Economia

ELISENDA GUILLAUMES

DIRECTORA GENERAL D’AGRICULTURA I RAMADERIA

“La rendibilitat serà millor amb el nou model agrari”

El pla del govern és que almenys la meitat de les explotacions agràries catalanes siguin sostenibles el 2030

“Hi incloem la sostenibilitat ambiental, però també la social i l’econòmica; si les explotacions no s’hi guanyen la vida, deixarem de tenir-les i nosaltres volem vetllar per la sobirania alimentària”

Enginyera agrònoma i vocació política
La directora general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de l’equip proper de la consellera Teresa Jordà, és una enginyera agrònoma que ha estat vinculada a càrrecs tècnics de la Diputació de Barcelona, però també de la Generalitat. Des del 2015, a més, és regidora i portaveu adjunta d’ERC a Sant Joan de les Abadesses, el seu poble, cosa que la fa anar amunt i avall entre Barcelona i la localitat gironina. Alhora, és directora dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica a Girona.
L’objectiu d’arribar al 50% d’explotacions sostenibles el 2030 és assequible

El Departament d’Acció Climàtica desenvoluparà el projecte de Producció Agrària Sostenible (PAS), que vol transformar les explotacions perquè el 50% siguin sostenibles el 2030. Ara hi ha un 9% de producció ecològica i un 7% d’integrada. Per tant, un 85% són explotacions convencionals. El nou model, que ens explica la directora general, Elisenda Guillaumes, impulsarà bones pràctiques per caminar cap a la sostenibilitat.

Com acompanyaran els pagesos en aquesta transformació?
Fa dos anys proposen la idea de replantejar el model actual per fer la transició cap a produccions més sostenibles. Estem dissenyant un sistema nou i agrupem en fitxes pràctiques sostenibles i s’explica com es quantifica en punts.
En què canvia el concepte de sostenibilitat?
Quan parlem de sostenibilitat, hi ha gent que només pensa en la sostenibilitat ambiental, però nosaltres hi incloem la social i l’econòmica. Si les explotacions no s’hi guanyen la vida, deixarem de tenir-les i una de les línies del pla de govern és vetllar per la sobirania alimentària.
El sector primari sovint té la sensació que redueix la rendibilitat en cada mesura nova. Com compatibilitzaran la sostenibilitat ambiental i l’econòmica?
Hem d’encarregar un estudi econòmic, perquè a l’inici hi ha inversions que suposen diners, però a la llarga tenir ecosistemes més resilients segur que surt més econòmic. Tal com estan els preus dels fertilitzants i dels fitosanitaris, amb les bones pràctiques t’estalvies aplicar segons quins tractaments i la rendibilitat serà millor. Però ho vull traduir en números per convèncer els productors que això a mitjà termini té rendibilitat.
Per al sistema de certificació estan fent una llei.
Exacte, estem desenvolupant una llei de foment de l’agricultura i la ramaderia sostenibles i articulant el sistema de certificació. Estem treballant amb un horitzó de dos anys, pels tràmits parlamentaris. Fins que no estigui regulat, la certificació no serà una realitat, però, mentrestant, treballem en aquest projecte i mirem d’acompanyar els productors.
Com ho faran?
Hi ha el pla estratègic de l’alimentació, amb un procés participatiu en què es demana el model de país, quin menjar volem i com el produïm. En sortiran vuit línies d’ajut i una de les quals anirà del perfil de sostenibilitat (calculadora ambiental). Hem dissenyat una eina informàtica en què el productor introduirà les dades del dia a dia amb un quadern telemàtic de l’explotació i ja li sortirà el perfil ambiental. El que fem és anticipar-nos, perquè les normatives ambientals són cada cop més exigents i, per tant, el sector haurà d’acabar anant cap al que plantegem.
Ajudaran econòmicament?
Sí, són ajuts per cobrir la despesa tècnica, d’assessorament o d’entrada de dades per al càlcul del perfil. Sortiran, al principi, per fruita i boví de llet. S’han establert mòduls i l’ajut variarà segons la dimensió de l’explotació, però pot arribar als 5.000 euros.
L’objectiu d’arribar al 50% d’explotacions sostenibles el 2030 és realista?
Sí, és relativament assequible, perquè la puntuació és en clau d’explotació. S’avaluen totes les pràctiques del 0 al 100 per cada tema. En la part ambiental, ens hem basat en els recursos: sòl, aire, biodiversitat i el bloc de materials i energia, aigua, amb la petjada hídrica (consum d’aigua) i també la de carboni (emissió de gasos amb efecte d’hivernacle). La nota és per recurs i llavors es fa la mitjana. 40 punts serà B i certificarem que és sostenible i 70 serà A, alt nivell ambiental. S’exigirà una puntuació mínima per a tots els àmbits (ambiental, social i econòmic), d’uns 40 punts. Però anirem apujant el llistó, també depenent de la normativa europea.
Com es puntuarà la part social i econòmica?
Econòmicament, la bona comptabilitat, la diversificació amb cultius o altres activitats i el que està relacionat amb la qualitat del producte i la informació: seguretat alimentària i traçabilitat. La part social està relacionada amb condicions de vida dignes, drets laborals, foment de la igualtat de gènere, i temes de seguretat i salut laboral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Caixabank tanca el 2022 amb un benefici de 3.145 milions

barcelona

L’augment d’ingressos permet més despesa

barcelona

Els treballadors creuen que Nylstar és totalment viable

blanes

La Fundació La Caixa destina 50 milions a acció social i cultural a Portugal

Un 155% més de turisme estranger a Catalunya el 2022
ECONOMIA

Un 155% més de turisme estranger a Catalunya el 2022

Unió Europea

El BCE incrementa el tipus d’interès fins al 3%

Frankfurt (Alemanya)
Regne Unit

El Banc d’Anglaterra eleva mig punt el tipus d’interès, fins al 4%

Londres

Els fabricants d’automòbils reclamen mesures “urgents” per promoure la demanda de vehicle elèctric

madrid

La plantilla d’Amazon a Martorelles espera un gest de la direcció

Barcelona