El Vendrell
Objectiu: remuntar la crisi
El final del carrer
El Vendrell va créixer de 15.000 habitants en 10 anys, fruit del ‘boom' immobiliari, fins que el 2008 la crisi va paralitzar la construcció
Les dificultats de recol·locació dels treballadors d'aquest sector han obligat a invertir en formació i repensar el futur de la comarca
Hem de deixar de serimportadors de llicenciats per crear oportunitats de futur
El Vendrell. Any 2008. La ciutat té 35.000 habitants, 15.000 habitants més que el 1998. El creixement demogràfic, fruit del gran boom immobiliari que va permetre deixar enrere la crisi dels anys 90, ha sobredimensionat el potencial immobiliari del Vendrell i, per extensió, del Baix Penedès. Amb la irrupció de la crisi econòmica, les grues s'aturen, la sol·licitud de llicències cau en picat i la ciutat passa, de la nit al dia, de 1.500 a 3.000 persones a l'atur. El perfil dels desocupats es generalitza: treballadors que provenen del sector de la construcció, amb escassa formació i que, en molts casos, superen la barrera dels 45 anys. Les dificultats de reorientació s'accentuen.
Aquesta situació va empitjorant al llarg dels anys vinents i el Vendrell arriba a l'any 2013 amb 36.000 habitants i una taxa d'atur que continua creixent fins a situar-se per sobre del 26% el 2014. L'elevada taxa d'absentisme escolar (20%), i un índex de fracàs escolar, deu punts per sobre de la mitjana catalana, no ajuden a veure la llum. La ciutat està immersa en un túnel del qual no es pot intuir la sortida.
Davant d'aquest escenari s'ha d'actuar amb decisió, explica el regidor d'Ocupació i Educació de l'Ajuntament del Vendrell, Kenneth Martínez: “Captar la inversió industrial col·locant la ciutat entre les principals destinacions de grans empreses i crear la primera missió inversa per intentar captar inversors a l'estranger” són els primers objectius que es marca el govern municipal. L'objectiu és posar en alça el potencial de la zona, a la cruïlla entre l'arc del Mediterrani nord i sud, i l'interior de la península, i entre dos ports de gran envergadura com són el Port de Barcelona i el Port de Tarragona. A la comarca continua latent i en espera el projecte del Logis Penedès, que ha de convertir una zona de 400 hectàrees en un pol d'activitat industrial i de generació de llocs de treball. Precisament, la logística és, segons l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, un dels sectors cap a on es poden reconduir amb més facilitat els treballadors de la construcció. Kenneth Martínez diu que el repte de la capital del Baix Penedès “és créixer en volum de petita i mitjana empresa i, mentrestant impulsar la formació com a inversió clara de futur”.
La formació, clau de futur
El Vendrell ha buscat programes de Transició al Treball (PTT) per a aquells joves que no han acabat l'ESO i es troben a l'atur; ha incentivat la formació ocupacional dirigida als serveis (idiomes, atenció al públic, comerç i hostaleria) per reconduir aquells joves que es troben en situació d'atur cap al sector del turisme, on la ciutat confia créixer en els anys vinents, o cap a la gran indústria (magatzems i logística). A més, al llarg dels últims anys s'ha fet una aposta clara per la formació de personal per a les grans superfícies comercials que s'han instal·lat a la ciutat.
“Des del Servei Municipal de l'Eina hem participat en la formació, preparació i selecció del personal de les grans superfícies comercials que s'han instal·lat al Vendrell”, explica Martínez. Segons ell, aquestes noves plataformes comercials han estat també una oportunitat per generar nous llocs de treball.
Iniciatives com aquesta o el suport que es garanteix des de l'Eina a la petita i mitjana empresa, autònoms i emprenedors, tenen un objectiu comú: reconduir la situació econòmica que viu la ciutat i regenerar les oportunitats per a les noves generacions. Per això, “hem de passar a formar els treballadors que necessitem en l'entorn i deixar de ser importadors de llicenciats; crear oportunitats de futur”, diu el regidor d'Ocupació.
Per això, l'escola que la Universitat Rovira i Virgili té a Coma-ruga –amb un grau d'educació infantil i un d'infermeria–, juntament amb l'aposta per la formació professional dual –de l'Institut Andreu Nin–, d'acord amb les necessitats de les grans empreses i els sectors en creixement són l'esperança per reestructurar una ciutat que vol deixar enrere els “gravíssims problemes socials” que, segons Martínez, acompanyen l'atur. L'objectiu és convertir-se en un pol generador d'activitat i garanties per al futur.
