Economia

Llum verda a l’energètica pública de la Generalitat

No actuarà com a comercialitzadora per a particulars

Es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal

Promourà projectes d’autoconsum o de generació per als edificis públics

El govern català preveu aprovar demà la posada en marxa de la seva companyia energètica pública, que es proposa tenir certa influència sobre el mercat elèctric, encara que no actuarà com una comercialitzadora d’energia per a particulars.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va anunciar la data de l’engegada de l’energètica en un recent viatge a Nova York i fonts del govern han confirmat que està previst que el Consell Executiu doni demà llum verda a aquest projecte.

En aquell viatge, tant Aragonès com la consellera d’Acció Climàtica del Govern, Teresa Jordà, van precisar que aquesta energètica es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal, amb participació directa de la Generalitat.

Aquesta companyia promourà projectes d’autoconsum o de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat i podrà participar en un percentatge de projectes privats que comptin amb el vistiplau del territori.

El mes de juliol la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va precisar que el govern barrejava un model d’energètica pública que “no competeixi amb la resta de comercialitzadores que hi ha a l’Estat” però sí que sigui capaç de subministrar energia a la pròpia Generalitat “a preus estables”, va explicar llavors.

El passat mes de novembre, el govern va aprovar el programa per al disseny i la creació de l’energètica pública de la Generalitat, de manera que un grup de treball va encarregar diversos estudis previs per determinar en quins àmbits actuaria aquesta empresa i amb quins actius energètics compta l’administració catalana.

Així mateix, la Generalitat ja ha dit que aspira a integrar en aquesta companyia energètica pública tres petites centrals hidroelèctriques.

A final de maig, el Departament d’Acció Climàtica va donar a conèixer que havia iniciat en els últims mesos tres expedients relacionats amb concessions hidroelèctriques a Catalunya -dues extincions i una reversió- per gestionar aquestes infraestructures a través de la companyia energètica pública.

Es tracta de les centrals de Can Trinxet, situada a Sant Quirze de Besora (Osona) i amb una potència instal·lada de 0,66 MW; la de la Cúbia, de 0,6 MW de potència instal·lada i situada a Ripoll (Ripollès), i de la de Vilana, de 0,44 MW de potència i situada a Bescanó (Gironès). “Que ningú esperi d’entrada que tinguem 700 MW”, va advertir el passat mes de juliol Assumpta Farran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

La plantilla de Lékué a la Llagosta es mobilitza contra el tancament de la planta: “Estem pagant una mala gestió”

La Llagosta
economia

L’Opa del BBVA al Sabadell s’alenteix

barcelona
unió europea

La CE veta l’ús d’un agent químic present en caixes de pizza

barcelona
regne unit

El Banc d’Anglaterra no es deixa arrossegar per la Fed i manté els tipus en el 5%

barcelona

Girona és una de les demarcacions de l’Estat amb més hotels a la venda

GIRONA
Tribuna

Un equip de 3 estrelles

Soci-Director de H&B Human and Business, conferenciant i formador
economia

Ajuntament, empreses i institucions acadèmiques impulsen l’Aliança per a la Innovació BIVA

SANT CUGAT DEL VALLÈS
Estats Units

La Fed retalla mig punt els tipus d’interès en la primera rebaixa des del 2020

Barcelona
Estats Units

Tupperware inicia el procediment de fallida

Barcelona