La Borsa
Més valors
Economia

Una transició amb retard

Tots els experts estan d’acord que Catalunya es demora massa en el canvi de model energètic

Col·legis professionals d’economistes i enginyers industrials qüestionen els plantejaments del govern amb vista al 2050

El nou model durà un canvi radical en l’activitat econòmica

El debat sobre el futur energètic del país sembla voler imitar aquests dies l’escalfament global que ha de contrarestar. En l’únic aspecte en què tothom sembla estar d’acord és que en aquesta cursa de fons Catalunya surt amb un retard perillós. I és que, malgrat que en les ràtios d’emissió de CO2 millorem la mitjana europea, el país té un dèficit estructural de potència renovable instal·lada així com un baix nivell d’eficiència energètica, situacions intolerables si es volen complir les exigències que ha fixat la UE amb l’horitzó del 2050.

La polèmica, que ja venia de lluny es va recruar ara fa tres mesos, quan l’Institut Català de l’Energia (Icaen) va presentar la prospectiva energètica de Catalunya de cara al 2050, un document anomenat Proencat. Basant-se en la llei 16/2017 de canvi climàtic i el pacte nacional per a la transició energètica, el Proencat vol posar les bases per afavorir aquesta transició cap a una economia neutra en emissions i eficient en l’ús de recursos i basada en la sostenibilitat i la seguretat en el subministrament.

El camí, especifica el document, ha d’anar cap a un model “net, competitiu, descentralitzat” i també “participatiu, democràtic i socialment inclusiu” per assolir un model basat cent per cent en energies renovables en la data prevista.

Fa pocs dies, però, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a través de la seva comissió d’energia, a més de constatar el “retard incomprensible” de la implementació dels plans, qüestionava alguns dels plantejaments i dels càlculs de la prospectiva de la Generalitat i hi afegia detalls de les necessitats que sobrevindran a mesura que s’avanci.

Així, per exemple, els experts industrials creuen que el Proencat se centra massa en l’electrificació, sense aportar detalls de les energies que l’haurien de complementar, atès que en el cas de la indústria hi ha processos productius que no podran ser coberts amb aquest tipus d’energia, com ara els que hagin de menester altes temperatures. També hi haurà, asseguren els enginyers, necessitats en el capítol dels transports que no es podran electrificar. Es retreu al govern que proposi electrificar la indústria fins a un 80% i el transport fins al 63%, però que no faci “cap proposta” sobre com cobrirà el 20% de la indústria ni el 37% del transport que no s’electrifiquin.

Dubtes dels càlculs

Altres estimacions que no veu clares l’anàlisi del Col·legi d’Enginyers són les projeccions “poc factibles” del Proencat de caiguda anual de la demanda i el potencial de les instal·lacions eòliques, que l’estudi crític considera superior al real, així com la capacitat d’emmagatzematge, que els enginyers veuen “totalment insuficient” ja que el Proencat en programa 7 GW mentre que el mínim, per al Col·legi d’Enginyers Industrials hauria de ser de 12 GW. Al mateix temps, consideren que la potència fotovoltaica hauria d’arribar com a mínim als 58 GW, mentre que el Proencat aspira a uns 33 GW.

El govern, però, es referma i qüestiona al seu torn l’avaluació i els càlculs dels enginyers industrials. Marta Morera, directora de l’Institut Català de l’Energia, comparteix l’opinió generalitzada sobre la demora en la posada en marxa de la transició: “Ja són deu anys de retard, no sols en la instal·lació de renovables sinó també en la resta de mesures d’eficiència energètica”, constata. I replica afirmant que ja s’ha posat fil a l’agulla: “Des que hem entrat al govern estem fent un full de ruta desenvolupant les diferents eines per aconseguir els objectius.”

Sobre els peròs que hi posa el Col·legi d’Enginyers, la directora de l’Icaen es declara “partidària de treballar conjuntament en lloc de dedicar l’energia a competir”. Morera lamenta que els col·legiats no hagin contactat amb l’Icaen abans d’emetre les seves apreciacions sobre la prospectiva oficial, ja que es mostra “segura” que haurien acabat coincidint. “Partim de premisses diferents –precisa Morera– ja que el Proencat és un exercici prospectiu, no pas un pla, i l’estudi que fem de la demanda és molt diferent.” El que fa la Proencat, matisa, és quantificar el que cal fer per assolir la neutralitat climàtica i orientar sobre les polítiques que caldrà aplicar a través de la llei de transició energètica, ara mateix en fase d’esborrany “recollint les aportacions a través de les comissions de la taula de diàleg social de les renovables”.

Entre els principis en què s’ha de basar, Morera recorda la necessitat d’abandonar el model energètic fòssil i nuclear, aconseguir la sobirania energètica amb renovables, minimitzar l’ocupació del territori i deixar pas a una economia “pròspera i circular, que no deixi ningú enrere”, no tan sols solucionant el problema de la pobresa energètica, remarca la responsable de l’Icaen, “sinó també vetllant per un canvi en l’activitat econòmica, en el qual està clar que es perdran sectors però també que se’n guanyaran d’altres”.

Morera defensa la feina que hi ha al darrere de les projeccions de la Generalitat: “Hi estem treballant des del 2016 –recorda– i també hi han participat enginyers, amb els quals hem mantingut contactes”, tot i que, matisa, no sabria dir en quin moment es van trencar.”

El Proencat “és un estudi únic al món –reivindica Morera– , plantejat hora a hora, sector a sector, amb models complexos d’un sistema en el qual es té en compte que hi haurà moments en què no hi haurà ni sol ni vent, amb previsions d’emmagatzematge a diferents nivells”, que demostren que el que el govern vol fer “es pot fer”. Enguany mateix, especifica, s’inicien els fulls de ruta de descarbonització del sector industrial, que es faran de bracet amb les empreses més consumidores d’energia.

Al territori, però, hi ha força focus d’oposició a la manera com es vol fer el desplegament de renovables. Sense anar més lluny, aquest mateix mes l’associació Stop Macroparc, que s’oposa al parc eòlic marí projectat a la Costa Brava, no confia en l’administració, que ha promès que s’hi instal·laran només trenta aerogeneradors. Els responsables de Stop Macroparc i altres organitzacions ecologistes, sospiten que la Generalitat té el compromís d’obtenir 3.500 MW de potència eòlica el 2050, una producció que exigiria arribar a 250 aerogeneradors.

Ensurt o mort?

A parer de Morera, “moltes vegades, l’oposició es deu a una falta d’informació”. Assegura que el govern “ha picat molta pedra” i que mira de dialogar amb el territori per buscar punts de consens. Respecte dels col·lectius que es resisteixen a acceptar certs projectes, la directora de l’Icaen s’expressa amb contundència: “La visió de molts és que les instal·lacions són l’enemic, i és totalment al contrari: l’amenaça real és el canvi climàtic”, per la qual cosa, conclou que les renovables i la transició energètica, que inclou energies verdes, però també estalvi i eficiència “ajudarà perquè l’emergència climàtica no progressi, i estem al límit per aconseguir-ho”.

“No hi ha res –diu Morera– que tingui un impacte zero”, i recomana valorar l’impacte que pot tenir el canvi climàtic en la qualitat de vida de les persones o l’ecosistema mediterrani i la seva biodiversitat: “Tot això està per sobre d’un impacte visual”, postil·la la directora de l’Icaen.

LES FRASES

L’enemic no són els parcs de renovables, sinó el canvi climàtic que afectarà l’entorn i la qualitat de vida
Marta Morera
directora de l’Institut català de l’energia (ICAEN)
Cal definir quines inversions sortiran dels pressupostos i, en aquest cas, de quines partides es restaran
Ana García
comissió de sostenibilitat del col·legi d’economistes
80
per cent
de la indústria s’haurà d’electrificar, així com més d’un 60% del transport, segons la projecció del govern
8.000
milions d’euros
anuals s’haurien d’invertir, de mitjana, fins al 2050, segons els enginyers industrials

I tot això, com es pagarà?

En el seu informe, el Col·legi d’Enginyers Industrials pressuposta els costos i les necessitats professionals d’una transició cap a un model energètic òptim. I els concreta en unes inversions que estarien al voltant dels 230.000 milions, que haurien de provenir d’una combinació de fonts públiques i privades, juntament amb la formació d’uns 150.000 professionals per a tota la gamma de feines que sorgiran al voltant del sector. Per posar-ho en context, aquestes inversions fins al 2050 suposen uns 8.000 milions d’euros anuals, que equivalen aproximadament a un terç del pressupost de la Generalitat per a enguany.

Des d’un altre col·legi professional, el dels economistes, que també ha fet observacions al Proencat, Ana García, presidenta de la comissió d’economia i sostenibilitat de l’entitat, alerta que tot el temps perdut només es recuperarà si les inversions en renovables “són importants” i si la tecnologia en el capítol de bateries i emmagatzematge s’accelera.

Per parlar de transició energètica, “primer hem de saber què hem de fer, quants GW retirem d’unes energies i com els substituïm amb les altres, i com es generaran”, puntualitza García, que en aquest sentit, posa en quarantena tant les prediccions sobre la despesa que suposarà la transició com algunes de les prospeccions del govern: “Fins que no es defineixi bé no es pot fer una valoració econòmica”, insisteix, a més d’afegir que cal analitzar totes les opcions i prendre les decisions correctes. Per exemple, si hi ha inversions que s’han de carregar als pressupostos, d’on sortiran els diners i si es restaran d’altres partides. En aquest joc de prioritats, ja que “els diners no són infinits –indica García– cal posar-ho tot sobre a taula i incloure-hi tots els implicats, perquè tant les decisions que es prenguin com les que no implicaran cost i sacrificis”. Finalment, un problema encara poc abordat, segons els economistes, seran les dificultats de requalificació dels professionals de la transició, que s’augura “difícil” i que reclama, diuen, “un pla concret”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès reclama la “immediata” flexibilització de l’objectiu de dèficit

barcelona

Abacus ven la seva central logística a Pictet, una multinacional suïssa dedicada a la gestió d’actius

barcelona

Els treballadors d’EasyJet comencen vaga coincidint amb les dos últimes jornades a Ryanair

barcelona

Avui comencen les rebaixes “més discretes”

Barcelona

Hamelin Brands inverteix quatre milions d’euros a Flaçà

FLAÇÀ
ANTONI CAÑETE
PRESIDENT DE PIMEC

“Vivim una falsa realitat perquè s’apropen uns grans núvols”

GIRONA
GIRONA

La Brutal obre avui

La Generalitat destina 27 milions a la reindustrialització

FLAÇÀ
comissió europea

10 proveïdors acumulen una quarta part dels diners que la Comissió Europea destina a consultoria

Brussel·les