editorial
Transició sense defalliment
El petits projectes distribuïts, amb participació ciutadana, són els que poden assolir més fàcilment el favor de tot el territori
Entre la societat catalana fa temps que hi ha un cert neguit al voltant de si no anem prou de pressa en la transició cap a un futur en què el recurs energètic sigui d’origen renovable, per tal de fer front a l’emergència climàtica que ens assetja. Certament, Catalunya està pagant ara haver badat fa dècades en l’impuls dels diversos eixos de les energies renovables, mentre observava com altres comunitats de l’Estat feien passes decidides en aquest sentit, fins a consolidar en la seva cistella energètica la participació del vector verd. Ara, però, ja no s’hi val plànyer-se, i el que cal és afrontar amb decisió les pròximes dècades, en què haurem d’abandonar de forma definitiva l’era dels combustibles fòssils. Per a això, però, caldrà bastir consensos sobre quin és el model que volem preconitzar. Certament, per aconseguir l’hegemonia de l’energia neta, projectes de gran abast, en eòlica i en fotovoltaica, poden tenir alguna presència, però el punt d’equilibri l’hauran de donar els petits projectes distribuïts, d’arrel local i amb participació ciutadana, que són els que realment poden assolir el favor de tot el territori per desplegar amb un pas ferm les energies renovables. Venen temps de grans transformacions, en què el desenvolupament de tot el ventall de l’energia renovable haurà de dur a comptar amb el potencial que puguin oferir les hidroelèctriques de bombatge, que poden ser decisives com a eina d’emmagatzematge per aportar seguretat al sistema energètic català, i la fabricació d’hidrogen verd, cridat a ser la penúltima revolució en energia, tot i que el seu desenvolupament a hores d’ara planteja alguns dubtes. Tot plegat ha de servir perquè Catalunya, sense oblidar que forma part d’un gran sistema europeu interconnectat, sigui veritablement sobirana energèticament, amb capacitat de treure profit al territori dels beneficis que puguin oferir el sol, el vent i l’aigua. Si no fos així, el país esdevindria un simple receptor de recursos produïts en altres territoris de l’Estat, amb ben poca capacitat de decisió. Tampoc no s’ha d’oblidar que amb la penetració de les energies verdes es llaura tot un camp d’oportunitats per a la creació de multitud d’iniciatives empresarials, des de la recerca fins a la fabricació, passant per totes les baules de la cadena, que en pocs anys podrien donar un nou aspecte al perfil de l’economia de Catalunya.
