Els baixos preus porten els productors de llet a unir-se
Les quatre organitzacions agràries i les cooperatives creen una plataforma conjunta
Volen fer front a la política de la indústria i de la gran distribució
Les granges de llet fa anys que estan immerses en una profunda reconversió, que n'ha reduït considerablement el nombre d'explotacions. Des del desembre passat, però, l'alça del preu del cereal ha escanyat encara més els marges comercials dels productors, i els costos s'han disparat un 25%. Els baixos preus que reben els ramaders per la llet, en competència amb importacions intracomunitàries per sota el preu de cost local, són l'altre factor que ha situat moltes granges al “límit”.
En vista d'aquesta situació, els productors han reaccionat creant la Plataforma Econòmica i Lletera Catalana (Pellcat). En formen part la Unió de Pagesos, Jarc, Asaja, Urapac-UPA i la federació de cooperatives, organitzacions que van aplegar divendres passat una trentena de ramaders a Vallfogona de Balaguer. “Hem dit prou. No sabem si se'n sumaran pocs o molts a la plataforma, però moltes granges estan plegant a poc a poc i la situació empitjorarà el 2013” amb la nova PAC, assegura Jesús Rodríguez, representant d'UP a la plataforma. Segons les dades de l'observatori de la llet, impulsat per la conselleria d'Agricultura, l'any passat quedaven 813 explotacions lleteres de les 4.329 que hi havia el 1992.
Desmantellament
La política europea i local han subvencionat el desmantellament del sector, pagant primes de 0,19 cèntims per litre a condició de tancar definitivament. La llet ha estat una de les banderes de la progressiva retallada d'ajuts agrícoles de Brussel·les, segurament perquè molts dels països centreeuropeus en són grans productors. Per exemplificar les retallades en agroproducció es parlava dels grans estocs “insostenibles” de làctics.
Dues dècades després, la realitat és que l'Estat espanyol és deficitari en 3 milions de quilos de llet.
Hi han sobreviscut les explotacions amb prou capacitat econòmica per engrandir-se: sols 136 produeixen més d'un milió de quilos, prop del doble que la mitjana, i són les més creixen. L'objectiu ha estat intentar millorar els costos, que en un 90% són d'alimentació i energia.
La plataforma es presentarà demà a Lleida amb un acte de protesta. Amb l'encariment de costos, el litre produït els surt a 0,39 cèntims d'euro, però la indústria els el paga a 0,32. No tots els països, però, han tingut una davallada del sector similar. L'entrada massiva de llet francesa, a uns 0,37 cèntims –ja envasada i desnatada–, és una competència difícil de suportar. “Creiem que l'Estat francès, en lloc de tancar explotacions no viables o convertir-la en pols, l'exporta a preus inferiors als costos. Si protestem contra els camions, ens la carreguem, però en canvi aquests dies ells han assaltat els transports de porcí i no els passa res”, explica Rodríguez. “A la resta de la UE, la llet s'ha apujat. Aquí, no. En desconeixem la raó, però la indústria ha anat quedant en mans de capitals estrangers i és molt difícil negociar-hi”. La plataforma també acusa les grans superfícies de pressionar la indústria perquè abaixin preus i per convertir la llet en un reclam comercial”. Exigiran als governs que prengui mesures de control de fronteres, ajuts per al sector com a empresa en crisi que són i, a la indústria, una estabilització del preu.
