“Deixem de queixar-nos i comencem a treballar”

Sense cap mena de dubte és 100% vàlida. Retrocedeixi mentalment 10 anys i faci la prova. Tenim millors tractaments, medicaments, millor educació, millor formació, aparells tecnològics que ens faciliten la vida... La humanitat no va cap enrere sinó que evolucionem endavant.

Mai hi ha hagut tants llocs de treball com ara i mai ha estat tan fàcil viatjar. Jo tinc dos fills, un de quatre anys i l'altre de vuit i amb aquestes edats ja han viatjat més ells del que jo ho havia fet quan tenia 30 anys. Evidentment si fem una anàlisi veurem que hi ha moments dolents que, curiosament, són els que més recordem. Recordem que ens ha picat una abella i no recordem les altres 500.000 que no ens han picat. Tenim dues opcions: creure'ns que els temps passats van ser millors i preguntar-nos qui és el responsable d'haver-los fet empitjorar o, per contra, preguntar-nos què puc fer per canviar aquest mal moment. Es pot tenir una visió pessimista o una visió optimista. Respecte a la pregunta, com li dius a algú que ho està passant malament que en realitat està millor que mai? Evidentment no ho entendrà, però si agafa la globalitat del moment, una perspectiva global i objectiva potser sí.

Cert. Des que t'aixeques al matí fins que te'n vas a dormir no pares de rebre missatges negatius, apocalíptics. Però és una actitud general, fa la sensació que si una persona no va estressada això vol dir que no treballa, que si riu vol dir que no produeix. Li haig de dir, però, que una persona optimista produeix fins a un 65% més que una de pessimista. És fàcil de comprovar: hi ha qui, faci el que faci a la vida, tot ho tira endavant i, en canvi, hi ha qui tot el toca ho enfonsa.

Per descomptat. Jo sóc del 1960 i quan era jove es tenia la impressió que si estudiaves física o química eres el més intel·ligent. Això ha evolucionat i, més que prioritzar si una persona està molt formada i té molts estudis, les empreses busquen persones amb resiliència, persones amb capacitat per aixecar-se i superar-se.

Miri, una part està en els gens. Els pares ens deixen una herència i, igual com si uns pares tenen els ulls blaus el fill té més possibilitats de tenir ulls clars, de pares tristos sortiran fills tristos. Entre els 3 i els 5 primers anys de vida una persona forma el seu caràcter i ho fa en funció del que veu a casa i de l'amor que rep. Però, després, hi ha una part d'hàbits. Un hàbit s'adopta a base de treballar-lo i d'insistir-hi. El caràcter no és una excepció.

Passa el mateix. Una persona alegre, treballadora generarà alegria i treball al seu voltant. Una persona que no troba res ben fet i que tot el dia es queixa generarà mal ambient. I no només en l'àmbit laboral. Quan busqui una parella, busqui una persona intel·ligent, agradable, amb qui s'avingui perquè pensi que s'hi passarà molt temps. Funcionem malament perquè funcionem com abans, per instints. Encara estem dissenyats per buscar la dona atractiva o l'home més valent. Però si es tracta de passar plegats 50, 60 o 70 anys més val buscar algú amb qui es comparteixin interessos comuns.

La primera causa de fracàs a la vida és la por. Ningú ens ha ensenyat a afrontar-la. I no té cap sentit tenir por de parlar en públic o de muntar un negoci. Què passa si no va bé? Res, no passa res. Miri, els nens són feliços perquè no tenen experiència. A un nen li dius “demà anirem a la platja” i el tindràs content perquè només pensarà que s'ho passarà bé. A la teva parella o a un adult li dius “demà anirem a la platja” i et respondrà: “potser plourà” o “trobarem molta cua”.

Una certa por, un cert respecte pel que fas pot ser bo, d'acord. Però una por paralitzant què té de bo? Res!

Això segur. Però fixi's, hi ha crisi i què fem? Diem que la culpa és d'en Rajoy, de Bankia, de la Merkel... de tothom menys teva. No dramatitzem la vida, prou dura que és per anar martiritzant-nos. Hi ha gent que faci el que faci sempre és feliç i, en canvi, hi ha qui faci el que faci sempre està emprenyat. Amb aquesta entrevista passarà el mateix, hi haurà gent que li dirà “perquè no li vas preguntar això o allò?”. Ja està bé, deixem de queixar-nos i comencem a treballar.