Les altres caixes
Pollença i Ontinyent han esquivat el turbulent moment del sector i continuen el seu dia a dia, tal com ho han fet des de finals del XIX
Prudència en el crèdit i en l'obertura d'oficines, la clau de la pervivència
La reordenació financera espanyola ha suposat la pràctica desaparició de les caixes d'estalvi. De la quarantena d'entitats amb aquesta forma jurídica que existien abans de l'esclat de la crisi financera, menys d'una desena podran continuar sent considerades tècnicament caixes un cop conclogui el procés. I gairebé totes hauran viscut fusions, integracions o absorcions per poder continuar amb aquest estatus. No obstant això, n'hi ha dues que han esquivat el turbulent moment que travessa el sector i que continuen el seu dia a dia tal com ho han fet en els més de cent anys de la seva història: Caixa Pollença i Caixa Ontinyent.
Caixa Colonya de Pollença va ser fundada l'any 1880 per Guillem Cifre de Colonya. Fins al 1974, la seva activitat va centrar-se al municipi de Pollença i només a partir d'aquesta data va començar una prudent expansió, primer per l'illa de Mallorca i, ja a partir del 2000, a Menorca i Eivissa. Tot i això, Caixa Pollença disposa avui de només 21 oficines, que gestionen 286 milions en dipòsits dels seus clients. Una mica més gran és Caixa Ontinyent, fundada el 1884 com una entitat de caràcter social i sense ànim de lucre. Des de llavors ha obert 47 oficines i s'ha guanyat l'apel·latiu de la caixa de les comarques gràcies al seu treball a la Vall d'Albaida, d'on és originària, la Safor i, ja més recentment, València ciutat. A finals de l'any 2010 gestionava dipòsits de clients per 781 milions d'euros.
“Prestem als nostres clients allò que permet prestar els dipòsits dels clients; mai hem anat al mercat majorista per finançar-nos perquè la nostra caixa, si té una característica especial, és l'extrema prudència en la concessió de crèdits”, assegurava fa un any Josep Cifré, president de Caixa Pollença, en una entrevista a Diario de Mallorca.
En definitiva, la sempre encertada i prudent política de no estirar més el braç que la màniga és la que han seguit totes dues entitats des de la seva fundació, un fet que els ha permès superar les múltiples crisis que han aparegut des de la seva fundació i arribar fins als nostres dies. Així, i en relació amb els últims anys, han quedat al marge de la bombolla immobiliària i han prioritzat la prudència a l'hora de dissenyar el seu creixement en un moment en què bona part del sector obria oficines, moltes de les quals de rendibilitat dubtosa.
Origen cooperatiu
“Pollença i Ontinyent són dues caixes que donen servei en àrees molt concretes i a col·lectius molt específics i, en la mesura que aquests continuïn confiant-hi, no hi ha d'haver cap problema perquè continuïn realitzant la seva activitat”, expliquen des del Banc d'Espanya.
Deixant a banda Pollença i Ontinyent, també treballen en el mercat espanyol una desena de caixes d'estalvi d'origen cooperatiu. La més coneguda a Catalunya és Caixa d'Enginyers, que va ser fundada el 1967 a Barcelona i que és present al conjunt de l'Estat a través de catorze oficines. Amb uns dipòsits de clients de 1.564 milions d'euros, l'entitat dóna servei a 100.000 persones, majoritàriament professionals del món de l'enginyeria.
Caixa d'Enginyers és, en definitiva, una de les nombroses cooperatives de crèdit presents en el mercat espanyol, ja sigui vinculades a una professió, com és el cas, al món
rural o a un grup industrial.
