 cc, a la fira de Barcelona. En els seixanta va repetir la jugada de les bicicletes amb els ciclomotors, quan va constatar que, en emergir, el 1961, el Seat 600, les motos de gran cilindrada, com la seva 350 bicilíndrica del 1957, perdien atractiu i calia concentrar-se en els motors de 49-75 cc per a moto lleugera d’1,5 cavalls a 5.000 rpm, tres velocitats, frens de tambor, pedals i caixa de canvis hidràulica.

Del circuit a la sèrie.

Allò va ser tot un esclat, amb uns anys en què, de la Paleta, se’n podien arribar a vendre 500.000 unitats a tot Europa. Es venia en paral·lel als grans èxits que el mític Ángel Nieto assolia als campionats mundials de 50 cc i 125 cc en circuits d’arreu del món. Les tasques de millora tecnològica per perfeccionar els prototips de la competició eren, “a banda d’una impagable publicitat directa de la marca, el veritable R+D de l’empresa per fer evolucionar els ciclomotors”, com explica Diego Fernández. Certament, l’equip de mecànics feia servir les curses per posar a prova la moto en condicions extremes, i la millora tècnica s’adaptava als models de la producció en sèrie. Andreu Rabasa, fill del fundador, va fer durar aquesta manera de fer, i així van aparèixer al mercat models tan competitius com la 2002 GPX o la 125 Cross. A Nieto el van succeir com a campions amb les bales vermelles pilots com Jorge Martínez Aspar, Champi Herreros o el mateix Marc Márquez, que va tancar la gloriosa història de Derbi als campionats mundials.

Si la Paleta va ser un èxit esclatant, una icona pop d’aquells anys, nogensmenys ho va ser la Derbi Variant, que en alguns moments va obligar l’empresa a tenir 900 persones treballant a la planta de Martorelles (habitualment n’eren entre 550 i 600). Si abans el repte havia estat motoritzar els treballadors, el 1977 “es tractava de canviar de client, amb una moto automàtica per anar a estudiar”. Amb la innovació de l’Spacetronic, un dispositiu que permetia engegar la moto pitjant un botó vermell, la Variant va culminar el desafiament de superar la intocable Vespino en un mercat que, com remarca Diego Fernández, s’havia teixit amb paciència, amb una xarxa de 60 concessionaris i 2.500 punts de venda: “Cada any fèiem deu convencions de representants, i així els integràvem a la família Derbi.”

La marca de Martorelles va ser des del 1988 importadora de Kawasaki, “després que Derbi hagués intentat, debades, ser muntador de la marca japonesa”, com relata Fernández. Derbi va deixar de ser de la família Rabasa el 2001, quan va passar a mans del grup italià Piaggio. “Derbi sempre va lluitar per seguir el seu camí de forma independent, però era una empresa familiar, i això et limita. A més, el govern de l’Estat no va voler apostar per la marca amb ajuts, i es va estimar més que vingués algú de fora i es quedés l’empresa.” El 22 de març del 2013, la planta de Martorelles va aturar l’activitat quan va acabar el muntatge del darrer model de la marca, la Senda de 50 cc.

Fusió frustrada i ceguesa de Madrid

Amb l’arribada a Europa de les motocicletes japoneses –Yamaha, Honda, Suzuki–, les marques catalanes, petites i mal capitalitzades, ho tenien pelut, no pas per ser inferiors tecnològicament, sinó per preu. El 1982 hi va haver el projecte de fusionar Montesa amb Ossa i Derbi amb Bultaco. Per escometre-ho, es van demanar subvencions i crèdits preferents al govern central per continuar l’activitat, però l’aleshores titular d’Indústria, Carlos Solchaga, va creure que el sector no tenia prou magnitud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TJUE veu il·legal que Espanya impedeixi acumular pensions del mateix règim

brussel·les

L’atur a l’eurozona cau a mínims històrics al maig amb un 6,6%

brussel·les

Foment demana a Sánchez que lideri un “pacte de solidaritat i responsabilitat” entre empreses i treballadors

barcelona

Giró atribueix a “l’hipercentralisme de l’Estat” la baixa execució pressupostària en infraestructures

barcelona

Cancel·lacions i retards per la vaga dels treballadors de Ryanair

barcelona

Els treballadors de BASF a Tarragona rebutgen la proposta de la direcció i mantenen la vaga

la canonja

Bosch tanca aquest dijous la planta de Lliçà d’Amunt en traslladar la producció a Polònia

lliçà d’amunt

Nova vaga de tres dies dels tripulants de cabina a Ryanair

barcelona

L’IPC es dispara als valors més alts des del 1985

barcelona