Economia

Economia

Alerta al sector financer mundial

El fantasma del crac bancari torna als EUA

La fallida del Silicon Valley Bank causa alarma entre els inversors de tot el món

Des de la caiguda del banc especialitzat en tecnològiques, la firma de qualificació de crèdit Moodys ha abaixat la nota a d’altres entitats regionals del país

La comparació amb la crisi de Lehman Brothers és inevitable però ara el sistema financer està més ben preparat

“La crisi del 2008 va ser de solvència, mentre que la d’ara són corrents bancaris contagiosos”, afirma Yellen

El sistema bancari global ha experimentat una sèrie de xocs en les últimes setmanes que han provocat preocupació i han generat incertesa per la possible arribada d’una altra crisi financera. Tot va començar amb el col·lapse del Silicon Valley Bank a Califòrnia, als EUA, seguit per altres bancs importants a Nova York i Europa. Això va fer que els bancs centrals oferissin ajuda d’emergència per mantenir l’estabilitat financera de les seves respectives regions.

Aquesta caiguda de Silicon Valley Bank, el setzè banc més gran dels EUA en el moment del seu col·lapse, va suposar la fallida bancària més grossa des de la crisi financera mundial del 2008. Algunes dades mostren que aquesta crisi actual podria ser comparable a la de fa quinze anys, però la realitat és que encara és massa aviat per saber-ho amb certesa.

Retirades massives

S’han fet moltes comparacions entre les conseqüències del col·lapse de l’SVB i la fallida de Lehman Brothers. Ni SVB ni Lehman es trobaven entre les institucions financeres més grans dels EUA, i les dues caigudes van fer que es desplomessin les accions de bancs regionals més petits, nacionals i estrangers.

Però la secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, va assegurar en roda de premsa que el context actual “és diferent del del 2008”. L’expresidenta de la Reserva Federal (Fed) va afirmar que la crisi del 2008 va ser una crisi de solvència, mentre que el que estem vivint actualment són corrents bancaris contagiosos. A diferència del 2008, la recent inestabilitat no s’ha originat a partir dels préstecs impagats, sinó que ha estat causada per les retirades massives provocades per l’enduriment de les mesures aprovades per la Reserva Federal.

Malgrat això, Yellen va dir que el sistema financer és ara més robust que fa quinze anys. En aquest sentit, el professor d’economia de la Universitat de San Diego Stephen Conroy va explicar en una entrevista amb El Punt Avui que els bancs ara tenen més capital per cobrir les pèrdues, context que els deixa en millor situació que el 2008. A més a més, han millorat la seva capacitat de comunicació i transparència, cosa que significa que “són capaços d’informar més bé sobre la qualitat dels seus actius i les seves exposicions als riscos”.

Conroy, d’altra banda, també va subratllar la importància que els bancs centrals hagin establert línies de crèdit per ajudar les entitats bancàries a obtenir la liquiditat necessària en situacions d’estrès màxim.

Regulacions més estrictes

L’analista financer Dave Sekera hi va afegir un quart punt: la crisi bancària del 2008 es va produir també perquè cap banc no entenia la magnitud de les pèrdues en els balanços dels altres bancs i no podien analitzar bé els riscos dels préstecs interbancaris. Ara, això és diferent: “Les regulacions per a les grans institucions nord-americanes per endeutar-se són molt més estrictes”, va puntualitzar.

Tanmateix, la situació actual també planteja els seus desafiaments. Les entitats bancàries estan preocupades per la possible onada de pànic que podria causar la crisi i per la possible pèrdua de confiança dels clients en el sistema bancari.

A més, els bancs centrals han d’equilibrar la necessitat de mantenir la inflació sota control amb l’imperatiu de mantenir la solidesa financera. Les decisions que prenguin els bancs centrals en els mesos entrants podrien afectar el futur de l’economia mundial.

Fins ara, la Fed nord-americana havia decidit continuar apujant els tipus d’interès, una mesura que va sorprendre els experts. D’acord amb l’economista Diana Mondino, de la Universitat CEMA de Buenos Aires, el món s’hauria de mantenir “alerta” a les problemàtiques que afecten el sector financer mundial, en un moment en què els bancs centrals han estat apujant les taxes d’interès a un ritme frenètic per reduir la inflació.

“Aquestes coses són inherentment difícils de preveure, i la veritat és que els problemes que van fer caure Silicon Valley Bank i Signature Bank no es limiten a aquests dos bancs. Així que la pregunta és: qui més hi ha?”, es va qüestionar l’experta en declaracions a El Punt Avui.

Situació de risc

Des de la caiguda del banc especialitzat en empreses tecnològiques, l’empresa nord-americana de qualificació de crèdit Moodys ha abaixat la nota d’altres bancs regionals nord-americans, incloent-hi First Republic Bank, Zions Bancorporation i Western Alliance Bancorp, entre d’altres.

De fet, un document publicat recentment per diferents acadèmics d’universitats nord-americanes indica que hi ha gairebé 200 bancs al país que presenten vulnerabilitats importants i que es podrien enfrontar a una situació similar a l’experimentada pel caigut Silicon Valley Bank.

Aquesta anàlisi a càrrec dels professors Erica Xuewei Jiang, de la Universitat del Sud de Califòrnia; Gregor Matvos, de l’Escola d’Administració Kellogg de la Universitat Northwestern; Tomasz Piskorski, de l’Escola de Negocis de Colúmbia, i Amit Seru, de la Universitat de Stanford, analitza l’exposició dels actius dels bancs dels EUA a l’augment recent de les taxes d’interès amb implicacions per a l’estabilitat financera.

En l’estudi, els experts assenyalen de manera clara que “el valor de mercat dels actius del sistema bancari dels EUA és dos bilions de dòlars més baix del que suggereix el valor en llibres dels actius que representen les carteres de préstecs i bons mantingudes fins al venciment”.

La conclusió d’aquest informe és que 186 bancs americans de mida petita i mitjana es troben en una situació de risc ara mateix: si els dipositants que no tenen tot el seu capital assegurat marxen a altres bancs més grans, aquestes entitats poden patir una situació fins i tot pitjor que la de SVB.

Efectes a Europa

El primer banc a ser víctima de la incertesa al sector bancari nord-americà va ser el Credit Suisse, la institució financera més important del país alpí. Després que es desplomessin les seves accions, les autoritats de la confederació helvètica van instar el banc UBS a comprar accions a Credit Suisse per garantir la seguretat bancària del país i Europa. Finalment, es va donar una fusió entre els dos bancs, abans rivals.

Més endavant, a finals del mes de març, el banc més gran d’Alemanya, el Deutsche Bank, va prendre la decisió d’amortitzar deute subordinat abans del termini que estava previst, cosa que va disparar els indicadors de les permutes d’incompliment creditici (CDS), és a dir, les assegurances de risc que els inversors contracten per cobrir-se davant de possibles impagaments.

Això va comportar una caiguda considerable del valor de les seves accions a borsa i va arrossegar altres bancs europeus, com ara l’italià Unicredit, el francès Societé Géneral i l’espanyol BBVA, entre altres entitats.

Tot i aquesta dinàmica a escala internacional, els experts consultats per El Punt Avui van voler deixar clar que la situació actual és més favorable que la que es va donar l’any 2008 i que, per tant, no esperen una crisi de la mateixa magnitud.

Però sí que existeixen riscos que apunten que un bon nombre de bancs petits i mitjans podrien caure durant els pròxims mesos, un fet que provocaria una recentralització dels capitals bancaris en les institucions més grans de cada país.

186
bancs
als EUA presenten vulnerabilitats importants i es podrien enfrontar a una situació similar a la del caigut Silicon Valley Bank, segons indica un document publicat recentment per diferents acadèmics d’universitats nord-americanes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Foment avisa d’una desacceleració de l’ocupació

BARCELONA

La sequera, les gelades i l’impacte d’un insecte malmeten el 50% de la producció de cireres a Terrades

TERRADES

Els pilots d’Air Nostrum amplien la vaga indefinida a tots els dies de la setmana

barcelona
ECONOMIA

JPMorgan tancarà una quarta part de les oficines del First Republic Bank

BARCELONA

Bold invertirà 25 milions per créixer en la producció de bateries elèctriques

barcelona
ECONOMIA

Taiwan i els EUA signen un acord comercial més ambiciós

BARCELONA

Les execucions hipotecàries sobre habitatges repunten un 9,7% al primer trimestre

barcelona
ESTATS UNITS

El Senat dels EUA també aprova augmentar el sostre de deute

BARCELONA
economia

La marca gironina de mobles Kave Home obre un nou centre logístic a Tordera

sils