Rajoy es fa seu el “cercle virtuós”
Es vanta d'inaugurar “l'era de benestar més llarga de la història” en l'últim balanç
Tem “riscos” com dur els pactes del 24-M a La Moncloa
Les pensions pugen un 0,25% i el 53% del pressupost va a despesa social
Espanya no és un país on el creixement econòmic es visqui com un fenomen normal o cíclic, sinó que el governant de torn es veu invariablement temptat a batejar-lo amb llenguatge místic. Mentre José María Aznar va crear l'etiqueta del “miracle econòmic” per retratar el període 1996-2004, ahir el segon president popular de la democràcia, Mariano Rajoy, va patentar la seva obra com “l'entrada d'Espanya en el cercle virtuós”. “La recuperació és innegable i arriba cada vegada a més gent, se li poden buscar totes les ombres que es vulgui, però estem davant un canvi de situació indiscutible”, es va vantar en el seu últim balanç del curs polític com a president abans d'iniciar les vacances d'estiu.
Conscient que s'acosta l'examen final, Rajoy va aprofitar una de les dues àmplies compareixences de premsa que concedeix a l'any per presentar-se amb la lletra gruixuda dels pressupostos del 2016 sota el braç i per retratar què es va trobar i què hi ha ara. És a dir, el viatge que va de la “prefallida” al desembre del 2011 fins al present d'“entrar en un cercle virtuós”, amb un creixement del PIB del 3,3% el 2015. “El que més creixerà a Europa i més que el Regne Unit i els Estats Units”, afegia complagut amb el catàleg de comparacions. “Espanya està avui millor que fa un any i molt millor que el 2011”, va resumir.
La inauguració oficial del “cercle virtuós”, però, coincideix amb una taxa d'atur del 22,7%, la més alta de la UE. Obviant una taxa d'atur que no descendirà del 20% fins al 2016 (19,7%) i que el 2017 serà gairebé del 18%, Rajoy no tolera que es qüestioni una revifalla que ell jutja “innegable”, fins i tot en l'ocupació. “Ens hauria agradat crear més llocs de treball, però avui hi ha mig milió d'aturats menys que en la primera EPA d'aquest govern i en els últims dotze mesos el 56% dels europeus que han abandonat la desocupació són espanyols”, va lloar.
La confiança en el vent de la recuperació és tanta que el president espanyol ja no endevina cap amenaça econòmica que la pugui torpedinar. L'únic temor és el que anomena “riscos polítics”, un eufemisme que s'ha de traduir com un canvi de govern i que ell no sigui reelegit a la tardor. “Si no es torça ni es frena ens pot portar el període més llarg de creixement i benestar de la nostra història”, augura, en canvi, en cas que ell continuï sent l'inquilí de La Moncloa entre el 2015 i el 2019.
Govern de tres o quatre
Entre les amenaces que Rajoy albira en l'horitzó, la primera és que Espanya s'apunti a la moda grega de Syriza. “Fa només sis mesos Grècia creixia i estava a punt d'abandonar el programa de rescat i ara... Jo treballaré perquè aquí no passi res semblant”, va proclamar. Però la segona és que es reprodueixin a La Moncloa els pactes que han desallotjat el PP en ajuntaments i comunitats des del 24 de maig. “Un govern de tres o quatre que no respecti la voluntat majoritària de la gent no és el que convé”, va alertar.
El pressupost del 2016 que el Consell de Ministres va aprovar ahir i que dimarts arriba al Congrés destina el 53% a la despesa social, un 3,8% més. I això que, en vigílies electorals, Rajoy ha reduït el sostre de despesa un 4,4%, fins als 123.394 milions. Els 5.600 milions de menys respecte el pressupost del 2015 no s'explica per nous ajustos, segons Rajoy, sinó que és “l'estalvi de la recuperació”. De cada 100 euros del pressupost, 39 es dediquen a pensions, 7 a atur i polítiques actives, 8 a altres polítiques socials, 14 a les comunitats i 10 a interessos del deute. Les pensions pugen un 0,25% i la seva sostenibilitat és el gran repte. “Des de gener del 2014 s'han incorporat a la Seguretat Social gairebé 900.000 nous cotitzadors, però encara en necessitem molts més per retornar a l'equilibri del sistema”, admet Rajoy.
