Economia

regne unit

La lliura esterlina s’enfonsa i cau al nivell més baix en mig segle

El Banc d’Anglaterra i el govern de Liz Truss intervenen per aturar l’enfonsament de la moneda

El pla de rebaixa d’impostos anunciat per l’executiu causa inquietud

Els mercats ho estaven demanant i el Banc d’Anglaterra va intervenir. En un comunicat d’urgència, el banc central del Regne Unit va assegurar que no “dubtarà a canviar els tipus d’interès si ho considera necessari” per controlar la inflació i estabilitzar la lliura esterlina, després que ahir hagués caigut fins a mínims històrics respecte al dòlar. La setmana passada, el comitè de política monetària del regulador monetari ja va apujar mig punt el preu del diner, fins a situar-lo en el 2,25%, però no ha estat suficient. Els nervis es van tornar a apoderar dels mercats després de l’anunci de retallada d’impostos presentat divendres passat pel nou govern britànic liderat per la conservadora Liz Truss, el més gran en 50 anys, i després que diumenge el ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, hagués insinuat més rebaixes.

El temor d’una recessió i que els plans de l’executiu portin les finances al límit va dur la divisa del Regne Unit a caure ahir al nivell més baix respecte al dòlar des del 1971, tot i que va aconseguir recuperar-se. El baix nivell d’intercanvi en el mercat asiàtic va fer que es disparés la volatilitat, i en les primeres operacions europees la lliura es mantenia una mica més sòlida, però pràcticament en paritat amb la divisa nord-americana. En relació amb l’euro, la lliura esterlina també va veure reduïda la seva cotització a nivells del setembre del 2020. També va baixar respecte al ien.

Juntament amb el comunicat d’urgència emès pel Banc d’Anglaterra, el Ministeri de Economia britànic en va publicar un altre en què va reafirmar el seu rigor en la gestió dels comptes, i el seu titular, Kwasi Kwarteng, es comprometia a presentar el dia 23 de novembre un pla fiscal “a mitjà termini” en què oferirà més detalls sobre les seves polítiques.

Kwarteng va anunciar divendres davant del Parlament britànic un augment addicional del deute públic per a aquest exercici de 72.000 milions de lliures (80.000 milions d’euros), destinats a pagar la retallada d’impostos com el paquet anunciat per la primera ministra Liz Truss, per congelar l’encariment de la factura de l’electricitat. El nou govern britànic tot just s’ha estrenat i ja s’enfronta a la primera gran crisi. En vista del nerviosisme que ha provocat en els mercats aquest increment, el titular d’Economia britànic va assegurar ahir que aquest novembre detallarà el seu full de ruta per assegurar-se que “l’endeutament decreix en relació amb el PIB a mitjà termini”.

L’OCDE alerta d’una recessió el 2023 si falla el gas

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va alertar ahir que molts països europeus entraran en recessió el 2023 si hi ha problemes de subministrament de gas en els pròxims mesos, un escenari que es podria concretar si no s’assoleix el 10% que ha fixat la UE, i sobretot si l’hivern és fred. En el seu informe de perspectives econòmiques publicat ahir, l’organització de països desenvolupats explica que, si el subministrament energètic no aconsegueix cobrir les necessitats, les pertorbacions econòmiques s’allargaran fins al 2024 i tindran un impacte a escala global. En el mateix informe, i en relació amb la situació de l’economia espanyol, l’OCDE preveu que es tanqui el 2022 amb un creixement del 4,4%, tres dècimes més respecte a les estimacions que va publicar el mes de juny passat, quan situava l’alça del PIB en el 4,1%. No obstant això, l’organisme rebaixa en set dècimes la millora de l’economia per al 2023, fins a l’1,5%. D’altra banda, preveu una inflació mitjana del 9,1% aquest any a l’Estat, una taxa superior a les darreres previsions (+8,1%) i un punt per sobre de la mitjana de la zona euro (+8,1%). De fet, segons l’informe publicat ahir, l’OCDE assenyala que la inflació a l’Estat es mantindrà “moderadament alta”, fins al 2023, amb una taxa del 5%. Pel que fa a la inflació subjacent –la que no té en compte els aliments no processats i l’energia–, l’organisme indica que l’Estat tancarà el 2022 amb una variació del 3,9% i del 4% el 2023. En els dos casos, es preveu que la pujada de preus a l’Estat espanyol sigui lleugerament superior a la del conjunt de la zona euro, que per als anys 2022 i 2023 s’estima del 3,9% i del 3,8%, respectivament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’IPC avançat mostra indicis de moderació

barcelona

El ‘hub’ d’electromobilitat reajusta xifres per al Perte

barcelona

El ‘hub’ d’electromobilitat reajusta xifres per al Perte

barcelona

La construcció de nous habitatges cau un 18%

girona
estat espanyol

El govern espanyol proposa apujar a 30 anys el període de càlcul de les pensions

Madrid

La inflació es modera i el novembre se situa al 6,8%

EFE
economia

El cost energètic de l’automoció creix fins a un 300%

Un 78% de les llars reben l’impacte de la inflació

barcelona

Acord d’agents socials amb la xinesa Chery

barcelona