24.000 habitatges per vendre a la comarca
Terrassa n'acumula més d'un terç (8.576) i Sabadell, la sisena part (4.401), i Sant Cugat i Rubí són les altres ciutats més afectades
Mentre que el pla territorial metropolità estima que el Vallès Occidental pot créixer de 68.000 a 120.000 habitatges més fins al 2026, els constructors de la comarca s'han trobat que ara n'hi ha, de cop, més de 24.000 a la venda. El nombre surt de sumar els estocs de 3.389 empreses que operen en les 23 poblacions. Del conjunt, Terrassa és la que en surt més malparada, amb 8.576 habitatges al mercat. N'hi ha gairebé 5.000 de segona mà, però la dada més esfereïdora són els 2.687 pisos nous que estan deshabitats.
Sabadell ocupa el segon lloc del rànquing. Hi ha 920 pisos iniciats –l'estudi no especifica quants no s'han acabat per la fallida del promotor o del constructor–, 948 d'obra nova sense comprador i 2.533 habitatges més en el mercat de segona mà.
Malgrat això, en termes relatius, Sant Cugat fa mèrits per ocupar la segona plaça. Té un terç de la població de Terrassa o Sabadell, però les supera en habitatges començats (1.013) sense cap precontracte de compravenda, als quals cal afegir els 763 pisos acabats però no comercialitzats. Rubí va tot darrere, però amb volums d'obra nova molt més petits. En l'última posició del rànquing és curiós el cas de Gallifa, amb cap habitatge en estoc. L'estadística penalitza més els tres municipis que han posat més sòl a disposició dels promotors, com ara els sectors de Can Mates, Vullpalleres i la Guinardera de Sant Cugat –on en algun cas només s'havien venut un terç dels pisos– o la gran promoció del Vapor Gorina de Sabadell. La situació ha fet frenar en sec la construcció d'habitatges en barris com ara Can Gambús, a Sabadell, oasi provisional per a les pràctiques d'autoescoles.
Ni amb rebaixes
Les ofertes –de fins al 30%– són una constant entre els promotors, per bé que el bloqueig de la segona mà impedeix que molts compradors potencials es venguin el pis i saltin a un de nou, la fórmula més habitual dels últims anys.
L'euríbor baix hauria de facilitar les coses, però gremis i cambres no veuen que el crèdit acabi de fluir i sí, en canvi, molta gent que espera que els preus encara caiguin més. El president del Gremi de Constructors de Sabadell, Melquíades Garrido, avisava: «No es pot esperar indefinidament que els preus baixin: comença a ser moment de tornar a comprar.» En el cas de Terrassa, però, només l'obra nova ha tornat a ser més econòmica que a Sabadell, una tendència tradicional que s'havia trencat darrerament. En el mercat de segona mà, inversament, Terrassa és més cara que la cocapital.
Proposen fer menys pisos protegits
El sector s'ha de desfer d'un llast de 4.137 habitatges a mig fer i de gairebé 6.100 de nous. Si no, no podrà tornar a generar ocupació a curt termini. La recepta dels dos lobbies és clara. Pel president del Gremi de Constructors de Sabadell, Melquíades Garrido, cal «frenar els habitatges de protecció oficial» o posar sòl públic a un preu raonable a les mans de promotors privats. El president del Gremi de la Construcció del Vallès, el terrassenc Antoni Palet, coincidia que han de «parlar amb les administracions perquè deixin de construir, que també tenen estoc», en referència als 84 pisos protegits que hi ha buits a Terrassa i els 48 de Sant Cugat. Una solució intermèdia seria que els ajuntaments assumissin obres privades a preu d'hipoteca i les convertissin en protecció oficial. El cas és que els promotors no estan satisfets dels lloguers amb opció de compra, que van comparar amb desvirgar habitatges nous amb poques garanties legals sobre els inquilins. Malgrat tot, el president de la Cambra de Sabadell, Antoni Brunet, creu que l'estoc és «absorbible» passada la crisi i serà bo perquè el Vallès Occidental creixi demogràficament.
