Economia

Un vot en la llunyania

Els catalans a l'exterior volen participar en la consulta sobiranista, però temen quedar-ne fora si no es pacta amb l'Estat i es basa en el padró

També reclamen canvis en la Loreg arran dels problemes del 25-N

Hi ha un buit legal sobre els catalans residents a la resta de l'Estat

El dret a participar en una eventual consulta pel futur de Catalunya és una de les qüestions que ara mateix més amoïnen els catalans a l'exterior. Un col·lectiu que ja puja a més de 200.000 persones registrades a l'estranger –unes 163.000 de les quals són majors d'edat–, però que es triplica si s'hi afegeixen els més de 400.000 nascuts a Catalunya que viuen en altres territoris de l'Estat, un grup que, de fet, paradoxalment ara ja no pot votar en unes eleccions al Parlament, en el que és una altra qüestió irresolta.

La magnitud del problema, doncs, no és gens menor –afectaria pel cap baix uns 600.000 catalans, això sense comptar descendents que també poden reclamar ser-ho amb el seu passaport espanyol a la mà–, com tampoc ho són els maldecaps per trobar-hi una solució viable jurídicament, que es pugui encabir sobretot en la llei de consultes no referendàries en tràmit al Parlament, el primer esborrany de la qual obvia el vot exterior. I, per acabar-ho d'adobar, hi planteja una dificultat afegida: la pretensió d'ampliar el dret a vot a tots els catalans entre 16 i 18 anys.

Tot i que la voluntat dels grans partits, i del mateix govern, és permetre el vot al col·lectiu exterior –d'altra banda, tradicionalment d'un marcat perfil sobiranista–, el fet que ara només estigui regulat a través de la inscripció en el cens electoral de residents absents estatal (CERA), i en canvi precisament la legalitat catalana es plantegi esquivar l'espanyola amb una consulta basada en el padró municipal i no pas en el cens, obre un trencaclosques de difícil encaix legal. Si la consulta fos pactada amb l'Estat, automàticament els obriria les portes per votar –com a mínim els de l'estranger–, si bé això tampoc no garantiria que poguessin exercir el dret amb garanties, d'acord si més no amb l'allau de queixes que, arran de l'aplicació de la nova Loreg estatal, va arribar en les últimes eleccions al Parlament, el 25 de novembre, en què molts no van poder votar, tot i demanar-ho, per presumptes negligències de correus i del servei diplomàtic espanyol. Una quarantena de denúncies arribarien al gener per la via penal als jutjats de Barcelona a través de l'entitat Catalunya Diu Prou, que encara està pendent d'un pronunciament judicial.

Ofensiva de la FIEC

La Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), que lidera les reivindicacions, ha iniciat en els últims mesos una altra ofensiva, tant al Congrés com al Parlament, per reclamar que, en qualsevol dels casos, es garanteixi el seu dret a vot. Així, després que ja alertessin del problema en l'inici de la tramitació de la llei catalana en la legislatura anterior, així que es va tornar a constituir la Comissió d'Afers Institucionals, al març van adreçar una altra carta als grups per demanar-los una solució jurídica al cas dels catalans a l'estranger i, en la mesura que pugui, al dels residents a la resta de l'Estat. A més, donen suport a diverses campanyes empreses a la xarxa, com la de www.vullvotar.cat, impulsada pel grup Catalansalmon, o últimament la que es fa a través del web Change.org. “Aquí la culpa no és de Madrid, sinó dels grups parlamentaris catalans, que no volen enfrontar-se a l'Estat reclamant l'accés a les dades del padró d'espanyols residents a l'estranger, perquè si els catalans de l'exterior no votem, la diferència entre referèndum i consulta sembla jurídicament més viable”, lamenten des de la FIEC. “No volem ser la moneda de canvi entre l'Estat i la Generalitat en aquest tema”, rematen.

L'article 5 de l'últim esborrany de la llei catalana atorgaria el dret a vot a tots els majors de 16 anys que “tenen la condició política de catalans d'acord amb l'Estatut”, és a dir, als “espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya l'últim veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten”. Depèn de com es llegís, això ja satisfaria les demandes de la FIEC, que tanmateix demana una explicitació en el redactat que, a més dels domiciliats “en el padró d'algun municipi de Catalunya”, també atorgui el dret a vot als inscrits “en el padró d'espanyols residents a l'estranger”, deixant clar que podran votar per correu com en unes eleccions al Parlament o al Congrés.

403.817
catalans
empadronats el gener passat a la resta de l'Estat.
203.250
catalans
inscrits l'1 de gener en els registres consulars al món.

La llei de 1996 insta a fer un cens propi

La FIEC s'ha queixat repetidament per l'incompliment de la llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, la qual preveu que el govern elabori un cens propi de residents a fora que ara ja es veu “inajornable”, i que podria ser la solució a l'embolic. L'1 de març, la Comissió d'Acció Exterior del Parlament va aprovar per unanimitat recordar el precepte al govern i instar-lo a demanar la col·laboració de l'Estat per crear i actualitzar aquest cens amb la mateixa periodicitat del padró. De fet, tant la FIEC com el consell de les comunitats a l'exterior van més enllà, i han reclamat una “reforma urgent”, aquesta legislatura, de la llei del 1996, tal com està fent Galícia, un dels territoris amb més emigració. Fins i tot posen la lei da galeguidade com a model per a la regulació d'aquestes comunitats, però també per a la participació dels descendents, l'ús de noves tecnologies, l'enfortiment de la marca de país, la fusió d'ens i la internacionalització d'empreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona