ECONOMIA
Al Maresme, el lloguer s’endú el 50% dels ingressos de les famílies
L’esforç de les famílies del Maresme que han d’afrontar el pagament d’un lloguer s’està convertit en un viacrucis. A la comarca hi han de destinar, de mitjana, el 50% dels ingressos, en una forquilla que va del 38,51% d’Òrrius al 77,81% de Sant Vicenç de Montalt. Així es desprèn de l’informe sobre el comportament del mercat immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.
La despesa representa un 20% més del que els experts recomanen com a límit per destinar al lloguer i mantenir l’equilibri de l’economia domèstica. Però és que aquest 50% se supera a onze dels trenta municipis del territori: Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. Només a dos, Òrrius i Tordera, el percentatge baixa, però se situa en un 38,51% i un 41,01% respectivament. En els casos de Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges –segons constata l’Observatori-– poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes fets de cada tipologia.
Segons recull l’estudi, el mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat al Maresme. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.
Baixa l’arrendament
En concret, es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant, compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des del 2009 i, respecte a l’any anterior, va recular un 10,9%. Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior. Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%. D’altra banda, el 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatges de segona mà, per un 11,6% d’habitatges nous. En termes absoluts, s’han fet 4.900 compres d’habitatges usats i 641 de nous.
Tiana, el m² més car
Tiana és el municipi amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12 €/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54 €/m²). D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants, Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9 €/m²) i, també quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88 €/m²).
L’any 2023, el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. El 61,9% dels immobles tenen un ús residencial. En el conjunt de la comarca, el parc residencial el formen 208.431 immobles, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement ha estat de 1.063 habitatges. A escala municipal, l’increment relatiu més gran s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).
Baixen els visats
L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte a l’any 2022. Durant el 2023, es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 de lliures i 194 de vinculats a promocions de protecció oficial. En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% són adossats. La nova construcció d’habitatges de protecció es concentra a Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures, se n’han iniciat s tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).
